La experiencia de publicar en sellos independientes en el +42 Librería Gigamesh

 

 

 

Ressenya de EL TEST, de Sylvain Neuvel

Títol: El Test

AUTOR: Sylvain Neuvel

TRADUCCIÓ: Marina Espasa

ART: Oriol Malet

EDITORIAL: Mai Més Llibres

SINOPSI

La Gran Bretanya, en un futur no gaire llunyà. L’Idir passa el Test de Ciutadania Britànica. Vol que la seva família pertanyi a algun lloc.

Vint-i-cinc preguntes per determinar el seu destí.

Vint-i-cinc oportunitats per impressionar.

El desenvolupament del test pateix un gir inesperat i tràgic i a l’Idir se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort.

Com valores una vida quan tot el que tens a mà és una resposta múltiple?

https://www.maimes.cat/el-test/

OPINIÓ

Ens creiem sans i estalvis, o això ens volen fer pensar, però hi ha persones que lluiten i fugen sense descans, no per drets o llibertats, sinó per salvar la vida, la seva i la dels que estimen.

Què faríem en aquesta situació per aconseguir una nova llar per a la nostra família? Per retrobar la seguretat que ens va ser arrabassada?

A vegades, ens emmirallem i potser no reconeixem el reflex, a vegades prenem decisions, diem o pensem coses que ni tan sols sabíem que hi eren dins nostre… Ens coneixem de debò? Quins son els nostres prejudicis? Som equitatius? Tractem a tothom per igual? Com ens comportaríem en una situació d’alt risc i/o d'exclusió? I en una de vital? Seríem uns herois? I, en definitiva, què vol dir ser un heroi?

Tot això m'està fent pensar EL TEST, però la història va més enllà de la sinopsi i és tan propera i real que et posa a la pell i a les decisions del protagonista, perquè nosaltres què faríem?

Una nouvellet de principi senzill, gir sorprenent i final colpidor. Una història que ens mostra, novament, com els governs utilitzen el poder que tenen sobre nosaltres. Ciència-ficció i distòpia tan propera que no seria gens estrany que s’estigués posant a la pràctica.

Sincerament, les últimes línies et deixen el cor capgirat.

Recomanat a tota mena de lectors, és com un capítol de BlackMirror.

Isabel del Río

Gener 2020

ENTREVISTA a les editores de la xerrada: Un nou món és possible

Com deia en anteriors entrevistes, vivim un moment molt interessant al món de la literatura, petites editorials, liderades per amants de la literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a noves veus de gènere.

Tot i això, parlant amb l’Alícia (de SECC), ens vam adonar que quan anàvem a xerrades i taules de gènere només hi havia homes! Cóm és possible amb les editores que tenim tan a tocar?! D’aquí va néixer la taula rodona que vam celebrar dissabte 15 de febrer a la llibreria La Font de Mimir i aquesta entrevista vol reflectir, breument, la filosofia e idees d’aquestes quatre editores.

MAI MÉS és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.

Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.

Link entrevista als editors de Mai Més Llibres:

https://laodiseadelcuentista.blogspot.com/2019/11/entrevista-als-editors-de-mai-mes.html

RAIG VERD editorial de novel·la, gènere i assaig, en castellà o català.

Laura Huerga, Editora de Raig Verd, ha coescrit amb Blanca Busquets, Tu, calla! un llibre sobre el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la llibertat de manifestació.

Link entrevista a l’editora de Raig Verd:

https://laodiseadelcuentista.blogspot.com/2017/04/mes-que-un-club-de-lectura-de-abril.html

SECC editorial de gènere en català, especialment relat, amb autors autòctons i traduïts.

Alícia Gili Abad (Terrassa, 1966) Medievalista especialitzada en ­Història d’Àfrica i escriptora, és hospitalenca d’adopció i els ­darrers anys fa vida entre aquesta ciutat i Granyena de les ­Garrigues, on ha escrit la majoria de les seves novel·les. Editora a Edicions Secc i dona per tot forma part del petit col·lectiu d'escriptores del fantàstic Concili Fetiller.

HERMENAUTE editorial especialitzada en gènere i assaig, en castellà i català

Marta Torres, periodista a mitjans escrits i radiofònics, especialitzada en antropologia urbana, ciència, tecnologia i cinema. Fundadora de Bdebarna, un web que reuneix exploradors de la ciutat de Barcelona i que porta recopilades més de 2.300 històries sobre la ciutat. Col·laboradora al mitjà cinematogràfic Judexfanzine.net i coeditora a Editorial Hermenaute.

ENTREVISTA

D'on va sorgir la idea de les vostres editorials?

A. Omplir un buit, que com lectora  i com escriptora, no trobava, editorials dedicades al fantàstic, amb autors i autores de casa nostra i potenciant el nostre propi tradicionari i els nostres propis referents.

M. Sempre hem escrit tant la meva parella com jo i imagino que necessitàvem expandir-nos… a més del somni de viure del que t’agrada.

J. Després de molts anys treballant junts en el món editorial fa dos anys ens vam decidir a emprendre aquesta nova odissea que és Mai Més. Com a lectors de gènere sempre ens preguntàvem per les absències de moltes traduccions en el fantàstic català. Així que vam dir «I si ens hi posem?!?!»

Quina és la seva filosofia?

M. Fer coses noves, no quedar-se en la superfície. Hermenaute vindria a significar navegants del desconegut.

J. Volem publicar llibres inèdits en català que des dels gèneres especulatius qüestionin el nostre present.  A més a més, posem un èmfasi especial en la publicació d’autores per tal de col·laborar en reparar un greuge històric.

Per què gènere? Per què en català/castellà?

A. Gènere, perquè és una forma alternativa d'explicar la realitat que sovint camina pels marges i escapa de les fronteres marcades i les tanques, català, sempre en qualsevol aspecte de la vida, femenina, sempre en qualsevol aspecte de la vida, perquè  cal. Les veus, siguin quines siguin, que costen de sentir, cal donar-los sempre altaveus.

M. Vam començar editant gènere i ara més aviat en fem reflexió, ja que estem tendint cap a l’assaig. Cosa no massa rara donat que també som crítics de cinema. El gènere, si és capaç de transgredir-se, explica millor el món que la literatura realista. També té un punt de joc que l’acosta a la literatura popular. El gènere, per tant, ens permet explicar millor el món, jugar, viure aventures i fer-ho de manera planera i divertida. Sobre l’idioma, ara mateix hem decidit fer ficció majoritàriament en català. Tenim pendent l’assaig, però serà difícil. No hi ha tradició de llibres de crítica de cinema en català, per exemple. Podria ser el proper repte.

J. Els gèneres fantàstics amb el seu distanciament de la realitat sovint permeten una profunda reflexió i conscienciació del nostre futur i el present més immediat. Ens allunyen del món real per convidar-nos a noves anàlisis i apreciacions. I com comentava, en català hi ha molts buits pel que fa a aquesta literatura.

L. A Raig Verd hem fet gènere des del principi, si bé és veritat que hi ha una voluntat clara de visibilitzar-ho a partir de ELS DESPOSSEÏTS, d'Úrsula K. Le Guin. Però només començar amb l'editorial ja tenim aquella fantàstica nouvelle de Víctor Sabaté, El jove Nathalie Hathorne, i obres com les distopies El vigilant de Peter Terrin (belga), Ciutat de Bohane de Kevin Barry (irlandesa) o El defecte de Magdalena Tulli  (polonesa), que ens apropen la literatura distòpica d’eEuropa. També hem publicat Històries inversemblants, en general de l'artista incomparable Alasdair Gray. O l'homenatge a Dràcula de l'anònim Stalker, En aquell del brillen estels desconeguts. Així que sempre hem fet gènere i sempre l'hem fet en català, perquè com diu Ngugi wa Thiong'o, la llengua és un camp de batalla. Per poder tenir una llengua sana, necessitem llibres en català, sense llibres en català, no tindrem parlants en català. I veus femenines en fem igual que en fem de masculines, perquè la representació del món hauria de ser equivalent a la seva composició.

Què aporten les veus femenines al gènere? I la vostra pròpia veu com a dona?

M. Als anys 70 les autores aportaven una visió alternativa a la narració dominant, un interrogant al que es feia de manera acrítica. Ara crec que ja toca construir narratives noves enlloc de criticar les antigues. També es feina de la ciència ficció com a gènere, crec. Construir realitats lingüístiques noves. La feina d’una editora és la mateixa, amb l’avantatge de que pots decidir què es publica i com es publica: tenim en compte el llenguatge inclusiu? Quines il·lustracions fem servir? Com corregim el text? Fins a quin punt modifiquem el text original? Fem edicions netes o posem les coses en context? És diferent editar La guerra dels mons de forma tradicional o en una edició comentada, per exemple.

J. Pensem que la paraula és una eina contra l’oblit. Publicar autores és fer visibles i manifestar les desigualtats en perspectiva de gènere a la nostra societat. I en el fantàstic sovint a través de ginotopies o distopies aquestes autores posen en evidència l’agenda pendent del patriarcat. Penso que la meva aportació és molt insignificant... Les veus que parlen són les de les autores...I si més no, no és tant  com a dona, sinó d’aproximació a la realitat des del punt de vista feminista.

Com afronteu la traducció? Anècdotes.

A. Nosaltres, tot i que traduïm, en alguns casos, de fet apostem més per les autores i autors locals,  tot i així, portem ja a coll la traducció de diferents relats de diferents autors, que  l'Edgar Cotes, i sovint el que més problemes comporta és trobar  bones equivalències  en relats en altres idiomes on es parla de personatges no binaris per la manca que hi ha de l'ús del llenguatge no binari en la nostra literatura.

M. Amb molta paciència, al traductor li cal temps per trobar la veu de l’autor.

J. A Mai Més, com a editors fins ara ens hem dedicat exclusivament a la publicació de traduccions al català. Valorem moltíssim la tasca del nostre equip de traductors i traductores... sense ells no podríem existir! És un dels temes que ens preocupa més i que cuidem més... amb la col·laboració de les correctores i galeradistes. Sovint sorgeixen discussions sobre quin terme és el més adequat per a... i anem a dormir amb paraules que ens rondem pel cap. Sovint ens treu la son.

L. La traducció l'afrontem amb molt de carinyo i cura.  En casos com el de Le Guin, on inventa paraules, necessitem certa creativitat i un alt grau de complicitat amb els nostres traductors.

No han passat per alt tampoc els fils de traducció on la Blanca Busquets exposa les diferents curiositats amb què s'hi ha trobat, però tampoc aquells on hem exposat dubtes o preguntes, com la de xuclar les dents o la del responible.

Creieu que encara hi ha poca representació femenina a la literatura? I al gènere? Com ho veieu això als llibres recomanats a les escoles, al jovent?

A. Penso que sovint es pensa amb veu d'home, que es recomana amb veu d'home i que quan  es pensa amb dones, és com en aquesta taula, cal buscar-les, cal fer paritat, cal fer números, perquè no és una cosa que culturalment estigui normalitzat. Ningú  posa  en dubte que Asimov, Bradbury o...  per dir un és un dels grans del gènere, són clàssics prou...  però cal reivindicar, cal recomanar, cal  fer taules, per parlar d'Úrsula K. Le Guine o Joanna Russ.

M. Es poden recomanar llibres, però el camí l’ha de fer cadascú… Això sí, és necessari que els llibres siguin visibles i es puguin trobar. Tampoc podem obviar el paper del còmic en tot això, ja que és una bona manera d’enganxar públics nous.

J. A la literatura en general les dones han anat guanyant moltes posicions en els últims anys, tot i que penso que no hi ha una igualtat en molts aspectes. En el gènere hi ha hagut un dèficit històric i en català crec que encara més pronunciat. M’agradaria pensar que a les escoles es treballa per la vestibulització de les dones escriptores... però crec que encara queda molt camí...

Aquest pas, publicar veus femenines i des de el punt de vista d’editores, creieu que és part d’un canvi, d’un pas, més gran?

A. Publicar, escriptores, il·lustradores, traductores, correctores, el mon editorial és gran, el que cal es que hagin veus  en tots els estrats, que el prisma, la mirada, compartida d'homes i dones sigui des de tots els angles, no només d'escriptores.

M. Absolutament.

J. Creiem que respon a una necessitat, un imprescindible per poder tirar endavant cap a la nostra lluita per la igualtat.

L. Entenc que el canvi forma part d'una cosa més gran que espero sigui un canvi de paradigma. Primer, entendre que home i dona no són iguals. Segon, que els feminismes son una lluita contra les diferents formes d’explotació del capitalisme (dels cossos, dels recursos, de les persones, de la natura). Publicar més dones només forma part d'un canvi molt més gran, el de la justícia social.

Què hi te a veure això amb el capitalisme?

A. Capitalismes actualment és un braç armat econòmicament del patriarcat existent, el domini i l'abús de les persones, de les dones, s'exerceix a través de les polítiques mercantilistes i neoliberals, el fantàstic transgredeix les normes del capitalisme, les desvirtua, les critica, les deforma, i intenta trobar escletxes per on les persones puguem trobar nous camins. Si els trobarem o no està a les nostres mans.

M. Totes les formes de relacionar-nos amb el món humanes són depredadores, el capitalisme, el feudalisme i l’esclavisme clàssic… digue’m que s’ha de posar en dubte sempre la forma de dominació de l’època que t’ha tocat viure, que ara mateix està canviant, atenció, del capitalisme cap a una altre cosa pitjor, em temo. Una manera d’oposar-se és discutir la narració dominant, que pot anar, per exemple, en proposar formes de col·laboració enlloc de competició. Aquesta xerrada entre editorials «competidores» n’és un bon exemple.

J. El capitalisme ha donat el poder als homes blancs i rics. Sabem que això no està funcionant bé per a tots, sinó només per una minoria. Ja fa massa temps que com a societat tenim pendents el benestar de la resta d’humanitat.

Com hi podem lluitar? Canviarà? Com veieu el futur d’aquí 5-10 anys? I el sector editorial?

A. Llegir/ pensar/ fer, optimistes no som, i de fet,  moltes de les històries que ens arriben a les mans, son distòpies d'aquestes que fan por, perquè realment sembla que la secció de CIFI hagi arribat a la prestatgeria de la realitat... i hi ha coses que fan molta por, però precisament, el que ha fet sempre, i el que ha donat por sempre del fantàstic és el tarannà crític, i de denúncia, i això és el que des del sector editorial podem fer, posar, veu, donar altaveus, i ajudar a denunciar, criticar, i llegir, pensar, fer...

M. En aquest sentit, no sé si hem pensat mai que d’aquí uns anys tot serà més difícil: potser no tindrem accés al paper, per massa car, i a una bona distribució, per la pujada del preu del petroli i l’emergència climàtica. Haurem de col·laborar més, sens dubte.

J. Hi podem lluitar de moltes maneres en la nostra quotidianitat, la política és un acte diari, no d’un sol dia.. Els pronòstics sobre el possible canvi, com serà el futur i el sector editorial volem afrontar-los de manera positiva. No volem que moltes distopies es facin reals... Però no n’estem del tot segurs, sovint també ens atrapen els monstres...

L. Lluitem en el desenvolupament del pensament crític,  com deia Le Guin, hem d'imaginar nous mons possibles, alternatives al capitalisme, que ara sembla que no són possibles. Els llibres ens poden oferir aquestes eines però el canvi ha d'estar en nosaltres. Les editorials serem el que vulguem com a lectors, en la llengua que vulguem com a lectors, depenent de si som més exigents, conformistes o curiosos.

Sou editorials independents, algunes molt noves, però teniu els vostres fans i lectors. Com ha estat la vostra experiència?

A. Nosaltres som molt petits, però creiem en el que fem perquè pensem que cal, que és necessari, no sabem quan durarem, portem tres anys, i sembla que siguem vells, que tinguem ja un bagatge a sobre... no creixerem gaire mai, perquè les nostres aspiracions, algú ens ho va dir ja amb el primer dia, són molt suïcides, i no tenen gaire opcions de prosperar, recuperar el nostre tradicionari, fer un fantàstic de referència en català, recuperar clàssics en català que mai no han estat traduïts o llargament descatalogats. Ens agrada els que ens varen dir un cop un fan, de la nostra petita col·lecció jove, sou al llibre jove, el que un dia fou el 3XL!  Els nostres fans no són nombrosos, però els que tenim els estimem molt!

M. És agradable quan toques la tecla justa, ens ha passat amb els llibres de cinema, per exemple. També hem volgut ser curosos amb la selecció que fem dels llibres en català. Crec que tenim fama d’editorial peculiar que no té por a publicar coses «rares».

J. Ens sentim molt ben acompanyats en aquest viatge que acabem de començar amb Mai Més i molt agraïts a tots aquells qui ho fan possible.

Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?

A. Ben aviat tindrem novetats del Concili Fetiller, fetilleres i fetillers, aquests cop convertits ens cartògrafs que han sortit de la terra a cercar nous llocs i noves formes de vida... Això està ben apunt d'arribar... si les portes estel·lars no fallen a finals de mes.

