Revista Freakcions número 8 Guanyadora del Premi Ictineu a Millor recull fantàstic

Entrega X Premis Imperdible

MARE (Spècula Llibres) Finalista als Premis Imperdible

Els #PremisImperdible són uns premis literaris convocats anualment per l’Associació Cultural El Biblionauta que premien els millors llibres de literatura fantàstica en català publicats l’any anterior.

 
Fins 2022 van ser uns premis d’elecció popular. A partir d'aquest any, els atorga un jurat format pels prescriptors de literatura fantàstica de Catalunya adherits a l’Agrupació d’Amics del Fantàstic en Català.

 
L’AAFC està formada per una cinquantena de llibreters, bibliotecaris, conductors de clubs de lectura i membres dels principals mitjans promotors del gènere fantàstic, escoles d’escriptura i entitats amigues de la literatura fantàstica.

Les obres finalistes dels IX #PremisImperdible a Millor Llibre Fantàstic de l'Any en català són:

▪️ Guilleries, de @ferrandegarcia
▪️ La mesura de l'home, d'Héctor Rivadeneyra
▪️ Mare, d'@IsabeldlRio

 

 

Presentació de la Revista Freakcions #8

MARE al Podcast: Esperant el Cometa

MARE al Minut 17:43 del podcast de gèneres fantàstics en català: Esperant al Cometa.

Escolta aquí.

2022 Literario

Este año he sido afortunada literariamente y por ello, qué maravilla, he estado muy liada: he participado con relatos en las antologías Magical Girls (Apache Libros), Pena Negra (InLimbo Ediciones) y Academia de magia Gaillard (Apache Libros); la revista Freakcions ha contado con uno de mis cuentos oscuros para el número 8 (conmemorando el aniversario de El Biblionauta); he escrito reseñas, entrevistas y artículos para Libros Prohibidos, El Biblionauta y Librújula; InLimbo Ediciones ha arrancado de las tinieblas En la casa de Ícelo y Specula Llibres ha rescatado del espacio más profundo a MARE.

Además, ambos libros en solitario han recibido muy buenas críticas, algo que no solo anima sino que da sentido a todo el trabajo sobre el escenario y entre bambalinas.

Y qué alegría ver que, a pocos días de finalizar el 2022, tanto MARE como En la casa de Ícelo aparecen entre los mejores libros del año.

No puedo más que agradecer de corazón a todos por vuestro apoyo, por leer fantástico y por compartir vuestra opinión.

Los mejores libros del 2022 en El Periódico AQUÍ.

Los mejores libros del 2022 según Penumbria AQUÍ.

Entrevista a Ivan Ledesma a El Biblionauta

Entrevista a Ivan Ledesma

Entrevistem a Ivan Ledesma, autor de Compte! Conté Contes!, relats on la mort «Es la pregunta final, el debat etern i sense cap tipus de resposta concloent».

(...)

 

Compte! Conté Contes! és un llibre de relats que juguen amb els límits dels gèneres, des de l’horror còsmic, fins al més fantasmagòric, passant per l’humor i les vivències quotidianes, amb girs malenconiosos i catastròfics. En ells, l’univers personal —tant de lectures, com cinema, així com el món oníric de l’autor— ens ofereix una visió de les galàxies que conformen la seva veu literària. Viatjarem dels carrers deserts de Barcelona a paratges rurals on es veneren deus antics i, si ens hi fixem bé, descobrirem les sinergies entre històries i personatges —amb una picada d’ull cap a la resta dels seus títols ja publicats, i el més segur també per publicar—. I sense més preàmbuls, deixem passar a l’autor, perquè sigui ell, amb les seves paraules, qui ens obri les portes a la seva ment.

 

(...)

 

IDR: I ara centrem-nos a Compte! Conté Contes! Coincidències o sinergies, noms i objectes que es repeteixen, que apareixen en diferents relats —com a ‘La curiositat’, ‘Bufar i fer ampolles’ i ‘Res d’especial’— però amb resultats igual d’aterradors. Hi ha connexió entre relats i personatges? Existeix un univers més ampli on totes aquestes històries conflueixen?

IL: El concepte de multivers propi em flipa. No l’han inventat els de Marvel. Ja el coneixia per gent com Michael Moorcock i el seu Campió Etern, o el propi Stephen King amb Castle Rock i molts personatges que surten a altres llibres seus. I com a lector m’encantava això, veure referències, personatges, situacions i llocs coneguts d’altres llibres i relats a un de nou, i quan la meva obra va començar a créixer, vaig veure que em venia molt de gust de fer-ho com a escriptor. Vull dir que qui llegeixi el relat sense saber res, no ho nota, ni es perd res espectacular, però qui ho sap, espero que noti el mateix que em passava a mi quan llegia aquelles històries i descobria aquests easter eggs amagats.

 

Llegeix-la.

Ressenya de MARE a El Biblionauta per Edgar Cotes

"Isabel del Río es consolida com a autora de primer ordre amb aquesta òpera espacial d’horror còsmic"
"Així doncs, Isabel del Río s’atreveix a aventurar-se per un terreny poc transitat en la nostra llengua i ho fa amb una obra complexa i exigent, que vol portar aquest subgènere a un altre nivell."

"Mare és novel·la que transita per l’space opera, sí, però també per l’horror còsmic i la teoria dels multiversos. Tot acaba derivant en un joc abstracte i poètic que vol ser ambiciós i ho aconsegueix"

"És d’aquelles novel·les que va creixent amb cada relectura"

 

Ressenya de #MARE Specula a El Biblionauta per l'Edgar Cotes:

https://elbiblionauta.com/ca/2022/11/30/mare-2022-isabel-del-rio/

 

 

Ressenya de "Bons Averanys", de Neil Gaiman i Terry Pratchett, a El Biblionauta

BONS AVERANYS (1990) - Terry Pratchett i Neil Gaiman

Bons Averanys, o quan un àngel i un dimoni es fan amics i escriuen a quatre mans.

 

Cel, Infern i la Fi del Món, temes àmpliament tractats a la literatura i el cinema. Àngels, dimonis, déus amb diferents formes i llenguatges…, des de la gran obra de fantasia que ha governat el món amb flama, creu i espasa, durant tant de temps que molts no poden pensar en una humanitat prèvia, l’imaginari —sense importar el gènere, del terror a la romàntica— s’ha omplert d’aquelles paraules antigues i de les prediccions que ens revelaven l’Apocalipsi.

Però, fins i tot amb un tema tan trillat com aquest —i potser justament per això, perquè ja tenim les normes d’aquest univers ben gravades a l’inconscient col·lectiu— Pratchett i Gaiman van poder escriure una obra genuïna, una historia que barreja humor i fantasia per a parlar-nos, no només de les aventures d’aquests dos personatges tan carismàtics, junt a l’Anticrist i tots els seus secundaris, sinó de l’escala de grisos que composa el món humà i, amb una picada d’ull, fer-nos emmirallar per reconèixer la nostra part de Crowley i d’Aziraphale.

(...)

 

Segueix llegint...

 

Ressenya de L'HOME DE LA SORRA (1816) d'E.T.A. Hoffmann a El Biblionauta

Clàssic de l’horror sinistre i psicològic del romanticisme alemany que regira en el trauma infantil i en la incertesa de la realitat que ens envolta.

 

Avui vull parlar-vos d’un llibret que es llegeix en un sospir, però que et remou per dins per la seva lectura entre línies. Tot i ser un relat curt, trobo que Laertes l’ha complementat de manera molt adient, tant amb el pròleg d’Emili Olcina, que ens posa en situació per al que ens trobarem de mà d’E.T.A. Hoffmann —amb una acurada i molt propera traducció de la Núria Mirabet—, com amb l’article de Sigmund Freud sobre Allò Sinistre, que ens parla d’aquest fenomen, d’on neix i quina és la diferencia entre aquest sentiment produït a la vida real i a la literatura.

Hoffmann (1776-1822) va ser un d’aquells intel·lectuals versat en quasi totes les arts, multidisciplinar i interessat en les diferents expressions de la ment humana. Va ser músic —tenor i compositor—, pintor i jurista, amb tot, on va destacar va ser com a escriptor dins el moviment romàntic alemany amb obres d’horror i suspens que combinaven allò sobrenatural amb el realisme psicològic i el sinistre. Amb les seves històries va influenciar autors a l’alçada de Kafka i Edgar Allan Poe.

