También estoy en Facebook, Twitter, LinkedIn e Instagram
Isabel Del Rio, Isabel del Río Sanz, @IsabelDlRio y @miransaya
Terapias naturales y holísticas en ANIMA

martes, 12 de junio de 2018

Ressenya GERMANS, de la Rocío Bonilla


TÍTOL: Germans
AUTOR e IL.LUSTRADOR: Rocío Bonilla
EDITORIAL: Anima Llibres
En castellano con Algar Ediciones.

SINOPSIS
–Tindre un germà és molt molest! Sembla una mona, sempre fent pallassades.
–Tindre una germana també és molt molest! Tot li sembla malament i no em deixa jugar al que vull.
Però, a vegades, els germans són una gran ajuda i junts viuen moments molt divertits. Potser, tindre un germà o una germana no està tan malament... però, i ser tres a casa?! Això sí que no!

OPINIÓ
La relació entre germans sempre ha estat complicada, passant de l'agonia de suportar-se mútuament a l'amor incondicional i l'admiració més profunda. Els nens senten amb una força aclaparadora, a vegades complicada d'entendre des de la mirada d'un adult, però si fem memòria i recordem la nostra relació amb els altres nens de la nostra infantesa —no només germans, sinó també cosins i amics de la família— podem entendre aquestes emocions que a vegades se'ns escapen i ens fan enfadar o fer-ne un gra massa, quan en realitat, rere aquella baralla no hi ha més que un instant de joc que es convertirà en riure ben aviat.
La Rocío Bonilla ha captat aquest amor ambivalent en l'il·lustrat GERMANS, un conte tendre i divertit en què podem copsar —segons per la banda que iniciem la lectura— la visió de la germana gran en vers el seu germà petit o la del germà petit en vers la seva germana gran, amb un gir final que ens arrenca un somriure.
Un llibre que no només treballa els sentiments i la intel·ligència emocional dels més petits, sinó també el prisma des del qual es veu el món, la idea de l'altre com a mirall d'un mateix, i l'empatia.
Per als grans, els petits poden ser un veritable destorb, mentre que per als petits, els grans són uns pesats i avorrits, quasi tant com els pares. Però, si s'hi fixen bé, no estan tan malament, fins i tot ho passen bé plegats i es troben a faltar si no hi són. Però, i si no només fossin dos?
Un llibre recomanat per llegir en família i a l'escola, tant si els nens tenen germans com si no —n'he fet la prova en conta-contes i amb el Max; ideal per quan hi ha baralles entre nens o ve en camí un germà nou.
Isabel del Río
Maig 2018

martes, 5 de junio de 2018

Recital con PerVersos en Valladolid y Feria del Libro en Zaragoza


Estos han sido unos días de no parar en los que he disfrutado de grandes momentos y preciosas personas.
Primero, LA PLAYA SUBTERRÁNEA viajó a Valladolid para el recital y micro abierto con PerVersos en La Piel del Oso. Una noche perfecta en la que me sentí realmente apoyada en mi primer recital.
Y tras volver a Barcelona para recoger a mis chicos, nos dirigimos a la Feria del Libro de Zaragoza, donde el MANUAL DE MAGIA MODERNA y LA PLAYA SUBTERRÁNEA pasaron la tarde en la caseta de la librería Albareda, entre risas y lectores.
Muchas gracias a todos por vuestro cariño :D