M. Assaig en català. Estem a punt.

J. La mestra del te i la investigadora. Recull de relats de l’univers Xuya és un dels propers títols on Aliette de Bodard explora temes com les relacions familiars, la maternitat, la sororitat o l’exili en una ucronia llunyana on la cultura xinesa té l’hegemonia mundial des de fa segles.

Ens recomaneu un llibre?

A. Nostre? Us diria que el Fabulari, perquè és el lloc on el mite i la realitat és troben i on el jove i l'adult pot compartir lectura, però també ara us vull recomanar Mai no he entès el robots, de Mike Resnick que va morir aquest gener i que ens ha deixat en aquest recull, una lectura inestimable.

Sóc lectora des de molt petita, acèrrima de Terramar, cavall fort i tintins,  no sabeu el plaer lector, el plaer com objectes, el plaer bibliòfil que significa veure tots els llibres de Terramar en català!

M. En recomano dos, que a més és complementen entre ells, ja que els dos reflexionen sobre la llengua i el poder que tenen per construir un món nou. Un és Llengua materna, l’altre és Nosaltres.

J. How to suppress women’s writing, de Joanna Russ. Autora de ciència-ficció que en aquest assaig fa un repàs històric de les estratègies que s’han dut a terme per silenciar, invisibilitzar, ignorar, menysprear i fins i tot condemnar la literatura de moltes escriptores.

Isabel del Río

Març 2020

Reseña de “La danza del gohut”, de Ferran Varela

TÍTULO: La danza del gohut

AUTOR: Ferran Varela

ARTE: Manuel Gutiérrez

PRÓLOGO: Mariano Villarreal

EDITORIAL: Ediciones El Transbordador

SINOPSIS

La vida de Leara Viera, una mujer de sangre plebeya que ha conseguido el modesto rango de tutora de la Academia de Tiuma, cambia de rumbo el día en que recibe un inesperado encargo de manos del mismísimo Plenipotenciario de la ciudad. Gerrin, el primogénito de este, al que se dio por muerto hace cuatro años, ha sido rescatado del cautiverio al que una horda gohut lo mantenía sometido. La alegría del Plenipotenciario, sin embargo, se ve eclipsada por el hecho de que el joven Gerrin ha perdido el juicio: está convencido de ser un gohut y reniega de la cultura humana.

La misión de Leara consistirá en reeducarlo a tiempo para el siguiente otoño, momento en que Gerrin deberá participar en la batida anual de caza de gohut y cobrarse unas cuantas de sus pequeñas y rojas cabezas para limpiar el buen nombre de su familia.

http://www.edicioneseltransbordador.com/la-danza-del-gohut/

OPINIÓN

Lo que en un principio parece una historia gótica de terror, se convierte en un ensayo ético y moral en que, una sociedad creada por el autor, nos muestra las desigualdades de clase y género, así como la utopía de la libertad, con la voluntad individual como aparente único a priori del comportamiento.

Leara es una mujer que conoce su lugar en el mundo y que, como el resto de ciudadanos rasos, temen la ira de los nobles, que pueden enviarlos a la muerte sólo por una falta de protocolo. Al mismo tiempo, la protagonista de esta historia guarda en su interior algo muy peligroso, el deseo de crecer y ser más de lo que la sociedad le dice que puede ser. Eso la lleva a devenir la única tutora en la Academia —un mundo de hombres y títulos.

Su forma de ser, luchadora y altruista —pues enseña incluso a los reos condenados a muerte—, hace que el cabeza de familia de los Novon acuda a ella, encargo que le cambiará la vida a Leara y le hará enfrentar todo lo que creía saber y daba por sentado, tanto de la sociedad en la que vive como de ella misma.

Y hasta aquí puedo leer, pues hablamos de una nouvelle que se bebe en dos tragos largos, con un ritmo ágil que, a pesar de los conceptos que trata, nos conduce hacia el inevitable final.

«El firmamento se me llevó hacia arriba mientras la montaña succionaba mis pies hacia el lecho de roca, y a través de ese dolor que era gozo conecté con el kieth y lo comprendí. Comprendí que era uno y era todos; que el nudo de voluntades fluye porque el agua estancada se pudre y mata; que los ciclos se suceden porque la rueda gira sobre un eje del que no somos el centro. Entendí que en este mundo no existe más mandato que los deseos ni más dios que una Tierra que Sustenta tu cuerpo para que sienta el placer de saberse libre y un Cielo que Arropa tu conciencia para evitar que los miedos te impidan recorrer tu camino.»

A pesar de que se trata de una sociedad creada por el autor, con normas y otros pormenores sacados de su imaginación, los detalles aparecen de una forma tan natural que podemos entenderlos dentro del contexto sin perder pie. Además, este mundo y las contiendas que en ellas se suceden, nos recuerdan a momentos y sucesos históricos reales, por lo que resulta coherente y verosímil.

Recomendado a los amantes de la fantasía, de la estrategia y la ética. Una lectura que puede dar lugar al debate.

Isabel del Río

Octubre 2019

Entrevista als editors d’Editorial Chronos

Estem vivint un moment molt interessant al món de la literatura, petites editorials, liderades per amants de la literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a nous autors i autores de gènere, i tot això en català!

En aquesta entrevista coneixereu el Gonzalo i el Toni, els editors darrera d’Editorial Chronos. CIUTAT ha estat el seu primer títol publicat, un clàssic que barreja ciència ficció i fantasia, amb un toc de faula i un fort regust filosòfico-social. I ara publicaran LLENGUA MATERNA, obra que espero amb candeletes!!

Link a la ressenya de CIUTAT:

https://laodiseadelcuentista.blogspot.com/2020/01/ressenya-de-ciutat-de-clifford-d-simak.html

ENTREVISTA

Podríem dir que Chronos és una editorial acabada de néixer, però les xarxes ja es fan ressò de la vostra primera publicació (Las Redes grises https://lesradesgrises.com/2019/12/10/debut-estellar-de-chronos/ o Café de tinta https://cafedetinta.com/2019/12/17/ciutat-de-clifford-d-simak/). Com us han rebut lectors i llibreters? Us trobeu amb moltes traves?

La rebuda dels llibreters ha estat molt positiva. Des del seu punt de vista professional, troben que el llibre està molt ben fet i aquesta és la millor notícia que ens podien donar. Pel que fa als lectors... A la TerCat celebrada a Barcelona ja vam constatar que la gent tenia ganes de llegir Simak, però la resposta entusiasta de les primeres ressenyes (el ‘debut estel·lar’ que diu el Raül Maigí) crec que no l’hauríem pas somiat mai.

Quan vau adonar-vos que volíeu ficar-vos en aquest embolic de l'edició?

Ja ho hem dit unes quantes vegades. És l’anècdota que més expliquem i crec que els lectors i els oients ens tractaran de vells xarucs, però ho tornarem a dir. Va ser a La Setmana del llibre en català del 2018, en el marc d’unes xerrades sobre literatura fantàstica organitzades pel Ricard Ruiz Garzón. En el transcurs d’una taula rodona amb Raig Verd, Males Herbes i Voliana va sortir sovint el tema que potser no calia editar en català clàssics que ja estaven editats en castellà, tot i que l’experiència (recent en aquell moment) d’Els Desposseïts deia a crits que més aviat calia el contrari. I vam pensar: “Si ningú ho vol fer ho farem nosaltres”.

Per què gènere, en català i una editorial sense ànim de lucre? Volíeu un repte? ;P

Sí, ens apassionen els reptes! El gènere està clar: l’editorial és l’herència directa de la llibreria Chronos i el més normal és que optéssim per ser fidels al seu esperit, el de la literatura de gènere. De fet aquests són els llibres que ens agrada llegir i els que volem recuperar. Pel que fa al català és un buit de mercat. Tot i que altres editorials com Males Herbes o Mai Més també editen fantàstic i ciència-ficció en català, els clàssics no tenen gaire presència al mercat. Nosaltres volíem omplir aquest buit. Pensem que per gaudir dels nous èxits sempre cal tenir en ments les obres clàssiques. No oblidem que els autors i les autores que ara triomfen segurament van llegir aquestes obres quan eren joves i segur que hi trobem multitud de referents que ens ajudaran a gaudir encara més de la lectura.

El fet que sigui sense ànim de lucre és un fet circumstancial per la nostra situació a l’hora de constituir-nos. Però ens ha vingut bé perquè és un fet diferencial: tothom sap que tot el que en traiem servirà per fer nous títols tret de pagar alguna cervesa esporàdica. I pensant-ho bé, és un fet que concorda bastant amb el nostre tarannà, que és 100% coherent amb la nostra manera de ser (igual que publicar obres reivindicatives, fer servir banca ètica, etc...). L’editorial és el projecte principal de l’Associació Chronos per la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català. En aquesta associació hi ha un altre individu, sempre a l’ombra, que és el Xavier Jardí; sense ell l’editorial tampoc hagués estat possible.

