Isabel es una maestra de lo inquietante, y en relatos como El alma de las cosas o Dedos de miel convierte lo cotidiano en elementos dignos de pesadilla. En otros, como La casa verde o La dama de la luz prendida cede el testigo del terror a otros seres humanos que nos guían de la mano en este viaje de final desconocido.
Sigue Leyendo.
Júlia Díez es autora ciencia ficción y fantasía, tanto para adultos como para público infantil y juvenil, con obras como Ethan (2021, Apache Libros), novela infantil-juvenil que ya va por su tercera edición, o Los Elevados, novela que fue galardonada con el Tercer Premio Operación Tagus en 2016.
Sus relatos han sido publicados diversas antologías de género fantástico como Hellven (Suseya Ediciones), Y si lo contamos Steampunk (Apache Libros), Más macabras (Editorial Maluma) o Donde las hadas no se aventuran (Apache Libros), entre otras.
Las letras de Júlia Díez evocan inconformismo y crítica social, sin dejar de lado la esperanza que nos contagia, sea cual sea el mundo y situación en la que nos veamos. Sus mundos fantásticos son coloridos y giran en torno a personajes que nos hablan de valentía y autosuperación.
Sigue leyendo.
El món de la literatura fantàstica en català està d'enhorabona. Spècula neix com una nova editorial independent especialitzada en la ciència-ficció, fantasia i terror sobrenatural,
que té "la voluntat d’apostar per les autores i autors que escriuen en
català". Preveu publicar quatre títols l’any, és un projecte editorial
promogut des de Llibres del Delicte i liderat per l’escriptor Jordi Casals, que serà el director editorial i el responsable d’elaborar el catàleg.
A finals de setembre es publicarà Les causes invisibles, de Jaume Valor, una ucronia steampunk, i un mes després serà el torn de la ciència-ficció amb Mare, d’Isabel del Río. El febrer de 2023 apareixerà Els fils del mar,
d’Inés Macpherson, una història que barreja la fantasia i el terror. A
Spècula hi tindran cabuda diverses sensibilitats i estils: des de la
ciència-ficció pura, les distopies i les ucronies, fins a la fantasia
més moderna passant pel terror sobrenatural o tota mena d’hibridacions
entre subgèneres que facin créixer la literatura de gènere en català.
'Dedos de miel' me ha abducido en algunos momentos. Es un relato sobre una obsesión, una pesadilla en torno a los dedos de las manos. De las pequeñas heridas que la gente chupa o muerde. Un buen final para una historia algo surrealista y que provoca al lector. Más como estas, por favor.
Find Miss X, folks, find Miss X.
Encontramos que en el número de este mes de la revista Qué Leer aparece, dentro de las novedades editoriales recomendadas, En la casa de Ícelo, de Isabel del Río. Monstruos, espectros y visiones. Malos sueños. Una delicatessen inquietante.
Ana Martínez Castillo, editora de InLimbo
Avui vull parlar-vos d’un llibret que es llegeix en un sospir, però que et remou per dins per la seva lectura entre línies. Tot i ser un relat curt, trobo que Laertes l’ha complementat de manera molt adient, tant amb el pròleg d’Emili Olcina, que ens posa en situació per al que ens trobarem de mà d’E.T.A. Hoffmann —amb una acurada i molt propera traducció de la Núria Mirabet—, com amb l’article de Sigmund Freud sobre Allò Sinistre, que ens parla d’aquest fenomen, d’on neix i quina és la diferencia entre aquest sentiment produït a la vida real i a la literatura.
Hoffmann (1776-1822) va ser un d’aquells intel·lectuals versat en quasi totes les arts, multidisciplinar i interessat en les diferents expressions de la ment humana. Va ser músic —tenor i compositor—, pintor i jurista, amb tot, on va destacar va ser com a escriptor dins el moviment romàntic alemany amb obres d’horror i suspens que combinaven allò sobrenatural amb el realisme psicològic i el sinistre. Amb les seves històries va influenciar autors a l’alçada de Kafka i Edgar Allan Poe.
(...)
