Clàssic de l’horror sinistre i psicològic del romanticisme alemany que regira en el trauma infantil i en la incertesa de la realitat que ens envolta.
Avui vull parlar-vos d’un llibret que es llegeix en un sospir, però que et remou per dins per la seva lectura entre línies. Tot i ser un relat curt, trobo que Laertes l’ha complementat de manera molt adient, tant amb el pròleg d’Emili Olcina, que ens posa en situació per al que ens trobarem de mà d’E.T.A. Hoffmann —amb una acurada i molt propera traducció de la Núria Mirabet—, com amb l’article de Sigmund Freud sobre Allò Sinistre, que ens parla d’aquest fenomen, d’on neix i quina és la diferencia entre aquest sentiment produït a la vida real i a la literatura.
Hoffmann (1776-1822) va ser un d’aquells intel·lectuals versat en quasi totes les arts, multidisciplinar i interessat en les diferents expressions de la ment humana. Va ser músic —tenor i compositor—, pintor i jurista, amb tot, on va destacar va ser com a escriptor dins el moviment romàntic alemany amb obres d’horror i suspens que combinaven allò sobrenatural amb el realisme psicològic i el sinistre. Amb les seves històries va influenciar autors a l’alçada de Kafka i Edgar Allan Poe.
(...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario