@IsabelDlRio / @miransaya

lunes, 27 de noviembre de 2017

Reseña de “ARMSTRONG. El increíble viaje de un ratón a la Luna”

TÍTULO: ARMSTRONG. El increíble viaje de un ratón a la Luna
AUTOR: Torben Kuhlmann
TRADUCTOR: Susana Tornero 
EDITORIAL: Juventud

SINOPSIS
Hace mucho tiempo un ratón aprendió a volar..., y cruzó el Atlántico. Pero, ¿qué pasó luego?
El nuevo libro de Torben Kuhlmann transporta a los lectores a la Luna. Siguiendo los pasos de Lindbergh: la increíble aventura de un ratón volador, Kuhlmann nos vuelve a deleitar con Armstrong: el increíble viaje de un ratón a la Luna. En este libro los sueños están determinados solo por la capacidad de imaginación, y las mayores innovaciones vienen de uno de los seres aparentemente más pequeños e insignificantes.
Acompaña a Armstrong en su fascinante aventura para desmentir al resto de ratones que cree que la Luna es una enorme bola de queso. Este pequeño héroe, siguiendo los consejos del ya viejo Lindbergh, tendrá que adentrarse en el estudio de la aeronáutica y del espacio, pasando por el museo Smithsonian y la universidad, poniendo a prueba su ingenio con sus inventos para viajar al espacio y huyendo de la policía que le pisa los talones, todo con la firme creencia de que sus sueños pueden hacerse realidad.
El libro, con unas maravillosas ilustraciones llenas de detalles, termina con una breve historia acerca de los viajes espaciales, desde las observaciones de Galileo sobre la naturaleza del universo a los primeros pasos del hombre en la Luna.

OPINIÓN
Cuando era pequeña había un cuento que me tenía enamorada, por lo que lo repetía una y otra vez. Digo “lo repetía” porque no contaba con unos padres que me leyeran cuentos, así que los escuchaba con un casete y, de tanto rebobinarlo, acabé por destrozar la cinta. Se trataba de la historia de un ratoncito que quería viajar a la Luna porque creía que era de queso. Esa historia me marco de tal modo que tardé mucho en comprender que no, que la Luna no era como un enorme gruyere, y que más que de leche estaba compuesta por roca.
Ahora es mi hijo quien se ha enamorado de un ratón que desea viajar a la Luna, pero éste mucho más científico y ceñido a la realidad, pues no quiere viajar al satélite terrestre para encontrar queso, sino para demostrar a sus congéneres que la Luna, por mucho que pueda parecer una bola láctea, es una roca que navega por el espacio, atraída por la gravedad de la Tierra.
Armstrong es la historia de un ratón valiente que, a pesar de recibir críticas y ser perseguido, se aventura a lo desconocido y hace realidad sus sueños gracias a su voluntad férrea. Además, se trata de un libro con unas ilustraciones preciosas, con acabados de gran calidad y un apéndice genial para aprender un poco más sobre la historia del hombre —y otras especies terrícolas— en el espacio.
No se trata de un libro complicado, aunque sí largo para ciertas edades. Max tiene tres años y medio, y hemos leído el libro en tres episodios, pero lo ha disfrutado mucho y ha tardado poco en pedir que volviera a empezar. Además, las notas del final, explicadas con un poco de gracia, pueden convertirse en unos cuentos cortos deliciosos.
Y quién sabe, quizá sea verdad que fue un ratón, y no un hombre, el primero en viajar a la Luna.
Recomendado para familias que quieran contar un cuento con muy buen fondo; para educadores que quieran introducir el viaje espacial a sus alumnos de una manera divertida y amena; para aquellos que, a pesar de su edad, la imaginación les hace volar.

*

TÍTOL: ARMSTRONG. L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
AUTOR: Torben Kuhlmann
TRADUCTOR: Susana Tornero
EDITORIAL: Juventut

SINOPSIS
Fa molt de temps un ratolí va aprendre a volar..., i va creuar l'Atlàntic. Però, què va passar després? El nou llibre de Torben Kuhlmann transporta els lectors a la Lluna. Seguint les passes de Lindbergh: l'agosarada història d'un ratolí volador, Kuhlmann ens torna a encisar amb aquest llibre, on els somnis estan determinats tan sols per la capacitat d'imaginació, i on les més grans innovacions arriben d'un dels éssers aparentment més petits i insignificants.
Acompanya Armstrong en la seva fascinant aventura per a desmentir la resta de ratolins que es pensa que la Lluna es una bola de formatge enorme. Aquest petit heroi, seguint els consells del vell Lindbergh, tindrà que endinsar-se en l'estudi de l'aeronàutica i de l'espai tot passant per el museu Smithsonià i la Universitat, posant a prova l'enginy amb els seus invents per viatjar a l'espai i a l'hora fugir de la policia que li trepitja els talons. Tot amb la ferma creença de que els seus somnis poden fer-se realitat.
El llibre, amb unes il·lustracions meravelloses i plenes de detalls, acaba amb una breu historia de la navegació espacial, des de les observacions de Galileu sobre el funcionament de l'univers als primers passes de l'home sobre la Lluna.

OPINIÓ
Quan era petita em vaig enamorar d’un conte i el repetia una vegada i una altra. Dic "el repetia" perquè no comptava amb uns pares que em llegissin contes, així que els escoltava amb un casset i, de tant rebobinar-lo, el vaig acabar trencar. Es tractava de la història d'un ratolí que volia viatjar a la Lluna perquè creia que era de formatge. Aquesta història em va afectar tant que vaig trigar molt a comprendre que no, que la Lluna no era com un enorme gruyere, i que més que de llet estava composta per roca.
Ara és el meu fill qui s'ha enamorat d'un ratolí que vol viatjar a la Lluna, però aquest molt més científic i realista, ja que no vol viatjar al satèl·lit terrestre per trobar formatge, sinó per demostrar als seus congèneres que la Lluna, per molt que pugui semblar una bola làctia, és una roca que navega per l'espai, atreta per la gravetat de la Terra.
Armstrong és la història d'un ratolí valent que, tot i rebre crítiques i ser perseguit, s'aventura al desconegut i fa realitat els seus somnis gràcies a la seva voluntat fèrria. A més, es tracta d'un llibre amb unes il·lustracions precioses, amb acabats de gran qualitat i un apèndix genial per aprendre una mica més sobre la història de l'home —i altres espècies terrícoles— en l'espai.
No es tracta d'un llibre complicat, tot i que sí llarg per a certes edats. Max té tres anys i mig, i hem llegit el llibre en tres episodis, però l’ha gaudit molt i ha trigat poc a demanar que tornés a començar. A més, les notes del final, explicades amb gràcia, poden convertir-se en uns contes curts deliciosos.
I qui sap, potser és veritat que va ser un ratolí, i no un home, el primer a viatjar a la Lluna.
Recomanat per a famílies que vulguin explicar un conte amb molt bon fons; per a educadors que vulguin introduir el viatge espacial als seus alumnes d'una manera divertida i amena; per a aquells que, malgrat la seva edat, la imaginació els fa volar.

Isabel del Río

Octubre 2017