También estoy en Facebook, Twitter, LinkedIn e Instagram
Isabel Del Rio, Isabel del Río Sanz, @IsabelDlRio y @miransaya
Terapias naturales y holísticas en ANIMA

jueves, 10 de enero de 2019

Ressenya de ROJO SOBRE NEGRO a Tribuna Maresme

Rojo sobre negro
De Isabel del Río. Il·lustrat per Jenni Conde. Apache Ediciones

Del bon ofici narratiu de l’autora Isabel del Río (Barcelona, 1983), la il·lustradora Jenni Conde i l’editorial emergent Apache Libros, especialitzada en gènere fantàstic, sorgeix Rojo sobre negro. La veu narrativa de Isabel del Río afegeix una nova baula a una ja sòlida trajectòria en la qual prima la fantasia, reinventada i abeurant-se de nombroses fonts –antigues i més contemporànies. Un cop més, el seu nou treball, pren la forma d’una obra que captiva i sedueix el lector, l’atrapa fins al final i el convida a passar una immillorable estona llegint. Precisament, l’autora té d’altres títols de narrativa destacats publicats com són Casa de Títeres, La Vidente de la Luna llena o Las Bocas de la Montaña (El Señor del Viento). Entre les claus d’aquest nou treball, bellament il·lustrat, uns codis molt clars de modernitat (els lectors hi trobaran el QR amb la playlist de la banda sonora), però que invoquen els terrors de sempre ocults en la nostra ment. S’hi explica la història de Carrie –clar homenatge a Stephen King–, que va aprendre del seu avi a entrar en negre, una dimensió que ens envolta però escapa dels nostres sentits; i de la seva mare, a passar desapercebuda. Fins que a l’institut vol deixar de ser invisible i el seu passat conflueix amb el present, en el marc d’una gran història d’amor impossible. Tots els ingredients que donen com a resultat una gran història pensada per a un públic sense barreres d’edat, que tant pot ser jove com adult. “No sé cuándo descubrí que podía ver con los ojos cerrados. Así es como aprendí que existen distintos tipos de persona, incluso algunas que no están ahí cuando vuelves a abrirlos. Mi abuelo se quedó totalmente ciego a los cuarenta. Yo siempre le conocí así, con los ojos cerrados. Él me explicaba historias de cómo era el mundo cuando podía ver, aunque las que más me gustaban eran aquellas que trataban sobre Negro. Así es como llamaba a todo lo que percibía sin poder usar los ojos como el resto de personas”. 
Tribuna Maresme:

No hay comentarios: