 |
| 'Hablemos de brujas, hablemos de Shirley' con Ana García Herráez, Gemma Solsona y Patricia Esteban Erlés |
 |
| 'La casa como espacio fantástico' con Gemma Solsona y Patricia Esteban Erlés |
lunes, 25 de noviembre de 2019
Golem Fest en imágenes - Charlas: 'La casa como espacio fantástico' y 'Hablemos de brujas, hablemos de Shirley'
Reseñas de “Versus” y “Les golfes del mirall fosc”
TÍTULO: Versus.
Estampas de un náufrago.
AUTOR: Karlos Linazasoro
EDITORIAL: Jekyll & Jill
SINOPSIS
«El lado por
donde sale el sol es la espalda de Versus. El lado por donde se pone, el
rostro. En la isla de Versus no hay
espejos. La isla mide diez metros de largo y cinco de ancho. Según de
dónde se la observe, se asemeja a un promontorio. En el centro, una palmera.
Mide cuatro metros y treinta y cinco centímetros, y nunca ha dado frutos. La
isla de Versus es la típica isla que suele aparecer en las viñetas. Una
isla-náufrago. O también se puede decir: una isla-naufragio.»
En Versus, a
través de las 99 estampas que narran la vida de un náufrago residente en una
pequeña isla desierta (algunas veces sorprendentemente habitada), Karlos
Linazasoro habla sobre la soledad y la nostalgia, sobre la identidad, sobre
cosas concretas y abstractas, sobre el cielo y la tierra, sobre la nada y sobre
todo lo existente.
TÍTULO: Les
golfes del mirall fosc. Pretèrits mítics, del 440 aC al 1940 dC.
AUTOR: Alícia Gili Abad
ART: Laia Martí
EDITORIAL: SECC
SINOPSIS
Les golfes del
mirall fosc són un lloc on guardar relats fantàstics molt eclèctics, units per
un fil comú; darrere del mirall fosc, molt fosc, hi ha un fil, un filet lleu
d’una història molt fosca: esperits i tòtems de clan guerregen contra els Deu mil de Dàrius el
Gran, llobers medievals es troben amb esperits del bosc molt més afamats que
els llops de les muntanyes, cavallers del rei s’adonen que darrere del drac hi
ha molt més del que es pensaven, dos nens
i un lleó descobreixen que els zoos humans són una representació de la
foscor de l’home blanc i en darrer lloc, dos germans s’atreveixen a fugir de
l’orfenat que el feixisme ha convertit en presó, a través de la lectura.
Relats
fantàstics que ens parlen de la foscor pregona dels poderosos a la qual sovint
els més senzills han d’enfrontar-se sense cap altra eina que la imaginació. Com
diu un proverbi africà:
«Fins que els
lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera
seguiran glorificant al caçador.»
OPINIÓN
Hoy quiero
hablaros de dos libritos que unen fantasía y experiencia para mostrar la
realidad en clave de relato.
A pesar de
tratarse de géneros y temas muy distintos, Alicia Gili Abad y Karlos Linazasoro
juegan sus cartas en sus breves disertaciones para criticar nuestra sociedad e
historia, así como nuestra manera de actuar, aunque siempre con un poso de
esperanza.
En Versus, los pensamientos de un náufrago
nos dibujan no sólo la realidad que él recuerda, sino también la que evoluciona
sin ser vista, así como las ideas que crecen sin límite. Con un narrador/es
externo que “casi” puede perforar la mente del protagonista, Linazasoro nos
hace sentir la angustia, la melancolía y los sueños vacíos de un hombre que no
tiene nada que perder.
En Les golfes del mirall fosc, hallamos
relatos de terror y fantasía, en los que la historia y la mitología tradicional
son el trasfondo ideal para tratar las injusticias de clase y género, la
crueldad y el ansia de poder, así como aquello que se oculta tras las máscaras
del buen samaritano, del buen hacer.
Dos libritos de
edición cuidada y detallista ideales para ratitos de lectura, trayectos y
viajes, pues son de formato portátil y de ágil lectura.
Recomendados
para lectores aventureros, para aquellos que disfruten del relato y para quien
le guste darle al coco.
Isabel del Rio
Octubre 2018
lunes, 18 de noviembre de 2019
Reseña de “No mires ahora y otros relatos”, de Daphne Du Maurier
TÍTULO: No
mires ahora y otros relatos
AUTOR: Daphne Du Maurier
TRADUCCIÓN: Miguel Sanz Jiménez
EDITORIAL: La Biblioteca de Carfax
SINOPSIS
Recopilación
de cinco de los relatos más perturbadores de Daphne du Maurier: «No mires
ahora», «El manzano», «No después de medianoche», «El estanque» y «Las lentes
azules». El relato que da nombre a la edición fue adaptado al cine en 1973 por
Nicolas Roeg, en una película protagonizada por Julie Christie y Donald Sutherland
titulada «Amenaza en la sombra».
OPINIÓN
En mi
biblioteca conservo a buen recaudo un tomo al que tengo especial cariño. Se
trata de Rebeca, de Daphne Du
Maurier. Lo adquirí en el Mercat de Sant Antoni hace casi dos décadas, después
de ver la adaptación de Hitchcok y quedar maravillada por la historia.
Desde
que leí Rebeca, no había vuelto a
saborear la prosa de la autora, a pesar de que distintos volúmenes han llamado
mi atención a lo largo de los años. Pero a finales de fiestas, en uno de esos momentos tranquilos en la librería,
entre oleada y oleada de clientes, aproveché para entregarme a la lectura, y
ahí estaba Daphne a la espera.
En este
caso eran relatos, historias cotidianas ambientadas en paisajes diarios con
personajes corrientes, pero con un algo escalofriante que hacía pensar en las
novelas góticas de monstruos y fantasmas.
Según
pasaba las páginas me daba cuenta de que no podía dejar de leer y, al cerrar la
verja de la librería, caminaba enfrascada en la lectura a la luz de las
farolas.
«Era tal
y como había dicho Willis. Ya fuera el sol, el calor o la noche templada y
tranquila, no lo sabía, pero los pequeños brotes marrones se habían abierto,
habían florecido y ahora se extendían por encima de su cabeza en una nube
fantástica de flores blancas y húmedas. Se espesaba más en la copa del árbol,
las flores estaban tan juntas que parecían un montón de algodón mojado sobre
otro y, en conjunto, desde las ramas más altas hasta las más cercanas al suelo,
tenía el mismo color pálido, un blanco enfermizo.
No parecía un árbol, para nada…»
Fragmento
de El Manzano.
Al
finalizar el tomo, pensé que, si la autora ya me había cautivado con Rebeca, ahora me había enamorado y, sin
duda, buscaré el resto de su obra.
Recomendado
a todo tipo de lectores, especialmente si gustan del misterio y del sentimiento
de lo extraño.
PD.:
Como puede leerse a pie de página, esta reseña fue escrita en enero del 2019 pero,
por temas varios, todas las reseñas que escribí a partir de octubre del 2018
quedaron en una carpeta, a la espera de ser publicadas.
Me
alegra decir que, el hecho que mantuvo las reseñas a buen recaudo, hasta
mejores tiempos, se solucionó y por ello he vuelto a la carga. Además, puedo
anunciar que en enero del 2020 iniciaremos un club de lectura dedicado a
nuestras damas oscuras y que, entre ellas, se encuentra Daphne. Os invito a que
os informéis en la librería (La Font de Mimir, C/ Costa i Cuxart, 5) o que me
escribáis a isabel@lafontdemimir.cat.
Isabel del Río
Enero 2019
miércoles, 13 de noviembre de 2019
Reseña de “Otro Tiempo”
TÍTULO: Otro
Tiempo
AUTOR: Raelana DSagan
ARTE: Autun Purser
PRÓLOGO: David Luna
EDITORIAL: Transbordador
SINOPSIS
Axel
trabaja en la explotación minera de 12 L Crucis, donde permanece en soledad la
mayor parte del año. En ese planeta deshabitado su vida es tranquila, monótona,
segura y sin complicaciones. Allí todos los días son iguales y están medidos
por el reglamento, que cumple a rajatabla. Para él, que teme equivocarse cada
vez que se enfrenta a un imprevisto, es el lugar perfecto.
Axel es
feliz.
En la
nave de exploración Aubrey 5 KSC 7416 los problemas se suceden sin que los
esfuerzos de la tripulación consigan solucionarlos. Las señales pidiendo ayuda
se pierden en la inmensidad del universo inexplorado en el que se encuentran.
Su única esperanza es seguir avanzando hasta encontrar un planeta donde puedan
ayudarlos, sea cual sea, esté donde esté.
Axel
aún no ha nacido.
OPINIÓN
Otro Tiempo es
otra de las novelas que hemos comentado en el Club de Lectura de La Font de
Mimir y, sin duda, es una de las mejores de las que he leído en 2018.
