Llegir Noceà 3: Fissures, de Ricard Efa m'ha remogut i trencat el cor. Una història distòpica que és l'ara de tants.
«-Atari, hauríem de mirar de salvar-nos a nosaltres primer, i...
-I
després què? Així és com esperen que ens comportem, Young, que no ho
veus? L'única opció és l'opció de deixar entrar a tothom. Si no pensem
així, estem acabats.»
Una abraçada molt i molt forta a totes les iaies, Ataris i Tikes. Estem sols, però ens tenim entre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario