Estem vivint un
moment molt interessant al món de la literatura, petites editorials, liderades
per amants de la literatura de gènere, rescaten obres clàssiques i donen veu a
nous autors i autores de gènere, i tot això en català!
En aquesta
entrevista coneixereu el Gonzalo i el Toni, els editors darrera d’Editorial
Chronos. CIUTAT ha estat el seu
primer títol publicat, un clàssic que barreja ciència ficció i fantasia, amb un
toc de faula i un fort regust filosòfico-social. I ara publicaran LLENGUA MATERNA,
obra que espero amb candeletes!!
Link a la
ressenya de CIUTAT:
ENTREVISTA
Podríem dir que Chronos és una editorial acabada
de néixer, però les xarxes ja es fan ressò de la vostra primera publicació (Las Redes grises https://lesradesgrises.com/2019/12/10/debut-estellar-de-chronos/ o Café de tinta https://cafedetinta.com/2019/12/17/ciutat-de-clifford-d-simak/).
Com us han rebut lectors i llibreters? Us trobeu amb moltes traves?
La rebuda dels
llibreters ha estat molt positiva. Des del seu punt de vista professional,
troben que el llibre està molt ben fet i aquesta és la millor notícia que ens
podien donar. Pel que fa als lectors... A la TerCat celebrada a Barcelona ja
vam constatar que la gent tenia ganes de llegir Simak, però la resposta
entusiasta de les primeres ressenyes (el ‘debut estel·lar’ que diu el Raül
Maigí) crec que no l’hauríem pas somiat mai.
Quan vau adonar-vos que volíeu ficar-vos en
aquest embolic de l'edició?
Ja ho hem dit
unes quantes vegades. És l’anècdota que més expliquem i crec que els lectors i
els oients ens tractaran de vells xarucs, però ho tornarem a dir. Va ser a La
Setmana del llibre en català del 2018, en el marc d’unes xerrades sobre
literatura fantàstica organitzades pel Ricard Ruiz Garzón. En el transcurs
d’una taula rodona amb Raig Verd, Males Herbes i Voliana va sortir sovint el
tema que potser no calia editar en català clàssics que ja estaven editats en
castellà, tot i que l’experiència (recent en aquell moment) d’Els Desposseïts deia a crits que més
aviat calia el contrari. I vam pensar: “Si ningú ho vol fer ho farem nosaltres”.
Per què gènere, en català i una editorial sense
ànim de lucre? Volíeu un repte? ;P
Sí, ens
apassionen els reptes! El gènere està clar: l’editorial és l’herència directa
de la llibreria Chronos i el més normal és que optéssim per ser fidels al seu
esperit, el de la literatura de gènere. De fet aquests són els llibres que ens
agrada llegir i els que volem recuperar. Pel que fa al català és un buit de
mercat. Tot i que altres editorials com Males Herbes o Mai Més també editen
fantàstic i ciència-ficció en català, els clàssics no tenen gaire presència al
mercat. Nosaltres volíem omplir aquest buit. Pensem que per gaudir dels nous
èxits sempre cal tenir en ments les obres clàssiques. No oblidem que els autors
i les autores que ara triomfen segurament van llegir aquestes obres quan eren
joves i segur que hi trobem multitud de referents que ens ajudaran a gaudir
encara més de la lectura.
El fet que sigui
sense ànim de lucre és un fet circumstancial per la nostra situació a l’hora de
constituir-nos. Però ens ha vingut bé perquè és un fet diferencial: tothom sap
que tot el que en traiem servirà per fer nous títols tret de pagar alguna
cervesa esporàdica. I pensant-ho bé, és un fet que concorda bastant amb el
nostre tarannà, que és 100% coherent amb la nostra manera de ser (igual que
publicar obres reivindicatives, fer servir banca ètica, etc...). L’editorial és
el projecte principal de l’Associació Chronos per la difusió de la
ciència-ficció i la fantasia en català. En aquesta associació hi ha un altre
individu, sempre a l’ombra, que és el Xavier Jardí; sense ell l’editorial
tampoc hagués estat possible.
D'on va sorgir la idea de Chronos?
Va sorgir de la
necessitat vital de fer alguna cosa més a la vida que no només engreixar el
compte de resultats de l’empresa on treballes, de voler crear alguna cosa
pròpia, amb amor i orgull, que aportés valor cultural. Dins del projecte de la
llibreria es contemplava una fase final que era crear l’editorial. La llibreria
no es va poder consolidar però els nostres camins ja s’havien creuat i la resta
és (i serà) història...
D'on vénen el nom i el logo?
Chronos era a la
mitologia grega la personificació del temps, el déu de les Edats. La història
de la ciència-ficció també s’estructura en edats (la nostra preferida, la
Daurada!) i a més els viatges en el temps són un dels temes clàssics del
gènere. Si ho barreges tot amb una mica d’entusiasme, unes gotes de blues, un
parell de cerveses i… tatxan!
El logo és obra
del dissenyador i il·lustrador Dídac Pérez, gran professional, però sobretot
gran persona i millor amic. Podeu veure algunes coses que fa aquí https://www.flickr.com/photos/didac_phi
Per a aquells profans que tinguin interès pel món
editorial, com són els engranatges de Chronos? Quantes persones hi treballeu?
Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les
llibreries? Tractant-se d'una editorial sense ànim de lucre, teniu
col·laboradors?
Chronos està
formada per dos individus, el Jake i l’Elwood (no ens agrada el protagonisme i
ens amaguem rere els Blues Brothers). Necessitem els col·laboradors pel 100%
del procés: des de la traducció fins a la impremta. Nosaltres tan sols ens
encarreguem de negociar els drets i de contractar col·laboradors (i de pagar
les factures, es clar). Confiem en amics i en excel·lents professionals per tal
que el projecte arribi a bon port (tots ells surten a l’apartat d’agraïments de
cadascun dels llibres), ja que ells són els autèntics artífexs de que la feina
arribi a bon port. Nosaltres intervenim a l’hora de triar l’esbós de la coberta
i poc més. Actuem merament com a gestors: determinem les entregues, posem
pegues a les traduccions, collem al maquetador perquè arribi a temps, etc...
Som paios durs, nosaltres.
I estem en una
missió de Déu...
Com resumiries la vostra filosofia? Com definiries la
línia editorial i els vostres objectius?
Recuperar en
català obres clàssiques (i no tan clàssiques) de ciència-ficció que, o bé mai
han estat traduïdes al català, o potser només es van traduir al castellà però
que fa ja tant de temps que es mereixen una nova edició (com és el cas de
Ciutat). Presentar-les en una edició cuidada, de qualitat, amb una traducció
fidel i una correcció curosa, i amb un disseny que faci de la seva lectura una
experiència agradable.
Volem que els
nostres llibres transmetin la nostra passió per l’objecte i per la lectura, i
la nostra inquietud per fer del llibre un element de creixement personal i social.
I també volem
poder seguir fent cerveses mentre planegem el següent llibre, no ens
enganyem...
Com enfronteu el tema de la promoció?
Bàsicament amb la
feina comercial que fa la distribuïdora*, a través de les xarxes i amb la
complicitat de bona gent com tu que ens dedica un espai del seu temps i el seu bloc.
*En aquest sentit
fa poc ens vam reunir amb altres editorials amb projectes com el nostre i hem
creat la iniciativa #ZonaRuptura per tal de buscar estratègies que ens facin
arribar a més públic, d’aquí poc ens presentarem...
Podeu parlar-nos dels vostres futurs projectes?
Bé, hi ha
projectes dels quals no et podem parlar perquè són secrets i posaríem en risc
la teva integritat com a entrevistadora. Bromes a part, la nostra intenció és
treure dos títols per any (si l’economia ho permet). Si tenim en compte que Llengua materna, tot i sortir el 2020,
estava previst pel 2019, parlaríem de dos títols més pel 2020. Un ja el tenim
pràcticament lligat i l’altre, que ens faria moltíssima il·lusió, encara
l’estem negociant. Et podem avançar, però, que tots dos estarien emmarcats en
la col·lecció Tràntor, és a dir, que serien obres i autors clàssics de la
ciència-ficció.
Com ha estat la vostra experiència com a
"novells"? Quin consell li donaríeu a un possible nou editor/a
independent?
Que no
defalleixi. Si dos eixelebrats com nosaltres, sense cap noció sobre el món
editorial, ens n’hem sortit, ells també ho poden fer. És cert que és dur i que
sovint et trobes problemes i impediments, però el resultat final compensa
qualsevol patiment. El que compta és arribar al final i acomplir un somni,
deixar una petita petja intel·lectual, aportar una mica de llum i de joia a la
nostra societat. És un èxit que no té preu.
I ara, parleu-nos una mica de vosaltres...
T. Ara faré una mica de Grumpy: no m’agrada parlar
de mi, millor parlem dels nostres llibres.
G. Jo soc un dels meus temes preferits, però no
veig que hagis portat cerveses...
Com van ser els vostres inicis en la literatura?
Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
T. De ben petit no llegia gairebé res i no va ser
fins a l’època de la facultat que vaig començar a devorar llibres. A l’escola
no em van fomentar l’hàbit de la lectura, més aviat al contrari. Els primers
records que tinc són ja d’adolescent amb llibres que em van regalar o que em
vaig anar comprant: la col·lecció Fighting
Fantasy, que barrejava rol i aventures, va ser icònica per mi, però el
llibre que realment em va marcar com a lector i que va fomentar els meus gustos
va ser L’enciclopèdia de les coses que
mai no han existit, de Robert Ingpen i Michael Page.
G. Recordo que, ja de ben petit, llegia les
aventures de Tintín, de l’Astèrix, molts còmics i també llibres. Un dels
primers llibres que recordo haver llegit va ser Momo, de Michael Ende. I mai li podré estar prou agraït a ma mare
per descobrir-me a Tolkien o Asimov, una línia que ja va marcar les meves
lectures d’adolescent.
Què us considereu: lector-editor o editor-lector?
T. Per mi és un binomi inseparable però, posats a
triar, em considero més lector-editor. L’editor ha de ser un lector exigent i
agosarat, i l’experiència per saber què vols editar només te la proporciona la
lectura.
G. Em quedo amb la resposta del Toni.
Què opineu del sector editorial actual? Quines
creieu que són les equivocacions i perjudicis que pateix?
El sector
editorial, pel que fa a la literatura de gènere en català, viu un moment dolç
amb molts projectes petits que aporten llibres diferents i engrescadors, però
en el seu conjunt encara està ple de prejudicis fomentats pels més poderosos.
Precisament som aquí per combatre aquests prejudicis, els que titllen les
novel·les de gènere com a no-literatura, els que menystenen (i fins i tot
menyspreen) la ciència-ficció, el terror i la fantasia.
I sobre els lectors, creieu que és cert això que
diuen que no es llegeix?
Sí que es
llegeix. Potser no en els percentatges que voldríem, però es llegeix, i la
tendència creix lleugerament aquests darrers anys. El que cal per part de
l’Administració és un pla lector potent, no només campanyes puntuals, cal més
ambició per presentar la lectura com una eina d’oci, però també de creixement.
A banda, caldria
un replantejament profund del funcionament del mercat editorial, però aquí sí
que la cosa és encara molt més complicada.
¿Paper o e-book? Quina és la vostra opinió, com a
editors i com a lectors?
T. Com a lector trio el paper, sens dubte. El
tacte, l’olor, la màgia de passar les pàgines d’un llibre no els canvio per res.
Tinc un lector d’e-books per casa, en algun lloc, mort de fàstic. Com a editor
crec que no ens hem de tancar portes, tot i que obrir-te als llibres digitals
t’aboca gairebé de forma segura a la xacra de la pirateria.
G. Paper, sens dubte. Però per poder llegir molts
títols no editats a Espanya és cert que l’e-book facilita molt les coses.
Què esteu llegint actualment?
T. Últimament només llegeixo obres que puguem treure en un futur, així que no t’ho puc dir
o la teva vida correria perill. Però a casa m’esperen Dersú Uzalà, de Vladímir Arsèniev, editat per Símbol Editors. La
pel·lícula d’Akira Kurosawa és sublim i segur que el llibre no em decebrà en
absolut.
G. Coses que, com diu en Toni, posarien la teva
vida en perill… I La ciutat i la ciutat,
de China Miéville, editat per MaiMés.
Ens recomaneu algun llibre?
Llibres en
català, sens dubte. Qualsevol cosa dels companys de Raig Verd, Males Herbes o
Mai Més. Però si us agraden els llibres i les històries sobre llibreries us
recomano una joia de l’editorial Periscopi: Les
nostres riqueses, de Kaouther Adimi.
I en el centenari
del seu naixement, recupereu Les
històries naturals, d’en Joan Perucho.
Isabel del Río
Desembre 2019