lunes, 4 de junio de 2018

NEWS Actividades de La Font de Mimir: mayo – junio 2018


¡Ya estamos a finales de mayo! ¡¡Qué rápido pasa el tiempo!! Y qué días más bien aprovechados: con charlas literarias, especial sobre Pedrolo, clubs de lectura, vermuts literarios, y montones de cuentos y besos.
El mes de junio es el último con actividades antes del verano, ¡pero no os agobiéis! Volvemos en septiembre con más energía que nunca.
¿Y qué hemos preparado para la despedida? Iniciamos el mes con cuentos para descubrir los mejores personajes e historias de BiraBiro; presentaremos el libro de la peor película de la historia: The Room; tendremos un Cuenta Cuentos especial para bebés; y nuestra compañera, Isabel del Río, nos regalará, como guinda del pastel, un recital a puerta cerrada de La playa subterránea.
·         Sábado 02 a las 12.00h, Cuenta Cuentos: El viatge de BiraBiro.
·         Viernes 08 a las 19.00h, Presentación: The Room, con la editorial Hermenaute.
·         Sábado 09 a las 12.00h, Cuenta Cuentos para bebés.
·         Viernes 15 a las 19.00h, Presentación: Venit Pluvia! con su autor, Xavier Domínguez, y la actriz Aurora Mombiela.
·         Martes 26 a las 18.30h, Club de Lectura: Els Desposeïts / Los Desposeídos, de Ursula K. Le Guin
·         Viernes 29 a las 19.30h, Recital a puerta cerrada: La playa subterránea con Isabel del Río y Elena Ruiz como lectoras, e Hypatia Pétriz en la guitarra.
Además, todos los martes a las 17.30h tenemos el ‘Ves amb Conte’, un cuenta cuentos muy especial, ¡porqué somos los libreros quienes explicamos las historias!
Si quieres conocer nuestras recomendaciones y leer nuestras reseñas, síguenos en nuestro blog lafontdemimir.blogspot.com.es y en nuestras redes; ¡estamos en FB, Twitter e Instagram!
Y si te gustaría recibir las noticias de última hora en tu buzón, quieres formar parte de alguno de nuestros clubs o actividades, o quieres participar en nuestro whats del club de lectura, puedes apuntarte visitándonos en la librería o escribiendo un mail a isabel@lafontdemimir.cat

lunes, 28 de mayo de 2018

Reseña de “La tierra de los hijos”, de GIPI


TÍTULO: La tierra de los hijos
AUTOR: GIPI
EDITORIAL: Salamandra
TRADUCCIÓN: Regina López Muñoz

SINOPSIS
Sobre las causas y los motivos que condujeron al fin habrían podido escribirse capítulos enteros en los libros de historia. Pero después del fin ya no se escribieron más libros.

OPINIÓN
Cómo sería crecer en un mundo sin historia, sin pasado ni futuro, sólo con un puñado de normas, tu padre y tu hermano. ¿Cómo sería ser un adolescente y creer que tu padre te odia y desprecia? Cada noche escribiendo en ese maldito diario y tú sin poder leerlo, sin saber leer. ¿Qué ocurriría si a él le pasara algo? ¿Y si descubrieras que no sólo vosotros habéis sobrevivido, que vuestro padre os mintió? ¿Y si hay más mundo, pero quizá os vaya la vida en descubrirlo?
Una novela gráfica oscura, emocional y trepidante, sobre la búsqueda de identidad y la verdad de un joven en un mundo loco y post-apocalíptico. Una historia que nos puede recordar a La Carretera, de Cormac McCarthy, con los tintes asfixiantes de Sukkuvand Island, de David Vann.
La incógnita por saber qué dicen sus líneas, qué pensaba en realidad su padre, llevará a dos hermanos al confín de su mundo, a cruzar aquella línea que se suponía no debían, para descubrir el horror que se les ocultaba frente a los ojos.
El poder de aquel que sabe leer es grande en un mundo árido, el tuerto es el rey en un mundo de ciegos, y un diario puede ser un gran tesoro.
Una historia llena de sentimientos, de angustias y giros inesperados con un final que da pie a la esperanza o, quizá, al fin.
Recomendado a los amantes de la novela gráfica, pero también a los forofos de la ciencia ficción y la distopía.



Isabel del Río
Mayo 2018

domingo, 27 de mayo de 2018

Recital con PerVersos en Valladolid


Buff... Si es que estoy de los nervios.
No es lo mismo hablar de tu última novela que recitar aquello que escribiste creyendo que nunca nadie lo iba a leer. La poesía, al menos para mí, son retales de mí misma, de mis pensamientos, de mis emociones, de mi alma. Interpretarlo es casi como resucitar aquello que quise exorcizar o invocar con cada palabra.
Gracias PerVersos por confiar en mí.



martes, 22 de mayo de 2018

Ressenya de “En aquell cel brillen estels desconeguts”, de Stalker

TÍTOL: En aquell cel brillen estels desconeguts
AUTOR: Stalker
EDITORIAL: Raig Verd

SINOPSIS
Un brot d’Ebola s’estén per una zona rural del Sudan del Sud. Un bruixot serà la peça clau per a la seva extinció. Amb cert sentiment de culpa —perquè, potser, podria haver fet alguna cosa més— decideix adoptar una nena supervivent del desastre, l’Alice. Alhora s’enfronta a l’ésser maligne causant, un yam que habita al fons d’una cova, un lloc fred i fosc, un lloc buit i sense ànima on gairebé no es pot ni respirar.
Anys després, seguirem l’Alice i el Topi, el seu fill, per un camí que els durà a enfrontar-se amb el mateix ésser maligne. D’alguna manera, els ha estat esperant tota una vida.

OPINIÓ
Hi ha novel·les que t'absorbeixen i transporten, que et fan sentir part de la vida dels seus personatges sense requerir moltes pàgines, i per això et fan patir i somriure amb ells, plorar la seva pèrdua.
En aquell cel brillen estels desconeguts és una d'aquelles històries que barregen la saviesa arcana amb el món modern, una novel·leta que es llegeix en un sospir però et deixa enganxat tot i haver-la conclòs.
Bruixes, xamans, esperits benèfics, dimonis, vampirs, el no-món, tots ells termes que podem trobar en centenars d'històries, però que Stalker ha sabut girar i oferir com un homenatge a Bram Stoker i a l’Àfrica.
«Una absència pura de vida; nedo dins un úter maligne, va pensar.
En l’espai de temps infinitesimal que mantenim els ulls tancats quan parpellegem el va veure.
Davant seu, a pocs metres. Va retenir la imatge dins del cap: els dorsos de les mans eren blancs però no com els dels blancs; eren d’un blanc lívid, com si pels vasos sanguinis hi circulés amb lentitud quelcom dens; com si fos pasta de madioca, el fufu, que amassava la mare, va pensar.»
Els personatges, clars, senzills i alhora profunds, ens endinsen de la mà en aquest món estrany que conviu amb la realitat quotidiana, i allò que en un inici pot semblar una novel·la d'aventures en terres africanes, es converteix en molt més: en una lluita que dura des d'abans que l'home deixés el fang primigeni.
El ritme i les situacions canvien com ho fan els ulls de qui mira dins la història, com els mons que giravolten i s’inverteixen de sobte, deixant-nos aterrits, dins una cova, desitjant que algú ens ajudi.
El canvi de color a la lletra, per percebre millor també el canvi d’univers on trepitgem, és un encert interessant, ja que ens ajuda a comprendre que em mudat de pell i ja no som a la nostra realitat, sinó a la dels esperits.


L’Alícia i en Topi, inseparables, ens mostraran la força que neix de la feblesa, la màgia que s’invoca de l’amor i de la llum, l’única capaç de trencar les tenebres per donar lloc quelcom esperançador.
«La noia sentia curiositat pels coneixements del vell, Què oassarà quan es mori? Tot això es perdrà?, pensava. Amb prudència i de manera dosificada, li havia fet explicar les bases de la seva saviesa. Així va ser com va albirar el món invisible i els corrents de la màgia. Incloïa cosmogonia, llegendes, cançons, proverbis, encanteris, nocions de zoologia i de flora; un corpus inabastable de coneixements sovint dispersos que podien conduir a un estat de consciència particular a qui estigués disposat a sacrificar allò que en diem “una vida normal”.»
Un cop més, les meves felicitacions a Laura Huerga i a tot l’equip de Raig Verd per les seves eleccions. I també al seu autor o autora, qui es fa dir Stalker i canvia la seva biografia segons bufi el vent.
Recomanada als que gaudeixin de les novel·les d'aventures amb una atmosfera ben treballada i documentada; per als amants del terror clàssic; per a tot aquell que deleixi d'una bona novel·la de fantasia i crítica social.



Isabel del Río
Abril 2018

lunes, 21 de mayo de 2018

Recital de LA PLAYA SUBTERRÁNEA con PerVersos en Valladolid


El 30 salgo hacia Valladolid para presentar LA PLAYA SUBTERRÁNEA (Ediciones Camelot) en un recital organizado por PerVersos en La Piel del oso.
Será a las 20.30h y la librería El Sueño de Pepa estará presente para aquellos que queráis un ejemplar firmado.
¿Me acompañáis en mi primera lectura poética?