Nouvelle que nos zambulle en una
odisea espacial en la que el tiempo y el espacio se confunden y fluyen en un
continuo retorno mutable en derredor de un personaje y una nave. Un día de la
marmota en el espacio, donde la autora nos habla del poder de las decisiones y
del concepto del “y si…”.
Una
historia en que los puntos de conexión nos llevan a ver fantasmas temporales y a
hacernos la eterna pregunta: ¿qué fue antes: el huevo o la gallina?
El
protagonista vive en un planeta minero, feliz en su soledad y rutina, hasta
que, ante un cambio de las circunstancias, se pregunta cómo sería su vida si
decidiera A, B o C.
Esas
decisiones recaerán sobre él, con una responsabilidad y causalidad demoledoras.
Porque, ¿qué es peor, no atreverse a tomar malas decisiones, o conformarse ante
lo que tenemos?
Recomendado
a los amantes de la cifi y del relato, y a aquellos que disfruten de una buena
historia, mejor escrita y trazada, y que les haga devanarse los sesos.
Isabel del Río
Enero 2019
Charla "La Casa como espacio fantástico" en el Golem Fest
Rosa Montero, Manel Loureiro, Pilar Pedraza, Paco Roca, Shaun Elay, José Carlos Somoza, Vanessa Monfort, Fernado Esteso, Elvira Navarro, Vicente Marco, Laura Fernández, Sergio Mars, Patricia Esteban Erlés, Isabel del Río, Lola Robles...Libros, Teatro, Cine, Cómic, Ilustración... Un sinfín de autores/as y actividades que podréis disfrutar en #GolemFest Valencia 2019. YA PODÉIS CONSULTAR EL PROGRAMA COMPLETO EN NUESTRA WEB: www.golemfest.es ¡Os esperamos en el Centro Cultural La Petxina del 21 al 24 de noviembre y en las actividades previas!
El espacio es un elemento esencial dentro de la literatura fantástica. Y, concretamente, hablarán de CASAS(encantadas, invadidas, extrañas...), esas que pueblan y protagonizan algunas de sus historias, tres escritoras excepcionales. Porque si lo incomprensible, como dice David Roas, nos instala en la absoluta inquietud, no puede haber mayor desasosiego que encontrarse con lo extraño en el propio hogar. ¿Estáis preparados para la experiencia?
Ressenya breu de "El club dels sibarites", de Junichiro Tanizaki
TÍTOL: El club dels sibarites
AUTOR: Junichiro Tanizaki
TRADUCTOR: Albert Nolla
EDITORIAL: Viena Edicions
Un relat irònic i en certs punts angoixant fins al desagradable. Estic totalment d'acord amb les primeres línies de la sinopsi:
"Un relat pervers en què Tanizaki ens guia a la recerca del plaer més sublim".
Tan ben escrit, descrit i traduït que, tot i que m'ha arrabassat la gana, no podia deixar de llegir. Recomanat als amants del que és estrany, però raro-raro. Gràcies a Viena Edicions per arriscar-se amb un relat que ens parla de fins a quin punt ens arribem a arriscar i, fins i tot, a embogir i emmalaltir, a la recerca dels nostres somnis i passions.
Isabel del Río
Noviembre 2019
Noms de Fum, de Míriam Ferradáns
"Pronuncio en un quarto d'aquesta casa
el teu nom de fum,
cada nit pronuncio el teu nom de fum
perquè hi siguis present."
TÍTOL: Noms de Fum
AUTOR: Míriam Ferradáns
EDITORIAL: Godall Edicions
Edició bilingüe.
martes, 5 de noviembre de 2019
Golem Fest e Hispacon 2019 – Casas, brujas, Shirley Jackson y Ángela Carter
En
noviembre y diciembre se celebran en
Valencia el Golem Fest i la Hispacon, dos festivales dedicados a la ciencia
ficción, la fantasía y el terror. El año pasado fui invitada a la Hispacon para
formar parte de una mesa pero, por desgracia, a causa de distintos problemas en
la librería, me fue imposible asistir. Sin embargo, este año no me han invitado
a una, sino a tres mesas, dos en el Golem y una en la Hispacon, y estoy súper
ilusionada con la idea, así que espero que, si estáis por Valencia durante esos
días, paséis a visitarme.
GOLEM FEST
Sábado 23 de Noviembre a las 12.45h: Mesa
sobre LA CASA COMO ESPACIO FANTÁSTICO, con Patricia Esteban Erlés, Gemma
Solsona e Isabel Del Río. Auditorio. 45’.