D'on va sorgir la idea de Chronos?

Va sorgir de la necessitat vital de fer alguna cosa més a la vida que no només engreixar el compte de resultats de l’empresa on treballes, de voler crear alguna cosa pròpia, amb amor i orgull, que aportés valor cultural. Dins del projecte de la llibreria es contemplava una fase final que era crear l’editorial. La llibreria no es va poder consolidar però els nostres camins ja s’havien creuat i la resta és (i serà) història...

D'on vénen el nom i el logo?

Chronos era a la mitologia grega la personificació del temps, el déu de les Edats. La història de la ciència-ficció també s’estructura en edats (la nostra preferida, la Daurada!) i a més els viatges en el temps són un dels temes clàssics del gènere. Si ho barreges tot amb una mica d’entusiasme, unes gotes de blues, un parell de cerveses i… tatxan!

El logo és obra del dissenyador i il·lustrador Dídac Pérez, gran professional, però sobretot gran persona i millor amic. Podeu veure algunes coses que fa aquí https://www.flickr.com/photos/didac_phi

Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Chronos? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries? Tractant-se d'una editorial sense ànim de lucre, teniu col·laboradors?

Chronos està formada per dos individus, el Jake i l’Elwood (no ens agrada el protagonisme i ens amaguem rere els Blues Brothers). Necessitem els col·laboradors pel 100% del procés: des de la traducció fins a la impremta. Nosaltres tan sols ens encarreguem de negociar els drets i de contractar col·laboradors (i de pagar les factures, es clar). Confiem en amics i en excel·lents professionals per tal que el projecte arribi a bon port (tots ells surten a l’apartat d’agraïments de cadascun dels llibres), ja que ells són els autèntics artífexs de que la feina arribi a bon port. Nosaltres intervenim a l’hora de triar l’esbós de la coberta i poc més. Actuem merament com a gestors: determinem les entregues, posem pegues a les traduccions, collem al maquetador perquè arribi a temps, etc... Som paios durs, nosaltres.

I estem en una missió de Déu...

Com resumiries la vostra filosofia? Com ​​definiries la línia editorial i els vostres objectius?

Recuperar en català obres clàssiques (i no tan clàssiques) de ciència-ficció que, o bé mai han estat traduïdes al català, o potser només es van traduir al castellà però que fa ja tant de temps que es mereixen una nova edició (com és el cas de Ciutat). Presentar-les en una edició cuidada, de qualitat, amb una traducció fidel i una correcció curosa, i amb un disseny que faci de la seva lectura una experiència agradable.

Volem que els nostres llibres transmetin la nostra passió per l’objecte i per la lectura, i la nostra inquietud per fer del llibre un element de creixement personal i social.

I també volem poder seguir fent cerveses mentre planegem el següent llibre, no ens enganyem...

Com enfronteu el tema de la promoció?

Bàsicament amb la feina comercial que fa la distribuïdora*, a través de les xarxes i amb la complicitat de bona gent com tu que ens dedica un espai del seu temps i el seu bloc.

*En aquest sentit fa poc ens vam reunir amb altres editorials amb projectes com el nostre i hem creat la iniciativa #ZonaRuptura per tal de buscar estratègies que ens facin arribar a més públic, d’aquí poc ens presentarem...

Podeu parlar-nos dels vostres futurs projectes?

Bé, hi ha projectes dels quals no et podem parlar perquè són secrets i posaríem en risc la teva integritat com a entrevistadora. Bromes a part, la nostra intenció és treure dos títols per any (si l’economia ho permet). Si tenim en compte que Llengua materna, tot i sortir el 2020, estava previst pel 2019, parlaríem de dos títols més pel 2020. Un ja el tenim pràcticament lligat i l’altre, que ens faria moltíssima il·lusió, encara l’estem negociant. Et podem avançar, però, que tots dos estarien emmarcats en la col·lecció Tràntor, és a dir, que serien obres i autors clàssics de la ciència-ficció.

Com ha estat la vostra experiència com a "novells"? Quin consell li donaríeu a un possible nou editor/a independent?

Que no defalleixi. Si dos eixelebrats com nosaltres, sense cap noció sobre el món editorial, ens n’hem sortit, ells també ho poden fer. És cert que és dur i que sovint et trobes problemes i impediments, però el resultat final compensa qualsevol patiment. El que compta és arribar al final i acomplir un somni, deixar una petita petja intel·lectual, aportar una mica de llum i de joia a la nostra societat. És un èxit que no té preu.

I ara, parleu-nos una mica de vosaltres...

T. Ara faré una mica de Grumpy: no m’agrada parlar de mi, millor parlem dels nostres llibres.

G. Jo soc un dels meus temes preferits, però no veig que hagis portat cerveses...

Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?

T. De ben petit no llegia gairebé res i no va ser fins a l’època de la facultat que vaig començar a devorar llibres. A l’escola no em van fomentar l’hàbit de la lectura, més aviat al contrari. Els primers records que tinc són ja d’adolescent amb llibres que em van regalar o que em vaig anar comprant: la col·lecció Fighting Fantasy, que barrejava rol i aventures, va ser icònica per mi, però el llibre que realment em va marcar com a lector i que va fomentar els meus gustos va ser L’enciclopèdia de les coses que mai no han existit, de Robert Ingpen i Michael Page.

G. Recordo que, ja de ben petit, llegia les aventures de Tintín, de l’Astèrix, molts còmics i també llibres. Un dels primers llibres que recordo haver llegit va ser Momo, de Michael Ende. I mai li podré estar prou agraït a ma mare per descobrir-me a Tolkien o Asimov, una línia que ja va marcar les meves lectures d’adolescent.

Què us considereu: lector-editor o editor-lector?

T. Per mi és un binomi inseparable però, posats a triar, em considero més lector-editor. L’editor ha de ser un lector exigent i agosarat, i l’experiència per saber què vols editar només te la proporciona la lectura.

G. Em quedo amb la resposta del Toni.

Què opineu del sector editorial actual? Quines creieu que són les equivocacions i perjudicis que pateix?

El sector editorial, pel que fa a la literatura de gènere en català, viu un moment dolç amb molts projectes petits que aporten llibres diferents i engrescadors, però en el seu conjunt encara està ple de prejudicis fomentats pels més poderosos. Precisament som aquí per combatre aquests prejudicis, els que titllen les novel·les de gènere com a no-literatura, els que menystenen (i fins i tot menyspreen) la ciència-ficció, el terror i la fantasia.

I sobre els lectors, creieu que és cert això que diuen que no es llegeix?

Sí que es llegeix. Potser no en els percentatges que voldríem, però es llegeix, i la tendència creix lleugerament aquests darrers anys. El que cal per part de l’Administració és un pla lector potent, no només campanyes puntuals, cal més ambició per presentar la lectura com una eina d’oci, però també de creixement.

A banda, caldria un replantejament profund del funcionament del mercat editorial, però aquí sí que la cosa és encara molt més complicada.

¿Paper o e-book? Quina és la vostra opinió, com a editors i com a lectors?

T. Com a lector trio el paper, sens dubte. El tacte, l’olor, la màgia de passar les pàgines d’un llibre no els canvio per res. Tinc un lector d’e-books per casa, en algun lloc, mort de fàstic. Com a editor crec que no ens hem de tancar portes, tot i que obrir-te als llibres digitals t’aboca gairebé de forma segura a la xacra de la pirateria.

G. Paper, sens dubte. Però per poder llegir molts títols no editats a Espanya és cert que l’e-book facilita molt les coses.

Què esteu llegint actualment?

T. Últimament només llegeixo obres que puguem  treure en un futur, així que no t’ho puc dir o la teva vida correria perill. Però a casa m’esperen Dersú Uzalà, de Vladímir Arsèniev, editat per Símbol Editors. La pel·lícula d’Akira Kurosawa és sublim i segur que el llibre no em decebrà en absolut.

G. Coses que, com diu en Toni, posarien la teva vida en perill… I La ciutat i la ciutat, de China Miéville, editat per MaiMés.

Ens recomaneu algun llibre?

Llibres en català, sens dubte. Qualsevol cosa dels companys de Raig Verd, Males Herbes o Mai Més. Però si us agraden els llibres i les històries sobre llibreries us recomano una joia de l’editorial Periscopi: Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi.

I en el centenari del seu naixement, recupereu Les històries naturals, d’en Joan Perucho.

Isabel del Río

Desembre 2019