Amics i lectors que et fan el dia més feliç amb missatges bonics.
«Bona tarda.
Ara si m'ho permets, vaig a aprofitar un privilegi que m’encanta i és poder dir-te a tu, l’autora, que la teva novel·la m’ha agradat molt.
Avui he acabat de llegir "No albiro el bosc" (Mai Més Llibres). Moltes mercès per aquesta història.
Vull una miniserie de televisió d’aquesta novel·la! Crec que seria molt xula.
Amb les novel·les teves que m’he llegit em passa una cosa molt curiosa, tot i que els gèneres de les que he llegit és ciència-ficció, terror, horror, es dona la circumstància que em fan sentir a un lloc agradable mentre les llegeixo. A les protagonistes el hi passen coses terribles, pero a part de l’empatia i la identificació amb el personatges, el moment de llegir la teva obra em fa estar a gust. No importa on estigui, ja que una part del llibre l’he llegit al cotxe mentre esperava al meu fill petit. Sobre les teves en general i aquesta en particular, m’agrada molt que no estigui tot mastegat, que ens donis als lectors l’oportunitat de pensar en el que hem llegit sense donar-nos una explicació que pugui comprendre un nen de cinc anys (això està molt de moda). És molt possible que no hagi entes bé el que tu volies transmetre o fins i tot que no l’hagi entès en absolut, pero no passa res, el proper cop que la llegeixi sí que l’entendré millor o entenderé una altra cosa. Mercès per respectar això. L’horror còsmic sempre se m’ha escapat una mica, pero segons el meu parer el més terrorífic de l’horror còsmic es que el humans no tenim la capacitat per comprendre realment el que està passant, la nostra ment es trenca a causa d’aquest terror inassumible que ens desborda la capacitat d’enteniment.
Les protagonistes son genials, dues linies i ja les sentia properes.
Repeteixo, moltes mercès per aquest història, el proper dia que vagi a la llibreria, ja em recomanaràs una altra.
Una abraçada forta.»
Mil milions de gràcies, David i família.
