@IsabelDlRio / @miransaya
Mostrando entradas con la etiqueta Misterio. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Misterio. Mostrar todas las entradas

martes, 14 de noviembre de 2023

Entrevista a Catriona Ward en la revista literaria Librújula

«Estamos hechos de nuestros miedos, a nivel estructural, y revelar esas profundidades es aterrador. La gente no siempre quiere enfrentarlos. Creo que es por eso que a veces la gente no quiere tomarse el terror en serio, porque si es bueno, entonces tus miedos se hacen reales.»

Entrevista a Catriona Ward en la revista literaria Librújula.

Léela aquí

 




 

Micro-Ressenya de "Friday. Llibre 1: El primer dia de Nadal", d'Ed Brubaker (Mai Més Llibres)

M'he llegit Friday en un anar i tornar en metro. Addictiu, emocionant i et deixa 😱 

Una novel·la gràfica ideal per amants del fantàstic i de la novel·la negra. Fixeu-vos que no dic edats, perquè penso que és d'aquelles històries que gaudiran tant joves com adults. La Friday fa primer d'universitats i torna a casa per Nadal. Tot i les ganes de veure el seu poble i la seva gent, el que va succeir l'última nit amb en Lance la té angoixada, parlaran a la fi? Però, en realitat, què va succeir aquella nit?


Friday Llibre 1: El primer dia de Nadal, d'Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente (Mai Més Llibres). Amb traducció d'Ernest Riera.


Una noia de divuit anys que va créixer com una detectiu adolescent, combatent el crim i explorant misteris ocultistes i sobrenaturals. Una Watson per al Holmes que és el seu millor amic. Uns joves detectius que han crescut i que es troben amb els mateixos problemes que la majoria d'adults. Enfrontar-se a un món molt més perillós.

 


 

miércoles, 6 de julio de 2022

La pequeña Eve, de Catriona Ward

Entre idas y venidas, como el mar que lo invade todo en la novela, por fin he terminado La pequeña Eve, de Catriona Ward.
A veces la vida no nos permite leer de seguido y con esta historia me ha sucedido así, aunque no por ello sus personajes y paisajes me han abandonado entremedio.
Si bien es cierto que La casa al final de Needless Street me fascinó por sus juegos y entresijos, por la gata y el niño que se ocultaba en el monstruo, con La pequeña Eve la autora nos sumerge en un océano de claroscuros difícil de habitar y del que escapar, donde es el monstruo el que se oculta tras la máscara inocente.
Tanto si os gusta el terror como el thriller, disfrutaréis con las obras de Ward.
 

 

viernes, 6 de mayo de 2022

La casa al final de Needless Street, de Catriona Ward


TÍTULO: La casa al final de Needless Street

AUTOR: Catriona Ward

TRADUCTOR: Cristina Macía

EDITORIAL: Runas


SINOPSIS

Todos los monstruos tienen una historia. La casa al final de Needless Street es la historia de una niña que desapareció once años atrás en una excursión a un lago. De su hermana, Dee, una mujer vulnerable que sigue buscándola y rastreando a los sospechosos, después de que la tragedia destruyera a su familia. De Ted, que siempre fue un muchacho extraño y podría haber sido responsable de la desaparición de la niña. Ted vive ahora aislado con su hija y una gata en una casa decrépita y ha tapiado todas las ventanas, por las que solo penetran fragmentos de luz. Ted conoce muy bien el bosque que hay junto a su casa. Allí ha buscado refugio muchas veces y está enterrada parte de su pasado. 

Más información aquí.


OPINIÓN

 

Los pensamientos son la puerta que atraviesan los muertos.

Ayer, en el tren a Valencia, finalicé este thriller psicológico, un auténtico pageturner que te lo hace pasar realmente mal.
Lógicamente, no dejé de recomendarlo en toda la Feria, y es que no sólo tiene una historia y un ritmo adictivos, sino que hay frases para subrallar en cada página y unas descripciones sensitivas i sinestésicas que son una delicia. 
Fue entonces cuando sucedió. Un fulgor blanco, suave, se acumuló en el pecho, en el lugar donde debía tener el corazón. El fulgor se convirtió en un cordón que avanzó por el aire. Se acercó a mí. Forcejeé, hice rrroow, pero me tenía bien sujeta. La luz se me enroscó al cuello, me enlazó con su corazón. No dolió. Nos unió. Lo notaría él también? Creo que sí.

Además, es una de esas novelas en la que hay que fijarse, y mucho, en los detalles, en lo qué se dice y cómo se dice, así como en aquello que se omite, porque si estamos atentos iremos hallando piezas del rompecabezas que nos señalan qué sucedió en realidad.
Mamá nunca hacía las cosas como los demás. Me cogió de la mano y me llevó lejos del coche, de la luz, entre los árboles. Su vestido parecía flotar en la oscuridad. Era como una criatura marina suspendida sobre el suelo oceánico.

La desaparición de la niña del helado, un niño, un hombre que vive en la última casa de la calle, recluido, una gata que lo cuida y nos habla de cómo se conocieron, la hermana de Lulu y su búsqueda, la pequeña ted, los dioses y los árboles de hueso, la madre que le enseñó todo y, a veces, le sonríe desde debajo del fregadero, los niños verdes convertidos en otra cosa... Tres narradores, un misterio, oscuridad y horror.
Al momento se sintió más segura. Escondida. En un día tan caluroso, el agua fresca del lago era una repentina caída en picado, una sacudida que le provocó escalofríos a lo largo de la espalda. Pasó los dedos por la superficie del espejo roto, por la piel del agua. El lago se movió en torno a ella como una bestia parsimoniosa.

Si os gusta el misterio y el terror psicológico, no lo dejéis para la pila de pendientes y atacad ya.

lunes, 28 de junio de 2021

Ressenya de “La pomera i altres contes”, de Daphne du Maurier


TÍTOL: La pomera i altres contes

AUTOR: Daphne du Maurier

TRADUCCIÓ: Marta Pera Cucurell

EDITORIAL: Les Altres Herbes

 

SINOPSI

Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època. Daphne du Maurier va ser una gran escriptora de literatura de suspens, amb una habilitat única per crear trames d’intriga, fins i tot de terror psicològic, a partir de relacions quotidianes. La seva complicitat amb Alfred Hitchcock va fer que algunes de les seves obres fossin portades al cinema, com Els ocells, un dels contes inclosos aquí, o la novel·la Rebecca, totes dues pel·lícules dirigides per ell. Inquietants, plens d’humanitat i amb tocs fantasmagòrics, els relats de La pomera i altres contes són sorprenentment moderns i impactants.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/la-pomera-i-altres-contes/

 

OPINIÓ

Daphne du Maurier és una de les meves autores de fons d'armari, aquelles veus amigues a les quals tornes en moments de necessitat, ja sigui a la recerca de consol, refugi o inspiració.

En el Club de Lectura Un té con Damas Oscuras vam comentar l'obra general de l'autora, basant-nos en Los pájaros y otros relatos, publicat per editorial El Paseo amb traducció de Miguel Cisneros. En aquell moment vaig tenir el plaer de compartir opinions i comentaris sobre els relats que hi podem trobar al volum: Els ocells, obra que Alfred Hitchcock faria seva en la pel·lícula homònima; La pomera, relat de terror en què un home s'obsessiona amb l'arbre favorit de la seva difunta muller, i un dels meus preferits de l'antologia; El fotògraf, protagonista del qual em va inspirar la meva pròpia dama "delicada i indefensa"; Fes-me un altre petó, foraster, on ens preguntem quin és el límit entre la venjança i la monstruositat; i El vell, el meu relat predilecte per com juga amb el lector fins al final. També vam comentar No mires ahora y otros relatos, publicat per Biblioteca de Carfax amb traducció de Miguel Sanz, que ja vaig ressenyar en el bloc i trobareu en l'enllaç al peu d'aquest mateix post.

Quina va ser la meva alegria i sorpresa quan em vaig assabentar que Les Altres Herbes —editorial que neix de L'Altra i Les Males Herbes, dues editorials que estan fent una gran feina, publicant autors com Shirley Jackson i Ray Bradbury, entre molts d’altres— publicava La pomera i altres contes, una nova edició i traducció de Daphne du Maurier, aquesta vegada al català de mà de Marta Pera Cucurell.

Ja ho sé, alguns pensareu —i de fet ja m'heu preguntat—, si ja has llegit els relats en l'altra edició per a què tornar a fer-ho? Us en donaré tres motius: primer, perquè gaudeixo enormement cada vegada que llegeixo a Daphne; segon, perquè quan llegeixes una traducció no llegeixes només el relat de l'autor, sinó la versió del traductor, i ja us avanço que la Marta fa un treball immillorable; i finalment, perquè en aquesta edició també hi estan inclosos Monte Verità i Cap Motiu, dos relats llargs que havien estat publicats per separat en castellà, però no estaven en l'anterior edició en castellà ni estaven disponibles en català.

Sense endinsar-me massa en els temes de cada relat, ni esbudellar girs finals —Daphne du Maurier és una autèntica mestra en aquest art, perquè tots els seus relats et deixen en suspens per a després voltejar-te com els ve de gust—, aquesta és una autora recomanada per a tot aquell que gaudi del misteri, el suspens, l'insòlit en la quotidianitat i, per què no, una mica de terror, que mai ve malament. Aquests són relats que us faran mirar amb altres ulls qualsevol detall i témer fins i tot l'aparentment més delicat, el dia més assolellat i l'animal més indefens i personatge més anodí.

 

OPINIÓN

Daphne du Maurier es una de mis autoras de fondo de armario, aquellas voces amigas a las que recurres en momentos de necesidad, ya sea en busca de consuelo, refugio o inspiración.

En el Club de Lectura Un té con Damas Oscuras comentamos la obra general de la autora, basándonos en Los pájaros y otros relatos, publicado por editorial El Paseo con traducción de Miguel Cisneros. En ese momento tuve el placer de compartir opiniones y comentarios sobre los relatos contenidos en el volumen: Los pájaros, obra que Alfred Hitchcock reversionaría en la película homónima; El manzano, relato de terror en que un hombre se obsesiona con el árbol favorito de su difunta esposa, y uno de mis preferidos de la antología; El joven fotógrafo, protagonista del cual me inspiró mi propia dama “delicada e indefensa”; Bésame otra vez, forastero, donde nos preguntamos cuál es el límite entre la venganza y la monstruosidad; y El viejo, mi relato predilecto por cómo juga con el lector hasta el final. También comentamos No mires ahora y otros relatos, publicado por Biblioteca de Carfax con traducción de Miguel Sanz, que ya reseñé en el blog y encontraréis en el enlace al pie de este mismo post.

Cuál fue mi alegría y sorpresa cuando me enteré de que Les Altres Herbes —editorial compuesta por L’Altra y Les Males Herbes, dos editoriales que están haciendo un gran trabajo, publicando autores como Shirley Jackson y Ray Bradbury, entre muchísimos otros— publicaba La pomera i altres contes, una nueva edición y traducción de Daphne du Maurier, esta vez al catalán de mano de Marta Pera Cucurell.

Ya sé, algunos pensaréis —y de hecho ya me habéis preguntado—, ¿si ya has leído los relatos en la otra edición para qué volver a hacerlo? Os daré tres motivos: primero, porque disfruto enormemente cada vez que leo a Daphne; segundo, porque cuando lees una traducción no sólo lees el relato del autor, sino la versión del traductor, y ya os adelanto que Marta hace un trabajo inmejorable; y finalmente, porque en este tomo también están incluidos Monte Verità y Cap Motiu, dos relatos largos que habían sido publicados por separado en castellano, pero no estaban en la anterior edición en castellano ni estaban disponibles en catalán.

Sin adentrarme demasiado en los temas de cada relato, ni destripar giros finales —Daphne du Maurier es una auténtica maestra en este arte, pues todos sus relatos te dejan en vilo para después voltearte como les apetece—, esta es una autora recomendada para todo aquel que disfrute del misterio, el suspense, lo insólito en la cotidianidad y, por qué no, un poco de terror, que nunca viene mal.  Estos son relatos que os harán mirar con otros ojos cualquier detalle y temer incluso lo aparentemente más delicado, el día más soleado y el animal más indefenso y personaje más anodino.

 

Enllaç a la ressenya de No mires ahora y otros relatos:

http://laodiseadelcuentista.blogspot.com/2019/11/resena-de-no-mires-atras-y-otros.html

 

Isabel del Río

Juny 2021