Com deia en anteriors entrevistes, vivim un moment molt interessant
al món de la literatura, petites editorials, liderades per amants de la
literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a noves veus de
gènere.
Tot i això, parlant amb l’Alícia (de SECC), ens vam adonar que
quan anàvem a xerrades i taules de gènere només hi havia homes! Cóm és possible
amb les editores que tenim tan a tocar?! D’aquí va néixer la taula rodona que
vam celebrar dissabte 15 de febrer a la llibreria La Font de Mimir i aquesta
entrevista vol reflectir, breument, la filosofia e idees d’aquestes quatre
editores.
MAI MÉS és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.
Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és
editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa
14 anys que treballa en el món dels llibres.
Link entrevista als
editors de Mai Més Llibres:
RAIG VERD editorial de novel·la, gènere i assaig, en castellà o català.
Laura Huerga, Editora de Raig
Verd, ha coescrit amb Blanca Busquets, Tu, calla! un llibre sobre el
dret a la llibertat d'expressió i el dret a la llibertat de manifestació.
Link entrevista a l’editora
de Raig Verd:
SECC editorial de gènere en català, especialment relat, amb autors
autòctons i traduïts.
Alícia Gili Abad (Terrassa, 1966) Medievalista
especialitzada en Història d’Àfrica i escriptora, és hospitalenca d’adopció i
els darrers anys fa vida entre aquesta ciutat i Granyena de les Garrigues, on ha escrit la majoria de les seves novel·les. Editora a Edicions Secc i dona per tot forma part del petit
col·lectiu d'escriptores del fantàstic Concili Fetiller.
HERMENAUTE editorial especialitzada en gènere i assaig, en castellà i català
Marta Torres, periodista a mitjans escrits i
radiofònics, especialitzada en antropologia urbana, ciència, tecnologia i
cinema. Fundadora de Bdebarna, un web que reuneix exploradors de la ciutat de
Barcelona i que porta recopilades més de 2.300 històries sobre la ciutat.
Col·laboradora al mitjà cinematogràfic Judexfanzine.net i coeditora a Editorial
Hermenaute.
ENTREVISTA
D'on va sorgir la idea de les vostres editorials?
A. Omplir un buit, que com lectora i com escriptora, no trobava, editorials
dedicades al fantàstic, amb autors i autores de casa nostra i potenciant el
nostre propi tradicionari i els nostres propis referents.
M. Sempre hem escrit tant la meva parella
com jo i imagino que necessitàvem expandir-nos… a més del somni de viure del
que t’agrada.
J.
Després de molts anys
treballant junts en el món editorial fa dos anys ens vam decidir a emprendre
aquesta nova odissea que és Mai Més. Com a lectors de gènere sempre ens
preguntàvem per les absències de moltes traduccions en el fantàstic català.
Així que vam dir «I si ens hi posem?!?!»
Quina és la seva
filosofia?
M. Fer coses noves, no quedar-se en la
superfície. Hermenaute vindria a significar navegants del desconegut.
J.
Volem publicar llibres
inèdits en català que des dels gèneres especulatius qüestionin el nostre
present. A més a més, posem un èmfasi
especial en la publicació d’autores per tal de col·laborar en reparar un greuge
històric.
Per què gènere? Per
què en català/castellà?
A. Gènere, perquè és una forma alternativa
d'explicar la realitat que sovint camina pels marges i escapa de les fronteres
marcades i les tanques, català, sempre en qualsevol aspecte de la vida,
femenina, sempre en qualsevol aspecte de la vida, perquè cal. Les veus, siguin quines siguin, que
costen de sentir, cal donar-los sempre altaveus.
M. Vam començar editant gènere i ara més
aviat en fem reflexió, ja que estem tendint cap a l’assaig. Cosa no massa rara
donat que també som crítics de cinema. El gènere, si és capaç de
transgredir-se, explica millor el món que la literatura realista. També té un
punt de joc que l’acosta a la literatura popular. El gènere, per tant, ens
permet explicar millor el món, jugar, viure aventures i fer-ho de manera
planera i divertida. Sobre l’idioma, ara mateix hem decidit fer ficció
majoritàriament en català. Tenim pendent l’assaig, però serà difícil. No hi ha
tradició de llibres de crítica de cinema en català, per exemple. Podria ser el
proper repte.
J.
Els gèneres fantàstics amb
el seu distanciament de la realitat sovint permeten una profunda reflexió i
conscienciació del nostre futur i el present més immediat. Ens allunyen del món
real per convidar-nos a noves anàlisis i apreciacions. I com comentava, en
català hi ha molts buits pel que fa a aquesta literatura.
L. A
Raig Verd hem fet gènere des del principi, si bé és veritat que hi ha una
voluntat clara de visibilitzar-ho a partir de ELS DESPOSSEÏTS, d'Úrsula K. Le Guin. Però només començar amb
l'editorial ja tenim aquella fantàstica nouvelle
de Víctor Sabaté, El jove Nathalie
Hathorne, i obres com les distopies El
vigilant de Peter Terrin (belga), Ciutat
de Bohane de Kevin Barry (irlandesa) o El
defecte de Magdalena Tulli
(polonesa), que ens apropen la literatura distòpica d’eEuropa. També hem
publicat Històries inversemblants, en
general de l'artista incomparable Alasdair Gray. O l'homenatge a Dràcula de
l'anònim Stalker, En aquell del brillen
estels desconeguts. Així que sempre hem fet gènere i sempre l'hem fet en
català, perquè com diu Ngugi wa Thiong'o, la llengua és un camp de batalla. Per
poder tenir una llengua sana, necessitem llibres en català, sense llibres en
català, no tindrem parlants en català. I veus femenines en fem igual que en fem
de masculines, perquè la representació del món hauria de ser equivalent a la
seva composició.
Què aporten les
veus femenines al gènere? I la vostra pròpia veu com a dona?
M. Als anys 70 les autores aportaven una
visió alternativa a la narració dominant, un interrogant al que es feia de
manera acrítica. Ara crec que ja toca construir narratives noves enlloc de
criticar les antigues. També es feina de la ciència ficció com a gènere, crec.
Construir realitats lingüístiques noves. La feina d’una editora és la mateixa,
amb l’avantatge de que pots decidir què es publica i com es publica: tenim en
compte el llenguatge inclusiu? Quines il·lustracions fem servir? Com corregim
el text? Fins a quin punt modifiquem el text original? Fem edicions netes o
posem les coses en context? És diferent editar La guerra dels mons de forma
tradicional o en una edició comentada, per exemple.
J.
Pensem que la paraula és
una eina contra l’oblit. Publicar autores és fer visibles i manifestar les
desigualtats en perspectiva de gènere a la nostra societat. I en el fantàstic
sovint a través de ginotopies o distopies aquestes autores posen en evidència
l’agenda pendent del patriarcat. Penso que la meva aportació és molt
insignificant... Les veus que parlen són les de les autores...I si més no, no
és tant com a dona, sinó d’aproximació a
la realitat des del punt de vista feminista.
Com afronteu la
traducció? Anècdotes.
A. Nosaltres, tot i que traduïm, en alguns
casos, de fet apostem més per les autores i autors locals, tot i així, portem ja a coll la traducció de
diferents relats de diferents autors, que
l'Edgar Cotes, i sovint el que més problemes comporta és trobar bones equivalències en relats en altres idiomes on es parla de
personatges no binaris per la manca que hi ha de l'ús del llenguatge no binari
en la nostra literatura.
M. Amb molta paciència, al traductor li
cal temps per trobar la veu de l’autor.
J.
A Mai Més, com a editors
fins ara ens hem dedicat exclusivament a la publicació de traduccions al
català. Valorem moltíssim la tasca del nostre equip de traductors i
traductores... sense ells no podríem existir! És un dels temes que ens preocupa
més i que cuidem més... amb la col·laboració de les correctores i galeradistes.
Sovint sorgeixen discussions sobre quin terme és el més adequat per a... i anem
a dormir amb paraules que ens rondem pel cap. Sovint ens treu la son.
L. La traducció l'afrontem amb molt de carinyo i cura. En casos com el de Le Guin, on inventa
paraules, necessitem certa creativitat i un alt grau de complicitat amb els
nostres traductors.
No han passat per alt tampoc els fils de traducció on la Blanca
Busquets exposa les diferents curiositats amb què s'hi ha trobat, però tampoc
aquells on hem exposat dubtes o preguntes, com la de xuclar les dents o la del responible.
Creieu que encara
hi ha poca representació femenina a la literatura? I al gènere? Com ho veieu
això als llibres recomanats a les escoles, al jovent?
A. Penso que sovint es pensa amb veu
d'home, que es recomana amb veu d'home i que quan es pensa amb dones, és com en aquesta taula,
cal buscar-les, cal fer paritat, cal fer números, perquè no és una cosa que
culturalment estigui normalitzat. Ningú
posa en dubte que Asimov,
Bradbury o... per dir un és un dels
grans del gènere, són clàssics prou...
però cal reivindicar, cal recomanar, cal
fer taules, per parlar d'Úrsula K. Le Guine o Joanna Russ.
M. Es poden recomanar llibres, però el camí
l’ha de fer cadascú… Això sí, és necessari que els llibres siguin visibles i es
puguin trobar. Tampoc podem obviar el paper del còmic en tot això, ja que és
una bona manera d’enganxar públics nous.
J. A la literatura en general les dones han
anat guanyant moltes posicions en els últims anys, tot i que penso que no hi ha
una igualtat en molts aspectes. En el gènere hi ha hagut un dèficit històric i
en català crec que encara més pronunciat. M’agradaria pensar que a les escoles
es treballa per la vestibulització de les dones escriptores... però crec que
encara queda molt camí...
Aquest pas,
publicar veus femenines i des de el punt de vista d’editores, creieu que és
part d’un canvi, d’un pas, més gran?
A. Publicar, escriptores, il·lustradores,
traductores, correctores, el mon editorial és gran, el que cal es que hagin
veus en tots els estrats, que el prisma,
la mirada, compartida d'homes i dones sigui des de tots els angles, no només
d'escriptores.
M. Absolutament.
J. Creiem que respon a una necessitat, un
imprescindible per poder tirar endavant cap a la nostra lluita per la igualtat.
L. Entenc que el canvi forma part d'una cosa més gran que espero
sigui un canvi de paradigma. Primer, entendre que home i dona no són iguals.
Segon, que els feminismes son una lluita contra les diferents formes d’explotació
del capitalisme (dels cossos, dels recursos, de les persones, de la natura).
Publicar més dones només forma part d'un canvi molt més gran, el de la justícia
social.
Què hi te a veure
això amb el capitalisme?
A. Capitalismes actualment és un braç armat
econòmicament del patriarcat existent, el domini i l'abús de les persones, de
les dones, s'exerceix a través de les polítiques mercantilistes i neoliberals,
el fantàstic transgredeix les normes del capitalisme, les desvirtua, les
critica, les deforma, i intenta trobar escletxes per on les persones puguem
trobar nous camins. Si els trobarem o no està a les nostres mans.
M. Totes les formes de relacionar-nos amb
el món humanes són depredadores, el capitalisme, el feudalisme i l’esclavisme
clàssic… digue’m que s’ha de posar en dubte sempre la forma de dominació de
l’època que t’ha tocat viure, que ara mateix està canviant, atenció, del
capitalisme cap a una altre cosa pitjor, em temo. Una manera d’oposar-se és
discutir la narració dominant, que pot anar, per exemple, en proposar formes de
col·laboració enlloc de competició. Aquesta xerrada entre editorials «competidores»
n’és un bon exemple.
J.
El capitalisme ha donat el
poder als homes blancs i rics. Sabem que això no està funcionant bé per a tots,
sinó només per una minoria. Ja fa massa temps que com a societat tenim pendents
el benestar de la resta d’humanitat.
Com hi podem
lluitar? Canviarà? Com veieu el futur d’aquí 5-10 anys? I el sector editorial?
A. Llegir/ pensar/ fer, optimistes no som,
i de fet, moltes de les històries que
ens arriben a les mans, son distòpies d'aquestes que fan por, perquè realment
sembla que la secció de CIFI hagi arribat a la prestatgeria de la realitat... i
hi ha coses que fan molta por, però precisament, el que ha fet sempre, i el que
ha donat por sempre del fantàstic és el tarannà crític, i de denúncia, i això
és el que des del sector editorial podem fer, posar, veu, donar altaveus, i
ajudar a denunciar, criticar, i llegir, pensar, fer...