(...)

Segueix llegint.

Ressenya d'ENEMIC MEU (1979), de Barry B. Longyear a El Biblionauta

 

L’Arcà de Laertes ens du un clàssic que vol educar per a la diferencia, l’enteniment i la igualtat.

Quan vaig rebre Enemic Meu me’l vaig mirar de reüll. Em venia de gust perquè la col·lecció L’Arcà de Laertes no falla, perquè tenia antull de ciència ficció i perquè volia llegir la versió de l’Edgar Cotes d’aquest clàssic del 1979, que va guanyar en el seu moment els premis Hugo, Nebula, Locus y John W. Campbell… Però, alhora, al meu cap hi havia un batiburret de capítols de diferents sèries on dos enemics d’espècies enfrontades es veien obligats a sobreviure, nàufrags a un planeta desconegut i deshabitat, esperant el rescat i, tot i ser conscient que aquests havien begut de l’obra de Longyear, no volia tornar a trobar-me amb els mateixos tòpics; sí, era de les poques ànimes que encara no havia llegit el llibre.

I, justament per les meves reticències, penso que encara m’ho he passat millor explorant-lo, ja que no només ha trencat amb la idea preconcebuda, sinó que m’ha donat molt més, tant per la profunditat de la història, com per l’evolució dels personatges i les idees que, una vegada acabada l’obra, es queden amb tu. (...)

Segueix llegint. 

Un univers, Davidge. Hi ha un univers allà fora, un univers de vida, objectes i esdeveniments. Hi ha diferències, però tot és el mateix univers i tots hem d’obeir les mateixes lleis universals. No hi has pensat mai, en això?

Ressenya d'AIOUA, de Roser Cabré-Verdiell, a El Biblionauta

AIOUA (2022) - Roser Cabré-Verdiell

Allò que vivim a la nostra infància, i també el que no ens donen, ens converteix en qui som d’adults, ens marca en la nostra manera de ser, de rebre i respondre a les situacions, en les nostres relacions i expectatives de la vida. I això, inevitablement, ens passa a tots, ja ens conformem amb el que ens arriba o siguem rebels i ens barallem amb tot i tothom per tal de canviar una cosa que no és a fora, sino dins nostra.

AIOUA és una novel.la psicològics i onírica, on els personatges actuen dins una realitat de fantasia que transita el passat cruent en direcció a un futur desdibuixat. El llenguatge de Roser Cabré-Verdiell és poètic i les seves descripcions son sensitives, tant que et desperten la vista, l’olfacte, el gust…, fen-te venir basques quan toca i percebre la calor o el fred a la pell. L’autora se centra en un tret concret per a mostrar-nos els seus personatges i ells mateixos semblen créixer, brotar d’aquets punt, la resta en va sortint per inèrcia.

(...)

Els mecanismes de la realitat es trenquen a AIOUA, tot i que hi entrem sense adonar-nos-en, ja que els canvis se’ns presenten estranys, però naturals a l’inici, i es van tornant més inversemblants segons avança la història i la pròpia Rut es pregunta si realment està vivint i percebent aquells successos. Hi ha un punt oníric que ens transporta a una dimensió mental del trauma, a un fantàstic del relat intern per a la supervivència. Ens recorda a David Lynch, amb imatges suggerents i esdeveniments impossibles, en la vigília de la protagonista.

(...)

Llegeix més.

 

Ressenya de EL CASTELL D'ÒTRANTO, d'Horace Walpole, a El Biblionauta

"Com a amant del terror en general, i del terror gòtic en concret, només puc aplaudir la recuperació del clàssic fundacional del gènere per part de la col·lecció l’Arcà, de Laertes. Continuant amb la meravellosa línia a la qual ens estan malacostumant —amb l’edició de La casa i el cervell, d’Edward Bulwer-Lytton, per exemple—, la domofílica que viu dins meu havia de rellegir la traducció al català d’El castell d’Òtranto —d’aquelles traduccions curoses i properes que fan nous lectors, sense intimidar amb vocabulari complex i conservant l’esperit de l’obra i l’època—." 

Segueix llegint a Ressenya EL CASTELL D'ÒTRANTO (1764) - Horace Walpole a El Biblionauta.