También estoy en Facebook, Twitter, LinkedIn e Instagram
Isabel Del Rio, Isabel del Río Sanz, @IsabelDlRio y @miransaya
Terapias naturales y holísticas en ANIMA

lunes, 3 de abril de 2017

Reseña de “La Merceria” de Teresa Roig

TÍTOL: La Merceria
AUTOR: Teresa Roig
EDITORIAL: Columna

SINOPSI
A la Barcelona de principis del segle XX, un pobre idealista salva un ric d’una mort segura. L’amistat que els uneix a partir de llavors li canvia la vida per sempre; a ell i a les futures generacions, ja que gràcies a aquell gest altruista aconsegueix obrir el negoci familiar que sempre havia somiat: una merceria. Però aquesta, a part de ser motiu de felicitat i el principal escenari de la seva vida, també es convertirà en l’origen de tots els seus maldecaps.
A La merceria viurem de prop els fets històrics més significatius per a la ciutat i el país, així com els daltabaixos econòmics de la petita empresa familiar. Descobrirem que tota decisió té repercussions, que els diners no ho poden tot; coneixerem l’ambició, el dubte, l’enveja, l’odi, la por... I recordarem que l’única resposta a tots els problemes és l’amor.

OPINIÓ
Com ja he comentat en altres ressenyes, quan era nena, un dels meus passatemps preferits era jugar amb botons. En cert moment de la meva infància, era tal la meva fascinació, que arribava a arrencar-los d'amagatotis de camises i jaquetes, amb la consegüent clatellada quan s'assabentaven els grans, i anava a la merceria del barri, de mà de la meva mare o de la meva iaia, a la recerca de rares joies: amb diferents formes i colors, nacrats i daurats, fins i tot aquells que semblaven ninots o estris de la casa.
Una altra de les meves aficions durant molt de temps va ser cosir i brodar. No és que ho fes bé, però sí la meva iaia, pel que li feia vestits a les meves nines, pedaços als meus peluixos, i algun mocador brodat va caure com a regal del dia de la mare o per Nadal. Totes elles, aficions que em tornaven de nou a la merceria del barri, on sempre hi havia la mateixa dona darrere el taulell, amb diferents ulls, envellint amb els anys, però amb idèntic cognom, i la vida del barri desfilant per la petita estada, amb draps bruts inclosos.
L'última novel·la de Teresa Roig tracta justament d'aquest univers. Un negoci familiar fundat gràcies a un cop d'atzar i bona voluntat, que es converteix en la fortuna i els grillons d'un cognom, en un racó de reunió de somriures i llàgrimes.
Roig aprofita la vida dels seus personatges per transitar per la història. Com ja va fer amb L'herència de Horst i Pa amb Xocolata, l'autora ens demostra la seva capacitat de documentació, així com de plasmar aquest esperit temporal en les seves pàgines, transportant-hi, oferint-nos els esdeveniments en cru, però amb ulls, somnis i mans, a través dels protagonistes de la novel·la i d'allò que pateixen i anhelen.
Una de les qualitats de l'autora és la seva capacitat per escriure de forma senzilla i propera, a més de teixir una doble lectura que ens condueix a través de les persones mentre caminem per la ciutat de Barcelona.
Dividit en tres parts, narrat de forma cronològica, descobrim els fets històrics per com afecten els personatges, colpejats pel moment que els ha tocat viure: la crisi del 29, la Guerra Civil espanyola i la dictadura.
Un relat d'amistat i somnis, d'amor i família, d'enveja i humilitat, de dones fortes que viuen amb tenacitat tot i la tragèdia. Un homenatge a aquells racons on es reunien els veïns d'un barri, on es feia ciutat.
Recomanat als amants de la història, als que vulguin descobrir una altra cara i moment de Barcelona, ​​a aquells que recordin amb afecte les merceries, les botigues de queviures, les llibreries...

Entrevista al següent enllaç:
http://laodiseadelcuentista.blogspot.com.es/2017/03/mes-que-un-club-de-lectura-de-marzo.html

Isabel del Río

Febrero 2017