Quan vaig rebre Enemic Meu me’l vaig mirar de reüll. Em venia de gust perquè la col·lecció L’Arcà de Laertes no falla, perquè tenia antull de ciència ficció i perquè volia llegir la versió de l’Edgar Cotes d’aquest clàssic del 1979, que va guanyar en el seu moment els premis Hugo, Nebula, Locus y John W. Campbell… Però, alhora, al meu cap hi havia un batiburret de capítols de diferents sèries on dos enemics d’espècies enfrontades es veien obligats a sobreviure, nàufrags a un planeta desconegut i deshabitat, esperant el rescat i, tot i ser conscient que aquests havien begut de l’obra de Longyear, no volia tornar a trobar-me amb els mateixos tòpics; sí, era de les poques ànimes que encara no havia llegit el llibre.
I,
justament per les meves reticències, penso que encara m’ho he passat
millor explorant-lo, ja que no només ha trencat amb la idea
preconcebuda, sinó que m’ha donat molt més, tant per la profunditat de
la història, com per l’evolució dels personatges i les idees que, una
vegada acabada l’obra, es queden amb tu. (...)
Un univers, Davidge. Hi ha un univers allà fora, un univers de vida, objectes i esdeveniments. Hi ha diferències, però tot és el mateix univers i tots hem d’obeir les mateixes lleis universals. No hi has pensat mai, en això?
Entre sus títulos podemos encontrar las novelas Avenida de la luz (Minotauro, 2015), Dicen que estás muerta (Algaida, 2010), Sortilegio (Minotauro, 2017), Los alemanes se vuelan la cabeza por amor (Algaida, 2012) y Baba Yagá (Aristas Martínez, 2020). También la podemos encontrar en antologías de relatos como Donde las hadas no se aventuran (Apache Libros, 2020).
Autora de géneros fantásticos en distintos formatos, María Zaragoza nos zambulle en mundos demasiado creíbles, pese al horror o lo fantasioso, universos y personajes que nos obligan a preguntarnos por la realidad que habitamos y aquello que nos hace movernos como lo hacemos.
Sigue leyendo aquí.
De regreso a casa me leí esta joya. Un relato corto de Úrsula K. Le Guin
que nos pone en la tesitura de una elección moral y vital que nos toca a
todos.
Además, si la pluma de la autora (con la maravillosa traducción de Maite Fernández) no nos parece suficiente, Nórdica Libros nos acaba de seducir con las ilustraciones de Eva Vázquez.
Todos somos Omelas.
