@IsabelDlRio / @miransaya
Mostrando entradas con la etiqueta Fem Barri. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fem Barri. Mostrar todas las entradas

martes, 24 de noviembre de 2020

Taller de escritura: Comencem pel principi - Biblioteca de Nou Barris

Esta semana va de talleres. Os gusta escribir y queréis ahondar un poco en las técnicas escrituriles? Este jueves y viernes, en la Biblioteca de Nou Barris, realizo un taller al que ya os podéis apunta.

 


 

lunes, 8 de junio de 2020

Ressenya de EL TEST, de Sylvain Neuvel


Títol: El Test
AUTOR: Sylvain Neuvel
TRADUCCIÓ: Marina Espasa
ART: Oriol Malet
EDITORIAL: Mai Més Llibres

SINOPSI
La Gran Bretanya, en un futur no gaire llunyà. L’Idir passa el Test de Ciutadania Britànica. Vol que la seva família pertanyi a algun lloc.
Vint-i-cinc preguntes per determinar el seu destí.
Vint-i-cinc oportunitats per impressionar.
El desenvolupament del test pateix un gir inesperat i tràgic i a l’Idir se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort.
Com valores una vida quan tot el que tens a mà és una resposta múltiple?

OPINIÓ
Ens creiem sans i estalvis, o això ens volen fer pensar, però hi ha persones que lluiten i fugen sense descans, no per drets o llibertats, sinó per salvar la vida, la seva i la dels que estimen.
Què faríem en aquesta situació per aconseguir una nova llar per a la nostra família? Per retrobar la seguretat que ens va ser arrabassada?
A vegades, ens emmirallem i potser no reconeixem el reflex, a vegades prenem decisions, diem o pensem coses que ni tan sols sabíem que hi eren dins nostre… Ens coneixem de debò? Quins son els nostres prejudicis? Som equitatius? Tractem a tothom per igual? Com ens comportaríem en una situació d’alt risc i/o d'exclusió? I en una de vital? Seríem uns herois? I, en definitiva, què vol dir ser un heroi?
Tot això m'està fent pensar EL TEST, però la història va més enllà de la sinopsi i és tan propera i real que et posa a la pell i a les decisions del protagonista, perquè nosaltres què faríem?
Una nouvellet de principi senzill, gir sorprenent i final colpidor. Una història que ens mostra, novament, com els governs utilitzen el poder que tenen sobre nosaltres. Ciència-ficció i distòpia tan propera que no seria gens estrany que s’estigués posant a la pràctica.
Sincerament, les últimes línies et deixen el cor capgirat.
Recomanat a tota mena de lectors, és com un capítol de BlackMirror.

Isabel del Río
Gener 2020

jueves, 21 de mayo de 2020

Primer Club de Lectura on-line

¡Finalizado nuestro primer Club de Lectura on-line!
Pese a algunos problemas técnicos, nos lo hemos pasado genial y hemos podido compartir experiencias y lecturas de confinamiento.
Para el próximo día en que nos encontremos, esperemos que pueda ser en La Font de Mimir, comentaremos NUESTRA PARTE DE LA NOCHE, de Mariana Enriquez (Anagrama).







martes, 14 de abril de 2020

Sant Jordi #encasa


Llevamos un mes encerrados y parece que todavía nos queda un tiempo más. Hemos pasado Semana Santa y la Pascua entre cuatro paredes, y Sant Jordi también la pasaremos en casa. Al menos para mí, la diada es la fiesta más importante del año, y no porque sea escritora y librera, sino porque siempre ha sido un día especial que me ha emocionado desde niña. Adoro los libros, así que, ¿cómo no iba a ser mi fecha preferida una dedicada a este objeto?
Si amáis los libros, ahora es el momento de echar una mano a todas esas personas que los hacen posibles, desde los libreros independientes, que se las ven y se las desean para sobrevivir normalmente, así que imaginad en esta situación, a los pequeños y medianos editores, que de pronto han visto nacer libros que no han llegado a las librerías y no pueden venderlos porque estamos todos en casa…
Han surgido muchas iniciativas, yo apoyo a la que pide tranquilidad y a no lanzar miles de libros a la calle en estos días, junto con la movilización de personas y envíos que esto significa. Pero eso no significa que nos quedemos sin Sant Jordi, podemos pedir los libros (y comprarlos) por adelantado, ayudando así a libreros-editores-escritores…, e ir a recogerlos a nuestra librería de confianza una vez que podamos abrir puertas; ya son muchas las librerías que ofrecen detalles para que podáis regalarlos ese día como anticipo.
No olvidemos que también existen los e-books y el audio-libro, que también pueden ser un buen regalo para lectores de libro electrónico y aquellos que escuchen sus relatos favoritos.
Además, el día del libro lo celebraremos cuando podamos salir y, en definitiva, la celebración la hacemos entre todos los amantes de las historias. ¡¡La verdadera fiesta es compartir lecturas!! Recordemos que lo más importante es compartir esas aventuras que nos han conmovido, buscad vuestra propia forma de celebrarlo.
¡¡Un abrazo enorme!! ¡Quedaos en casa!



martes, 21 de enero de 2020

Entrevista als editors d’Editorial Chronos


Estem vivint un moment molt interessant al món de la literatura, petites editorials, liderades per amants de la literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a nous autors i autores de gènere, i tot això en català!
En aquesta entrevista coneixereu el Gonzalo i el Toni, els editors darrera d’Editorial Chronos. CIUTAT ha estat el seu primer títol publicat, un clàssic que barreja ciència ficció i fantasia, amb un toc de faula i un fort regust filosòfico-social. I ara publicaran LLENGUA MATERNA, obra que espero amb candeletes!!

Link a la ressenya de CIUTAT:



ENTREVISTA
Podríem dir que Chronos és una editorial acabada de néixer, però les xarxes ja es fan ressò de la vostra primera publicació (Las Redes grises https://lesradesgrises.com/2019/12/10/debut-estellar-de-chronos/ o Café de tinta https://cafedetinta.com/2019/12/17/ciutat-de-clifford-d-simak/). Com us han rebut lectors i llibreters? Us trobeu amb moltes traves?
La rebuda dels llibreters ha estat molt positiva. Des del seu punt de vista professional, troben que el llibre està molt ben fet i aquesta és la millor notícia que ens podien donar. Pel que fa als lectors... A la TerCat celebrada a Barcelona ja vam constatar que la gent tenia ganes de llegir Simak, però la resposta entusiasta de les primeres ressenyes (el ‘debut estel·lar’ que diu el Raül Maigí) crec que no l’hauríem pas somiat mai.

Quan vau adonar-vos que volíeu ficar-vos en aquest embolic de l'edició?
Ja ho hem dit unes quantes vegades. És l’anècdota que més expliquem i crec que els lectors i els oients ens tractaran de vells xarucs, però ho tornarem a dir. Va ser a La Setmana del llibre en català del 2018, en el marc d’unes xerrades sobre literatura fantàstica organitzades pel Ricard Ruiz Garzón. En el transcurs d’una taula rodona amb Raig Verd, Males Herbes i Voliana va sortir sovint el tema que potser no calia editar en català clàssics que ja estaven editats en castellà, tot i que l’experiència (recent en aquell moment) d’Els Desposseïts deia a crits que més aviat calia el contrari. I vam pensar: “Si ningú ho vol fer ho farem nosaltres”.


Per què gènere, en català i una editorial sense ànim de lucre? Volíeu un repte? ;P
Sí, ens apassionen els reptes! El gènere està clar: l’editorial és l’herència directa de la llibreria Chronos i el més normal és que optéssim per ser fidels al seu esperit, el de la literatura de gènere. De fet aquests són els llibres que ens agrada llegir i els que volem recuperar. Pel que fa al català és un buit de mercat. Tot i que altres editorials com Males Herbes o Mai Més també editen fantàstic i ciència-ficció en català, els clàssics no tenen gaire presència al mercat. Nosaltres volíem omplir aquest buit. Pensem que per gaudir dels nous èxits sempre cal tenir en ments les obres clàssiques. No oblidem que els autors i les autores que ara triomfen segurament van llegir aquestes obres quan eren joves i segur que hi trobem multitud de referents que ens ajudaran a gaudir encara més de la lectura.
El fet que sigui sense ànim de lucre és un fet circumstancial per la nostra situació a l’hora de constituir-nos. Però ens ha vingut bé perquè és un fet diferencial: tothom sap que tot el que en traiem servirà per fer nous títols tret de pagar alguna cervesa esporàdica. I pensant-ho bé, és un fet que concorda bastant amb el nostre tarannà, que és 100% coherent amb la nostra manera de ser (igual que publicar obres reivindicatives, fer servir banca ètica, etc...). L’editorial és el projecte principal de l’Associació Chronos per la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català. En aquesta associació hi ha un altre individu, sempre a l’ombra, que és el Xavier Jardí; sense ell l’editorial tampoc hagués estat possible.

D'on va sorgir la idea de Chronos?
Va sorgir de la necessitat vital de fer alguna cosa més a la vida que no només engreixar el compte de resultats de l’empresa on treballes, de voler crear alguna cosa pròpia, amb amor i orgull, que aportés valor cultural. Dins del projecte de la llibreria es contemplava una fase final que era crear l’editorial. La llibreria no es va poder consolidar però els nostres camins ja s’havien creuat i la resta és (i serà) història...


D'on vénen el nom i el logo?
Chronos era a la mitologia grega la personificació del temps, el déu de les Edats. La història de la ciència-ficció també s’estructura en edats (la nostra preferida, la Daurada!) i a més els viatges en el temps són un dels temes clàssics del gènere. Si ho barreges tot amb una mica d’entusiasme, unes gotes de blues, un parell de cerveses i… tatxan!
El logo és obra del dissenyador i il·lustrador Dídac Pérez, gran professional, però sobretot gran persona i millor amic. Podeu veure algunes coses que fa aquí https://www.flickr.com/photos/didac_phi

Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Chronos? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries? Tractant-se d'una editorial sense ànim de lucre, teniu col·laboradors?
Chronos està formada per dos individus, el Jake i l’Elwood (no ens agrada el protagonisme i ens amaguem rere els Blues Brothers). Necessitem els col·laboradors pel 100% del procés: des de la traducció fins a la impremta. Nosaltres tan sols ens encarreguem de negociar els drets i de contractar col·laboradors (i de pagar les factures, es clar). Confiem en amics i en excel·lents professionals per tal que el projecte arribi a bon port (tots ells surten a l’apartat d’agraïments de cadascun dels llibres), ja que ells són els autèntics artífexs de que la feina arribi a bon port. Nosaltres intervenim a l’hora de triar l’esbós de la coberta i poc més. Actuem merament com a gestors: determinem les entregues, posem pegues a les traduccions, collem al maquetador perquè arribi a temps, etc... Som paios durs, nosaltres.
I estem en una missió de Déu...

Com resumiries la vostra filosofia? Com ​​definiries la línia editorial i els vostres objectius?
Recuperar en català obres clàssiques (i no tan clàssiques) de ciència-ficció que, o bé mai han estat traduïdes al català, o potser només es van traduir al castellà però que fa ja tant de temps que es mereixen una nova edició (com és el cas de Ciutat). Presentar-les en una edició cuidada, de qualitat, amb una traducció fidel i una correcció curosa, i amb un disseny que faci de la seva lectura una experiència agradable.
Volem que els nostres llibres transmetin la nostra passió per l’objecte i per la lectura, i la nostra inquietud per fer del llibre un element de creixement personal i social.
I també volem poder seguir fent cerveses mentre planegem el següent llibre, no ens enganyem...

Com enfronteu el tema de la promoció?
Bàsicament amb la feina comercial que fa la distribuïdora*, a través de les xarxes i amb la complicitat de bona gent com tu que ens dedica un espai del seu temps i el seu bloc.
*En aquest sentit fa poc ens vam reunir amb altres editorials amb projectes com el nostre i hem creat la iniciativa #ZonaRuptura per tal de buscar estratègies que ens facin arribar a més públic, d’aquí poc ens presentarem...

Podeu parlar-nos dels vostres futurs projectes?
Bé, hi ha projectes dels quals no et podem parlar perquè són secrets i posaríem en risc la teva integritat com a entrevistadora. Bromes a part, la nostra intenció és treure dos títols per any (si l’economia ho permet). Si tenim en compte que Llengua materna, tot i sortir el 2020, estava previst pel 2019, parlaríem de dos títols més pel 2020. Un ja el tenim pràcticament lligat i l’altre, que ens faria moltíssima il·lusió, encara l’estem negociant. Et podem avançar, però, que tots dos estarien emmarcats en la col·lecció Tràntor, és a dir, que serien obres i autors clàssics de la ciència-ficció.

Com ha estat la vostra experiència com a "novells"? Quin consell li donaríeu a un possible nou editor/a independent?
Que no defalleixi. Si dos eixelebrats com nosaltres, sense cap noció sobre el món editorial, ens n’hem sortit, ells també ho poden fer. És cert que és dur i que sovint et trobes problemes i impediments, però el resultat final compensa qualsevol patiment. El que compta és arribar al final i acomplir un somni, deixar una petita petja intel·lectual, aportar una mica de llum i de joia a la nostra societat. És un èxit que no té preu.

I ara, parleu-nos una mica de vosaltres...
T. Ara faré una mica de Grumpy: no m’agrada parlar de mi, millor parlem dels nostres llibres.
G. Jo soc un dels meus temes preferits, però no veig que hagis portat cerveses...

Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
T. De ben petit no llegia gairebé res i no va ser fins a l’època de la facultat que vaig començar a devorar llibres. A l’escola no em van fomentar l’hàbit de la lectura, més aviat al contrari. Els primers records que tinc són ja d’adolescent amb llibres que em van regalar o que em vaig anar comprant: la col·lecció Fighting Fantasy, que barrejava rol i aventures, va ser icònica per mi, però el llibre que realment em va marcar com a lector i que va fomentar els meus gustos va ser L’enciclopèdia de les coses que mai no han existit, de Robert Ingpen i Michael Page.
G. Recordo que, ja de ben petit, llegia les aventures de Tintín, de l’Astèrix, molts còmics i també llibres. Un dels primers llibres que recordo haver llegit va ser Momo, de Michael Ende. I mai li podré estar prou agraït a ma mare per descobrir-me a Tolkien o Asimov, una línia que ja va marcar les meves lectures d’adolescent.

Què us considereu: lector-editor o editor-lector?
T. Per mi és un binomi inseparable però, posats a triar, em considero més lector-editor. L’editor ha de ser un lector exigent i agosarat, i l’experiència per saber què vols editar només te la proporciona la lectura.
G. Em quedo amb la resposta del Toni.

Què opineu del sector editorial actual? Quines creieu que són les equivocacions i perjudicis que pateix?
El sector editorial, pel que fa a la literatura de gènere en català, viu un moment dolç amb molts projectes petits que aporten llibres diferents i engrescadors, però en el seu conjunt encara està ple de prejudicis fomentats pels més poderosos. Precisament som aquí per combatre aquests prejudicis, els que titllen les novel·les de gènere com a no-literatura, els que menystenen (i fins i tot menyspreen) la ciència-ficció, el terror i la fantasia.

I sobre els lectors, creieu que és cert això que diuen que no es llegeix?
Sí que es llegeix. Potser no en els percentatges que voldríem, però es llegeix, i la tendència creix lleugerament aquests darrers anys. El que cal per part de l’Administració és un pla lector potent, no només campanyes puntuals, cal més ambició per presentar la lectura com una eina d’oci, però també de creixement.
A banda, caldria un replantejament profund del funcionament del mercat editorial, però aquí sí que la cosa és encara molt més complicada.

