TÍTOL: Psalm per als construïts en Terres Salvatges (1r llibre de Mongi i Robot)
AUTORA: Becky Chambers
EDITORIAL: Mai Més Llibres
TRADUCCIÓ: Anna Llisterri
ART: Maria Picasso
SINOPSI:
Fa segles que els robots de Panga van adquirir consciència de si mateixos i van abandonar les eines; segles que van anar-se’n, massivament, a vagar per les Terres Salvatges, sense ser vistos mai més; segles que el seu record es va esvair entre el mite i la llegenda urbana.
Un dia, la vida d’uni mongi del te es capgira amb l’arribada d’un
robot, que és allà per fer honor a l’antiga promesa de comprovar què
feia la humanitat. El robot no pot tornar fins a haver contestat la
pregunta de «què necessiten els humans?».
Però la resposta d’aquesta pregunta depèn de la persona a qui es faci, i de com es faci.
Enllaç al web de Mai Més Llibres.
OPINIÓ:
"A qualsevol persona nascuda i criada en una infrastructura humana li costa interioritzar de debò el fet que la seva visió del món està capgirada."
Com a antiga estudiant de Filosofia, en concret d'Ètiques de la Natura i Drets Animals, he gaudit llegint Psalm. Més que una novel·leta curta m'ha recordat un assaig intercultural i ecologista, a un d'aquells relats escrits per monjos budistes que ens parlen de la importància d'entendre que som un sospir en l'univers i estem agermanats amb totes les coses vives.
"Sí, és bonic (...). Les coses que s'estan morint sovint ho són. (...) Crec que hi ha un punt de bellesa en el fet de tenir la sort de ser testimoni d'una cosa que se'n va."
Vida i mort. Costums i educació. Memòria genètica i física. Ésser biològica i objecte. Món humà i món natural. Milers de temes que es tracten amb dolçor i calidesa, mentre li Dex i en Moixeró cuinen, caminen o cerquen solucions a allò que troben al camí.
"(...) la vida està fonamentalment en contradicció amb si mateixa".
He de dir que l'inici em costava una mica, però en el moment en què s'inicia la relació discursiva entre els dos protagonistes el ritme i el caire de la història són més àgils, més divertits i nutritius.
Gràcies Mai Més i Becky. Amb ganes de llegir-ne el següent.
