También estoy en Facebook, Twitter, LinkedIn e Instagram
Isabel Del Rio, Isabel del Río Sanz, @IsabelDlRio y @miransaya
Terapias naturales y holísticas en ANIMA

lunes, 5 de junio de 2017

Reseña de “Anatomia de les distàncies curtes”/”Anatomía de las distancias cortas” de Marta Orriols

TÍTULO: Anatomia de les distàncies curtes
AUTOR: Marta Orriols
EDITORIAL: Periscopi

SINOPSI
A través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.
Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.

OPINIÓ
Sempre he tingut aquest costat voyeur que he reconegut en altres escriptors, en molts periodistes i en psicòlegs, aquesta intriga i pessigolleig per saber què hi haurà més enllà de la seva finestra, d'aquesta façana amb la qual tots ens presentem en societat.
‹‹Les parets de casa l’Elena vibren absorvint una vida a la qual no están avesades. (…) es queda immòbil davant la porta tancada, la buidor del pis es magnífica i se l’empassa d’una revolada.››
Veig una parella de la mà, i em pregunto què passarà pels seus caps, si realment s’estimen o estaran pensant en altres persones, com serà la seva relació. El mateix em passa amb famílies i solitaris, amb la noia del llibre en el cafè, i l'home gran que mira la vida passar des d'un banc.
En part, és aquest dubte el que obre nous mons i històries, el que m'inspira en molts casos.
‹‹Quan surt del despatx acluca els ulls. És divendres i sent que el món és seu. (…) Com una onada que el tirés a terra amb un punt ofensiu, comprèn aleshores que el passat torna per més que ell hagi fet passos agegantats per defugir-ne.››
Marta Orriols, amb els relats que donen forma a Anatomia de les distàncies curtes, ens mostra aquesta vida oculta de mirades indiscretes, aquests pensaments íntims i emocions que només qui les sent pot conèixer.
Escenes dures i vergonyoses, amor i desencant, rutina i anhel... Moments que tots experimentem: la mare que es presenta d'improvís sense tenir en compte la nostra vida, la fragilitat d'aquell que va ser fort i ens va veure créixer, l'enyorança del que es formava i podria haver estat, les exigències de la societat en contra de les necessitats del nostre cor, la passió contraposada als anys de convivència.
‹‹El miratge va desfer el nus que sempre el paralitzava. Es va treure la roba tan de pressa que les dues dones no van tenir temps d’alçar la veu. Es platà davant d’elles tot nu, les mirà directament als ulls, es col.locà al límit del trampolí i es llençà a la piscina.››
Quan llegia a Orriols, en certa manera sentia que ella hi era, mirant per la meva finestra, escodrinyant la meva realitat, com tantes vegades havia imaginat que feia jo desitjant descobrir que vetllaven les finestres del veí.
Amb gestos i imatges quotidianes i senzilles, l'autora ens parla de temes profunds i universals, ens mostra la humanitat vestida de persones, d'homes i dones que només busquen reconèixer-se en l'altre.
‹‹A ell no li agradava congelar el peix fresc, però ell no hi és i la seva absència s’omple amb aquestes petites venjances.››
Recomanat als amants dels relats; a lectors voraços amb ganes de realitat; a romàntics empedreïts; a aquells que gaudeixin de la intimitat sense barreres.

*

TÍTULO: Anatomía de las distancias cortas
AUTOR: Marta Orriols
EDITORIAL: Lumen

SINOPSIS
«No parecía que hubiera desacuerdo entre ellos, pero algo raro debía de haber...»
La cita de James Salter que encabeza Anatomía de las distancias cortas resume el espíritu de este espléndido libro de relatos. Nada pasa, nada importante al menos, pero lo que cuenta son los pequeños gestos que convierten una escena cotidiana en un drama o un misterio; basta con mirar esa mano femenina que se mueve con discreción cerca, demasiado cerca, del marido de Lali, o el andar incierto de Paula hacia las escaleras del metro; basta con espiar el cuerpo desnudo de una mujer que duerme en la silla del estudio de Andreu sin que él sepa su nombre, o el andar travieso de una silla de ruedas por las calles de la ciudad.
Hay lugar para lo improbable en el día a día de estos espléndidos personajes que necesitan pocas palabras para comunicarse: Marta Orriols, heredera de la prosa de Alice Munro y Margaret Atwood, describe sus gestos con una intensidad que sorprende porque es sobria y emotiva a la vez, y como decía Hitchcock, cuando eso funciona, lo demás sobra.

OPINIÓN
Siempre he tenido ese lado voyeur que he reconocido en otros escritores, en muchos periodistas y en psicólogos, esa intriga y cosquilleo por saber qué habrá más allá de su ventana, de esa fachada con la que todos nos presentamos en sociedad.
‹‹Las paredes de la casa de Elena vibran absorbiendo una vida a la que no están acostumbradas. (...) se queda inmóvil ante la puerta cerrada, el vacío del piso es magnífico y se la traga de golpe.››
Veo una pareja por la calle, tomada de la mano, y me pregunto qué pasará por sus cabezas, si realmente se querrán o estarán pensando en otras personas, cómo será su relación. Lo mismo me sucede con familias y solitarios, con la chica del libro en el café, y el hombre mayor que mira la vida pasar desde un banco.
En parte, es esa duda la que abre nuevos mundos e historias, la que me inspira en muchos casos.
‹‹Cuando sale del despacho cierra los ojos. Es viernes y siente que el mundo es suyo. (...) Como una ola que lo tirara al suelo con un punto ofensivo, comprende entonces que el pasado vuelve por más que él haya dado pasos agigantados para rehuirlo.››
Marta Orriols, con los relatos que dan forma a Anatomía de las distancias cortas, nos muestra esa vida oculta de miradas indiscretas, esos pensamientos íntimos y emociones que sólo quien las siente puede conocer.
Escenas duras y vergonzosas, amor y desencanto, rutina y anhelo… Momentos que todos experimentamos, la madre que se presenta de improviso sin tener en cuenta nuestra vida, la fragilidad de aquel que fue fuerte y nos vio crecer, la añoranza de lo que crecía y pudo haber sido, las exigencias de la sociedad en contra de las necesidades de nuestro corazón, la pasión contrapuesta a los años de convivencia.
‹‹El espejismo deshizo el nudo que siempre lo paralizaba. Se quitó la ropa tan deprisa que las dos mujeres no tuvieron tiempo de alzar la voz. Se plató ante ellas desnudo, las miró directamente a los ojos, se colocó el límite del trampolín y se lanzó a la piscina.››
Cuando leía a Orriols, en cierta manera sentía que estaba ahí, asomada a mi ventana, escudriñando mi realidad, como tantas veces había imaginado que hacía yo tratando de descubrir que velaban las cortinas del vecino.
Con gestos e imágenes cotidianas y sencillas, la autora nos habla de temas profundos y universales, nos muestra la humanidad vestida de personas, de hombres y mujeres que sólo buscan reconocerse en el otro.
‹‹A él no le gustaba congelar el pescado fresco, pero él no está y su ausencia se llena con estas pequeñas venganzas.››
Recomendado a los amantes de los relatos; a lectores voraces con ganas de realidad; a románticos empedernidos; a aquellos que disfruten de la intimidad sin barreras.

Isabel del Río

Abril 2017