¿Paper o e-book? Quina és la vostra opinió, com a editors i com a lectors?
T. Com a lector trio el paper, sens dubte. El tacte, l’olor, la màgia de passar les pàgines d’un llibre no els canvio per res. Tinc un lector d’e-books per casa, en algun lloc, mort de fàstic. Com a editor crec que no ens hem de tancar portes, tot i que obrir-te als llibres digitals t’aboca gairebé de forma segura a la xacra de la pirateria.
G. Paper, sens dubte. Però per poder llegir molts títols no editats a Espanya és cert que l’e-book facilita molt les coses.

Què esteu llegint actualment?
T. Últimament només llegeixo obres que puguem  treure en un futur, així que no t’ho puc dir o la teva vida correria perill. Però a casa m’esperen Dersú Uzalà, de Vladímir Arsèniev, editat per Símbol Editors. La pel·lícula d’Akira Kurosawa és sublim i segur que el llibre no em decebrà en absolut.
G. Coses que, com diu en Toni, posarien la teva vida en perill… I La ciutat i la ciutat, de China Miéville, editat per MaiMés.

Ens recomaneu algun llibre?
Llibres en català, sens dubte. Qualsevol cosa dels companys de Raig Verd, Males Herbes o Mai Més. Però si us agraden els llibres i les històries sobre llibreries us recomano una joia de l’editorial Periscopi: Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi.
I en el centenari del seu naixement, recupereu Les històries naturals, d’en Joan Perucho.

Isabel del Río
Desembre 2019

martes, 7 de enero de 2020

Ressenya de “Ciutat”, de Clifford D. Simak



TÍTOL: Ciutat
AUTOR: Clifford D. Simak
TRADUCCIÓ:  Scheherezade Surià López
ART: Elsa Velasco
EDITORIAL: Chronos

SINOPSI
Viatgeu cap al futur de la mà de diferents personatges de la nissaga dels Webster. Submergiu-vos en les seves vivències, narrades pels historiados i estudiosos dels mites. Coneixeu el seu destí particular i, de retruc, el de tota la humanitat. Endinseu-vos a Ciutat de Clifford D. Simak, una novel·la carregada de sensibilitat i nostàlgia que us convidarà a reflexionar cap a on evolucionem com a espècie.

OPINIÓ
Hi ha llibres que et fan pensar, d'altres que et remouen i et replanteges el teu temps, els teus valors, la teva societat... D’altres et fan gaudir, viure les experiències dels seus personatges com si fossin reals, sense pensar en l'imaginari que ho manté dempeus. Ciutat és un llibre que ho té tot.
Un clàssic de la ciència ficció amb un toc fantàstic i fabulós, quasi una barreja de conte de fades i assaig filosòfic, amb una manera d'explicar les coses que et provoca a ensumar-les i sentir-les.
La ciutat ja no existeix, és un anacronisme que s'ha convertit en un innecessari, i els nuclis familiars inicien un èxode al camp, cap a una vida que somien millor i pensen els donarà la felicitat. Aquest és l'inici del fi de l'home, però no de la novel·la, ja que qui l'engega en realitat és un gos amb els seus pensaments i anàlisis de les llegendes que s’expliquen vora el foc, i de les conclusions que n'han extret els filòsofs i historiadors de la seva societat.
Així, Simak ens presenta un compendi de breus històries, entrellaçades per diferents personatges, un cognom familiar i una casa, amb els anàlisis previs de la societat canina.
Va existir l'home? Els personatges de les llegendes són reals? D’on ve el gos? I els robots que els acompanyen? Què hi ha de real a les llegendes?
Avenços tecnològics i científics, evolució i mutació, viatges en l'espai i el temps, altres mons... i les espècies tractades com a iguals, fins i tot com a millors que l'home, com a possibilitat i exemple, com a crítica i metàfora.
Una obra molt recomanada, tant als amants de la ciència-ficció, com als de la fantasia i als que vulguin gaudir duna bona història que, sens dubte, els farà viatjar.

Isabel del Río
Diciembre 2019

lunes, 4 de noviembre de 2019

Entrevista als editors de Mai Més Llibres


Mai Més és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.
Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.
Sergio Pérez (El Papiol, 1982) és editor a Mai Més. Graduat en cinema i audiovisuals a l'ESCAC (Direcció Artística), ha treballat durant 12 anys dissenyant llibres. Es declara addicte a totes les formes de narrativa (literatura, còmic, cinema, televisió, videojocs...) i també li agrada dibuixar i escriure.
Enllaç web: www.maimes.cat

ENTREVISTA

Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?

Sergio: De molt petit recordo veure als meus pares llegir molt. Sobretot literatura popular com Agatha Christie o Vázquez-Figueroa. Amb set anys visitava molt sovint el dentista i per fer-me xantatge em deixaven comprar còmics, primer bruguera i després Marvel. Més endavant tenia molts problemes per enganxar-me a les lectures que ens donaven a l'EGB i vaig començar a agafar alguns dels llibres dels meus pares que eren molt més trepidants.
Judit: De ben petita ja em va atrapar la descoberta de nous mons a través de la lectura. Vaig començar amb la «Guia fantàstica», la Pippi Langstrump i Peter Pan. Pels Reis i aniversaris em demanava novel·les i còmics. Tot i així, mai en tenia prou i sempre anava a la biblioteca del poble, on vaig descobrir Huxley i Bradbury ja d’adolescent.

Què us considereu: lector-editor o editor-lector?

Sergio: Sense dubte lector-editor. Hem de reconèixer que fer llibres afecta la nostra faceta de lectors, però seguim gaudint dels llibres com qualsevol. A més, també som consumidors de televisió, cinema, videojocs... segur que tot això ajuda a conformar el nostre perfil com a editors.

Com vau començar en el sector? Quan us vau adonar que l'edició és que us engresca?

Judit: Fa temps que fem llibres, més de deu anys. La història de com hi vam arribar donaria per algunes pàgines. Però el fet important és que tenim la necessitat d'expressar-nos i la necessitat de construir un futur, sigui propi o col·lectiu. Nosaltres hem cobert aquestes aspiracions amb l'edició literària.

Quin consell donaríeu a qui vulgui dedicar-se al sector editorial? Són necessaris els estudis específics i els títols per a això, o una barreja d'enfocaments amb estudis autodidactes i vocació és el millor?

Sergio: La Judit té un màster en edició. Jo tinc estudis universitaris artístics i cinematogràfics. Després està internet, que és un mar de coneixements del que som bastant dependents. Però el que ens ha donat més bagatge són les hores d'oficina i les visites freqüents a llibreries. En el meu àmbit, el disseny, és important veure que estan fent altres editorials, tocar i obrir molts llibres.
Judit: Probablement, cada persona troba el seu camí. En el nostre cas, el projecte Mai Més està fortament influenciat per tota l'experiència prèvia en l'àmbit editorial.

D'on va sorgir la idea de Mai Més? Com van ser els seus primers passos?

Judit: Treballàvem junts i tots dos érem lectors de gènere, així que tot sovint comentàvem algunes novetats editorials, televisives o cinematogràfiques. Trobàvem inexcusables algunes absències en el panorama literari català i fèiem càbales i números. Fa gairebé dos anys vam decidir fer un pas endavant i presentar una proposta pròpia.

Sou una editorial nounada, però ja comenceu a ser reconeguts dins del sector, i especialment entre els lectors, gràcies als vostres primers títols. Com estan sent els inicis? Com us han rebut lectors i llibreters? Trobeu moltes traves?

Judit: Al contrari, gairebé tothom ens ha rebut amb els braços oberts i estem molt agraïts per les mostres de suport.
Sergi: Després està el fet de trobar freaks per tot, surten de sota les pedres. Vas a parlar amb una traductora, una correctora o una llibretera i descobreixes a una eminència del fantàstic que viu amagada rere una muntanya de llibres normals. Ajuda treballar amb gent que coneix tan bé aquesta literatura.

D'on vénen el nom i el logo?

Sergi: Hi han referències amagades a llibres de Poe, Barrie i Bradbury. S'hi representen els tres gèneres amb què treballem. També ens agraden les connotacions melancòliques i combatives del nom.

Com resumiríeu la vostra filosofia? Què és el que us fa decidir per un manuscrit?

Judit: Busquem històries de qualitat i que puguin interpel·lar al lector sobre problemàtiques i reptes presents. Aquesta seria a grans trets la principal preocupació.
Sergi: Si anem més al fons, volem que el nostre catàleg ajudi a reparar el greuge històric que han patit les autores, així que sempre tindrem més dones publicades que homes. També volem donar veu a gent de diferents procedències i realitats socials. Que una autora o autor no estigui publicat en la nostra llengua o en castellà pot ser un bon motiu per decidir-nos per un títol.

Quin consell donaríeu a un autor novell que cerca editorial pel seu manuscrit?

Judit: Cal treballar molt la proposta, que les principals idees quedin clares en poques paraules i estudiar bé el sector per dirigir-se a aquelles editorials que realment encaixen amb el llibre. Després, malauradament, cal tenir paciència. Nosaltres, per exemple, tenim tancada la recepció de manuscrits, perquè som conscients que no podríem llegir i respondre en un termini acceptable.

Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Mai Més? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries?

Judit: Som dos editors i un bon grapat de col·laboradors.
Sergi: El recorregut d'un llibre és el següent. Ara mateix estem centrats en les publicacions internacionals. Tots dos estem atents a les novetats que ens arriben d'altres països, llegim blogs, fem seguiment a autors i editorials i llegim. També avaluem títols clàssics inèdits en la nostra llengua, que acumulin motius per ser recuperats. Un cop tenim un bon llistat consensuat que s'adigui al perfil del nostre segell, confeccionem un pla editorial (establim dates de publicació, assignem a col·leccions, etc.).
Judit: Arribats a aquest punt em toca treballar a mi amb les agències i els representants dels autors per tancar contractes de cessió de drets. Quan ja hi ha un acord, jo em centro en la selecció i contractació de traductores i correctores, mentre que el Sergi treballa en el disseny del llibre i la selecció i contractació d'il·lustradores per la coberta.
Sergi: Quan ja tenim coberta, traducció i correcció, jo faig la maquetació de la primera versió del llibre i fem galerades. El següent pas és cosa de la impremta. I amb el llibre imprès i enquadernat cedim la responsabilitat a Les Punxes, que és la nostra distribuïdora, i als llibreters. En aquest punt nosaltres ens centrem en la promoció.
Judit: Aquest és el resum de tot el procés en línies generals.

Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?

Judit: Ara només en falta un títol per anunciar aquest any, dels sis que tenim programats. Estem confeccionant la llista de llibres que publicarem l'any vinent —entre 8 i 10 si tot va bé. Estem en negociacions per tres i ja hem tancat un parell que tenen traductor assignat. Aquest és l'estat actual i malauradament, encara no podem dir noms.

Com enfronteu el tema de la promoció? Són útils les xarxes socials? I el boca-orella?

Sergi: Som actius a les xarxes, sobretot a Twitter, que és on per ara ens és més intuïtiva la comunicació amb els lectors. A Facebook i Instagram no ho tenim tan interioritzat, però hi som i intentarem millorar de mica en mica. Encara que destinem uns recursos econòmics a la promoció de cada llibre, som petits i les xarxes, els blogs i els mitjans de comunicació són molt importants per la difusió dels nostres títols.

Quin diríeu que és el paper de l'editor en la promoció? I el de l'autor?

Judit: La promoció és cosa de l'editorial. Tenim un pla de comunicació i un pressupost dedicat. Hi han autors amb molta habilitat a les xarxes i això segur que ajuda després amb la venda, però això no és ni molt menys rellevant a l'hora de decidir-se per un títol o altre. El que nosaltres busquem en els autors és qualitat literària.

Quin paper tenen els canals clàssics en l'èxit d'un nou llibre? Fins a quin punt influeixen en ell els comercials, les llibreries i els mitjans de comunicació?

