Artículos y entrevista en La Vanguardia

En noviembre aparecí por partida doble en La Vanguardia con autorazas de la talla de Inés Macpherson, Elisenda Solsona, Roser Cabré, Marc Pastor... 

 

«Isabel del Río es autora de Mare (en castellano en El transbordador), una distopía que parte de la space opera para ahondar en el horror cósmico. Del Río ha publicado en Mai Més No albiro el bosc, distopía entre el terror tecnológico y el folk horror.»

¡El horror! Anatomía de un género que devoramos y nos devora, por Isabel Gómez Menchón en La Vanguardia:

https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20251101/11210364/horror-anatomia-genero-devoramos-devora.html

«Mai Més ha publicado a Isabel del Río, una autora que compagina su tarea de librera con la escritura. Tras publicar en la editorial Spécula su novela Mare , una historia de angustia espacial, ha regresado este 2025 con No albiro el bosc , donde la naturaleza no es lugar para paseantes domingueros. Según describe ella misma: “hibrida ciencia ficción con horror cósmico, body y folk horror”.»

«Le pregunto a Isabel del Río qué demonios es eso del “horror cósmico”: “El horror cósmico nos provoca una sensación de vértigo ante la inmensidad, lo arkano e ignoto, aquello que es tan pretérito que no podríamos imaginar ni en sueños y tan enorme que jamás podríamos abastarlo. Y eso, a su vez, nos hace comprender que no somos nada, que no importamos y no tenemos nada que hacer contra esas fuerzas incomprensibles para nuestras diminutas e insignificantes mentes”.

En un mundo real en que da pánico solo abrir un periódico, ¿por qué necesitamos la literatura de miedo? “Porque el terror es denuncia, es sacar del armario los esqueletos y fantasmas, mostrar los trapos sucios familiares, y sacarlo todo del desván. Nadie que lee terror puede decir no lo he visto, no lo he sentido. Es un género que te obliga a mirar lo incómodo y a pensar, a decidir de qué lado estás. En un mundo en el que el horror se ha normalizado es todavía más necesario mostrar la verdad del miedo, el dolor y la soledad; mostrar la impotencia y las lágrimas que esconden todas esas imágenes de sobremesa”.»

Terror a la catalana, por Antonio Iturbe en el Culturas de La Vanguardia:

https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20251101/11215200/terror-catalana.html

 

 

Reseña de Las máquinas enfermas, de Alberto Chimal

La IA, ¿creación humana o evolución natural de nuestro deseo creacionista abocado al desastre?

Alberto Chimal ha escrito un libro donde cada relato cuenta una posibilidad y, al mismo tiempo, traza un camino emocional sobre la angustia que el debate sobre las inteligencias artificiales está creando.

Máquinas ayudantes y mesiánicas, engaños del hombre para el cuerpo y el espíritu, inteligencias más allá de nosotros y sin recuerdo de su procedencia que abandonan al hombre en su propio caos... 

Sólo iniciar la lectura, 'Incidentes fatales revelan inteligencias' me revolvió con preguntas básicas, llegando a 'En esta vida sobran cuerpos' sentí repugnancia hacia las empresas y el deseo de poder del ser humano, con 'Las máquinas enfermas' pensé que se trataba de algún tipo de justicia kármika, y llegando al final de la antología, con 'Lili', restauré mi fe en que aquello que nos preceda quizá no pueda ser considerado del todo humano, pero sin duda sí podría llegar a ser un futuro mejor para la comunidad.

Las máquinas enfermas, de Alberto Chimal con Páginas de Espuma.

 

 

 

Hispacon 2025

Durante la Hispacon 2025 participé en dos charlas: la primera sobre Distopía y la segunda sobre Terror, con increíbles personajes como compis en ambas mesas.

 

La primera podréis encontrarla en breve en el canal de Youtube de la organización y de la segunda, Antonio Torrubia está colgando (en su canal de IG) algunos fragmentos que le han pasado de contrabando.

 

 

 

 

Club de Lectura de Ursula K. Le Guin: Las niñas salvajes

El viernes pasado participé en el Club de lectura dedicado a Le Guin que organiza Loredana Volpe en La Insòlita.