M. En aquest sentit, no sé si hem pensat
mai que d’aquí uns anys tot serà més difícil: potser no tindrem accés al paper,
per massa car, i a una bona distribució, per la pujada del preu del petroli i
l’emergència climàtica. Haurem de col·laborar més, sens dubte.
J. Hi podem lluitar de moltes maneres en la
nostra quotidianitat, la política és un acte diari, no d’un sol dia.. Els
pronòstics sobre el possible canvi, com serà el futur i el sector editorial
volem afrontar-los de manera positiva. No volem que moltes distopies es facin
reals... Però no n’estem del tot segurs, sovint també ens atrapen els
monstres...
L. Lluitem en el desenvolupament del pensament crític, com deia Le Guin, hem d'imaginar nous mons
possibles, alternatives al capitalisme, que ara sembla que no són possibles.
Els llibres ens poden oferir aquestes eines però el canvi ha d'estar en
nosaltres. Les editorials serem el que vulguem com a lectors, en la llengua que
vulguem com a lectors, depenent de si som més exigents, conformistes o curiosos.
Sou editorials
independents, algunes molt noves, però teniu els vostres fans i lectors. Com ha
estat la vostra experiència?
A. Nosaltres som molt petits, però creiem
en el que fem perquè pensem que cal, que és necessari, no sabem quan durarem,
portem tres anys, i sembla que siguem vells, que tinguem ja un bagatge a
sobre... no creixerem gaire mai, perquè les nostres aspiracions, algú ens ho va
dir ja amb el primer dia, són molt suïcides, i no tenen gaire opcions de
prosperar, recuperar el nostre tradicionari, fer un fantàstic de referència en
català, recuperar clàssics en català que mai no han estat traduïts o llargament
descatalogats. Ens agrada els que ens varen dir un cop un fan, de la nostra
petita col·lecció jove, sou al llibre jove, el que un dia fou el 3XL! Els nostres fans no són nombrosos, però els
que tenim els estimem molt!
M. És agradable quan toques la tecla justa,
ens ha passat amb els llibres de cinema, per exemple. També hem volgut ser
curosos amb la selecció que fem dels llibres en català. Crec que tenim fama
d’editorial peculiar que no té por a publicar coses «rares».
J. Ens sentim molt ben acompanyats en
aquest viatge que acabem de començar amb Mai Més i molt agraïts a tots aquells
qui ho fan possible.
Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?
A. Ben aviat tindrem novetats del Concili
Fetiller, fetilleres i fetillers, aquests cop convertits ens cartògrafs que han
sortit de la terra a cercar nous llocs i noves formes de vida... Això està ben
apunt d'arribar... si les portes estel·lars no fallen a finals de mes.
M. Assaig en català. Estem a punt.
J. La mestra del te i la investigadora. Recull de relats de l’univers Xuya
és un dels
propers títols on Aliette de Bodard explora temes com les relacions familiars,
la maternitat, la sororitat o l’exili en una ucronia llunyana on la cultura
xinesa té l’hegemonia mundial des de fa segles.
Ens recomaneu un llibre?
A. Nostre? Us diria que el Fabulari, perquè és el lloc on el mite i
la realitat és troben i on el jove i l'adult pot compartir lectura, però també
ara us vull recomanar Mai no he entès el
robots, de Mike Resnick que va morir aquest gener i que ens ha deixat en
aquest recull, una lectura inestimable.
Sóc lectora des de molt petita, acèrrima de Terramar, cavall fort i tintins,
no sabeu el plaer lector, el plaer com objectes, el plaer bibliòfil que
significa veure tots els llibres de Terramar
en català!
M. En recomano dos, que a més és
complementen entre ells, ja que els dos reflexionen sobre la llengua i el poder
que tenen per construir un món nou. Un és Llengua
materna, l’altre és Nosaltres.
J. How to suppress women’s writing, de Joanna Russ. Autora de
ciència-ficció que en aquest assaig fa un repàs històric de les estratègies que
s’han dut a terme per silenciar, invisibilitzar, ignorar, menysprear i fins i
tot condemnar la literatura de moltes escriptores.
Isabel del Río
Març 2020