Judit: Com editorial som massa joves per a conèixer l'impacte de cada un dels actors en l'èxit d'un títol. En tot cas, ja us avancem que per nosaltres tots són aliats. Estem molt contents amb la feina comercial de les Punxes que han aconseguit que els nostres llibres es trobin per tot el territori sense dificultat des del primer dia. També és evident que molts llibreters i periodistes fan una gran feina de prescripció. Nosaltres mateixos, com a lectors, tenim els nostres recomanadors de confiança.

Les biblioteques, són una eina o un competidor a l'hora de donar a conèixer un nou títol?

Sergi: Sota el nostre criteri, les biblioteques són un vector essencial per la difusió de la cultura. Personalment, no hem avaluat el seu impacte econòmic en la venda de llibres —hi han opinions enfrontades—, però creiem que la seva importància està molt per sobre del que dictin les necessitats de la societat de consum.

Hi ha més dificultats tractant-se d'obres de gènere i en català?

Judit: És obvi que els llibres de gènere fantàstic pateixen de cert estigma. Sovint és considerada una literatura de segona i creiem que això s'accentua analitzat des d'una perspectiva cultural catalana. Després, tenim una bona part del fandom de casa acostumat a llegir gènere només en castellà. Es podria dir que aquests seran els nostres cavalls de batalla. Lluitar contra l'estigma i apropar lectors del castellà.

Què aconsellaríeu a un autor que estigui intentant promocionar la seva obra?

Sergi: Upps, aquesta és complexa. Ni tan sols sabem si nosaltres ho estem fent bé. Et podem explicar la nostra estratègia: La primera postura seria procurar ser sempre constructius i no destructius (bon rotllo). La segona, entendre que hi ha molta gent intentant fer difusió de les seves creacions/productes i que tots hem de treballar per no saturar el canal de brossa —cal evitar l'spam innecessari.

Què en penseu del sector editorial actual?

Sergi: La situació és complexa. A la saturació del mercat i domini dels grans grups, que fan la pinça als petits, podem sumar el context d'inestabilitat i retrocés econòmic que pateix part de la nostra societat —cal recordar que nosaltres no venem llibres als turistes—. Però hem repetit sovint que, com a lectors del fantàstic, estem avesats als escenaris distòpics!

I sobre els lectors, es llegeix o no es llegeix?

Judit: I tant que es llegeix... Molt! Fa cent o cinquanta anys podies ser analfabet i dur una vida més o menys normal. Avui en dia llegir és una habilitat indispensable per accions tan quotidianes com fer servir el mòbil o internet. La gent ha de llegir per fer qualsevol cosa. Amb la narrativa és difícil de quantificar, però si sumem tots els formats —llibres, e-books, pàgines web, còmics, videojocs... —, és molt probable que cada dia el nombre de lectors creixi.

Paper o e-book? Quina és la vostra opinió com a editors i com a lectors?

Sergi: Ens agraden els llibres de paper, esperem que això quedi palès en les nostres edicions físiques. Això no vol dir que obviem la resta de formats. Creiem que cada lector té els seus propis hàbits de lectura i la nostra missió és, en la mesura de les nostres possibilitats, facilitar-li. Cal dir que ens agradaria tenir els mitjans per publicar també en format àudio-llibre.



Què esteu llegint actualment?

Judit: The haunting of tram car 015, de P. Djèlí Clark
Sergi: Pérfidas!, de Tamara Romero.

Ens recomaneu un llibre?

Sergi: Vaig gaudir molt amb El largo viaje a un pequeño planeta iracundo, de Becky Chambers. El llibre és una meravella i està fantàsticament traduït per l'Alexander Páez. A veure si això serveix per fer una mica de pressió i Insolita s'afanya amb el segon volum.
Judit: Rosalera, de Tade Thompson. Increïble!!

Enllaç a la ressenya de Els assassinats de la Molly Southbourne:
Enllaç a la ressenya d’Alba:


Isabel del Río
Juliol 2019