Hablamos de Las niñas salvajes, un relato de la autora que, pese a sus pocas páginas, da para hablar durante horas, días, porque sigo tomando notas al respecto. 

En él aparecen todos sus temas: la violencia de género y de clase, la otredad, el feminismo, la infancia maltratada, el despotismo y el capitalismo... Y muchos muchos más. Pero además es más cruel y desgarradora que otras de sus obras, quizá porque lo escribió al final de su carrera, tal vez porque lo revisó en sus últimos años y ya estaba harta de dar avisos y de vuelta de todo. 

En este relato veréis mucho de Quienes se marchan de Omelas y El nom del món és bosc, pero también os recordará poderosamente a El cuento de la criada, de Atwood o La nit de la esvàstica, de Burdekin.

Buscadlo, leedlo y, si os apetece (que sucederá) comentamos.

 

 

Club de Lectura i Taula rodona a Cardedeu

El mes passat vam fer doble trobada tertuliana a Cardedeu: la primera amb el club de lectura Seu i Llegeix dedicat a MARE (Spècula / El Transbordador); i la segona dins el marc del festival de novel·la negra, en una taula rodona de ciència-ficció + gènere negre amb Aniol Florensa i Jordi de Manuel. Ambdós dirigits per la Coral Cancio .

Uns dies després vam sortir al programa Temps mort: Minut 3:17 Taula rodona de ciència-ficció i novel·la negra.

NOCEÀ 3: Fissures, de Ricard Efa

Llegir Noceà 3: Fissures, de Ricard Efa m'ha remogut i trencat el cor. Una història distòpica que és l'ara de tants.

«-Atari, hauríem de mirar de salvar-nos a nosaltres primer, i...
-I després què? Així és com esperen que ens comportem, Young, que no ho veus? L'única opció és l'opció de deixar entrar a tothom. Si no pensem així, estem acabats.»

Una abraçada molt i molt forta a totes les iaies, Ataris i Tikes. Estem sols, però ens tenim entre nosaltres.

 

 

Librújula 58: Distopías, utopías y terceras vías + Reseña de "Termush"

El nuevo número de la revista Librújula (#58) ya ha salido a la venta y en él encontraréis mi último artículo 'Distopías, utopías y terceras vías', así como una reseña de "Hotel Termush" (Obscura)/ "Termush" (Impedimenta), de Sven Holm.

 

 

Hotel Termush, de Sven Holm amb traducció de Maria Rossich i pròleg de Jeff VanderMeer. Publica Obscura.

Hotel Termush és una novel•leta ràpida de llegir, però no de pair. El seu protagonista ens explica el relat en forma de diari, des d'un punt de vista subjectiu, a través de vivències i somnis. Els seus valors i percepcions es barregen al llarg de les pàgines amb els successos que no pot aturar i engoleixen els dies, les persones i el món, creant un tot que brilla amb lluminositat fantasmagòrica i irreal.
Després d'un gran desastre nuclear, els hostes benestants de l'hotel —que van comprar la seva supervivència amb còmodes quotes— surten dels refugis per veure què n'ha quedat del món. Però quan fan la primera passejada, no sembla que res sigui diferent.
Lentament, la desconfiança cap els altres i l'esgotament psicològic els converteix en titelles de les emocions irades dels més forts i les normes paternalistes de la direcció de l'hotel.
Sobreviure en un món que sembla igual, però no ho és, farà demostrar els supervivents tot el que duen a dins i fins a on es pot arribar per aconseguir menjar i medicines, o un llit segur on dormir.

«Ja no temem la mort, sinó el canvi i la deformació. No ho hem interioritzat i no podem parlar-ne, però en els moments que som capaços de deixar de banda les nostres necessitats bàsiques, la imatge ens queda clara.»


Reseña en castellano de "Termush", publicado por Impedimenta, en la revista Librújula número 58.

 

 

 

 

Club de Lectura Fahrenheit a Igualada en imatges

Fa una setmana vaig ser convidada al Club de Lectura Fahrenheit, a la Biblioteca Central d'Igualada, conduït per en Jorge Jiménez del Moral, per parlar de MARE (Spècula Llibres).

Va ser fantàstic compartir estona amb tots els membres del club i una passada tants comentaris, dubtes, idees i especulacions en torn els seus universos i personatges.

Reseña de MARE / MADRE por Entre libros y gatas

«De entrada puedes ver este libro y su extensión y pensar... Esto me lo leo en una tarde porque será algo facilito y, dejadme deciros, que nada más lejos de la realidad.

(...)

Isabel nos presenta un escenario post apocalíptico en el cual suceden diferentes posibles historias que poco a poco y de manera simultánea vamos a ir descubriendo.»
 

Reseña de MARE (Spècula) / MADRE (El Transbordador) por @entrelibrosygatas (IG) AQUÍ
 

 

 

 

 

 

Locus Magazine

Daniel Pérez Castrillón se ha marcado un artículo sobre las publicaciones de genero fantástico que podemos encontrar en nuestras librerías en la Locus Magazine ¡y qué ilusión ver nombres tan admirados y queridos! 

Ressenya de MARE per Llibres Ombrivols

«Fa un any que vaig llegir aquest MARE d'Isabel del Río i quan vaig acabar no sabia que havia passat. Em va resultar difícil assimilar el que havia llegit. Just un any després l'he tornat a llegir i ja he flipat del tot.

(...)

Comença com una història de ciència-ficció ambientada a l'espai però esdevé un relat de multirealitats i percepcions que fa la delícia del lector.»


LLEGEIX la ressenya de MARE (Spècula) per Llibres Ombrivols.

 

 

Reseña de MADRE por Laura

«Envuelta entre distintas realidades y diferentes líneas temporales, la narrativa de Isabel te arrastra al pozo de dolor, angustia, desesperación y locura de Penélope por la separación y pérdida de su único hijo.

Y a una rebeldía indomable ante el nuevo orden.

Cuando se da cuenta de que va a perderle, es capaz de TODO y ahí encontrará el hilo de esperanza al que se aferra con todas sus fuerzas y también se encontrará con su locura.
Después de leer madre el sentimiento de maternidad cobra todo su significado: crudo, despiadado, egoísta.»

Lee la reseña completa de MADRE por @laurapetitlecteur (IG) AQUÍ

 

 

Anunci de No albiro al bosc a la Mai Més Conference

La tarda de la Mia Més Conference va ser intensa. Després de guardar el secret per a poder donar la notícia a la celebració, els nervis se'm menjaven. I amb l'anunci de Sanderson en català, ja no tenia paraules.

Em fa una il·lusió terrible i esfereïdora la publicació del nou llibre i desitjo de tot cor que el patiu molt moltíssim, perquè sí, és fosquet i hi ha horror, però us espera molt més amagat al bosc.

MAI MÉS CONFERENCE 

 

 

No albiro al bosc a Esperant el Cometa

Al minut 59:35 de l'entrevista als editors de Mai Més Llibres al podcast Esperant el Comenta #18 parlen del meu proper llibre.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

MARE segons Bulemero

«Si voleu que us exploti el cap amb ciència ficció espaterrant, i de casa nostra, no podeu deixar passar aquest MARE, de Isabel del Río», @bulemero (IG)

 

 

Els millors autors fantàstics catalans a La biblioteca dels rucs elèctrics

Quins sons els millors autors catalans de fantàstic? Difícil pregunta, cadascú tindrà els seus preferits, però el que sí que podem fer és una llista amb els més premiats. Recollint els principals premis de gènere fantàstic com els Premis Ictineu de la SCCFF, els Imperdible d'El Biblionauta, els Premis 42 del festival 42, els Alba a novel·la juvenil o els premis a obres inèdites com el Manuel de Pedrolo o el Frederic Pujulà. Amb tot això tenim la llista dels millors autors catalans de ciència-ficció, fantasia, terror.


https://drpertorbat.github.io/biblioteca/millor-fantastic/top-autors.html