Sábado 23 de Noviembre a las 20.30h:
Charla sobre HABLEMOS DE BRUJAS, HABLEMOS DE SHIRLEY, con Patricia
Esteban Erlés, Gemma Solsona, Isabel Del Río y Ana García Herráez. Auditorio. 1h.
HISPACON
Sábado 7 de Diciembre a las 10.30h: EN
COMPAÑÍA DE HADAS (Y LOBOS). Mesa redonda sobre Ángela Carter con Isabel
del Río, Ana Martínez Castillo, Lola Robles, Gemma Solsona y Sofía Rhei. Museo
de Ciéncias Naturales de Valencia – Aula Audiovisuales. 1h.
Como el
programa está sujeto a cambios, aquí
os dejo los enlaces de ambos
festivales:
lunes, 4 de noviembre de 2019
Entrevista als editors de Mai Més Llibres
Mai Més és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres
fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp—
van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar
el sisè títol.
Judit Terradellas (La
Bisbal d'Empordà, 1977)
és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF),
fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.
Sergio Pérez
(El Papiol, 1982) és editor a Mai Més. Graduat en cinema i audiovisuals a
l'ESCAC (Direcció Artística), ha treballat durant 12 anys dissenyant llibres.
Es declara addicte a totes les formes de narrativa (literatura, còmic, cinema,
televisió, videojocs...) i també li agrada dibuixar i escriure.
Enllaç web: www.maimes.cat
ENTREVISTA
Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
Sergio: De molt petit recordo veure als meus pares llegir molt. Sobretot literatura popular com Agatha Christie o Vázquez-Figueroa. Amb set anys visitava molt sovint el dentista i per fer-me xantatge em deixaven comprar còmics, primer bruguera i després Marvel. Més endavant tenia molts problemes per enganxar-me a les lectures que ens donaven a l'EGB i vaig començar a agafar alguns dels llibres dels meus pares que eren molt més trepidants.
Judit: De ben petita ja em va atrapar la descoberta de nous mons
a través de la lectura. Vaig començar amb la «Guia fantàstica», la Pippi
Langstrump i Peter Pan. Pels Reis i aniversaris em demanava novel·les i còmics.
Tot i així, mai en tenia prou i sempre anava a la biblioteca del poble, on vaig
descobrir Huxley i Bradbury ja d’adolescent.
Què us considereu: lector-editor o editor-lector?
Sergio: Sense dubte lector-editor. Hem de reconèixer que fer llibres afecta la nostra faceta de lectors, però seguim gaudint dels llibres com qualsevol. A més, també som consumidors de televisió, cinema, videojocs... segur que tot això ajuda a conformar el nostre perfil com a editors.
Com vau començar en el sector? Quan us vau adonar que
l'edició és que us engresca?
Judit: Fa temps que fem llibres, més de deu anys. La història de com hi vam arribar donaria per algunes pàgines. Però el fet important és que tenim la necessitat d'expressar-nos i la necessitat de construir un futur, sigui propi o col·lectiu. Nosaltres hem cobert aquestes aspiracions amb l'edició literària.
Quin consell donaríeu a qui vulgui dedicar-se al sector editorial? Són necessaris els estudis específics i els títols per a això, o una barreja d'enfocaments amb estudis autodidactes i vocació és el millor?
Sergio: La Judit té un màster en edició. Jo tinc estudis universitaris artístics i cinematogràfics. Després està internet, que és un mar de coneixements del que som bastant dependents. Però el que ens ha donat més bagatge són les hores d'oficina i les visites freqüents a llibreries. En el meu àmbit, el disseny, és important veure que estan fent altres editorials, tocar i obrir molts llibres.
Judit: Probablement, cada persona troba el seu camí. En el
nostre cas, el projecte Mai Més està fortament influenciat per tota l'experiència
prèvia en l'àmbit editorial.
D'on va sorgir la idea de Mai Més? Com van ser els seus primers passos?
Judit: Treballàvem junts i tots dos érem lectors de gènere, així que tot sovint comentàvem algunes novetats editorials, televisives o cinematogràfiques. Trobàvem inexcusables algunes absències en el panorama literari català i fèiem càbales i números. Fa gairebé dos anys vam decidir fer un pas endavant i presentar una proposta pròpia.
Sou una editorial nounada, però ja comenceu a ser
reconeguts dins del sector, i especialment entre els lectors, gràcies als
vostres primers títols. Com estan sent els inicis? Com us han rebut lectors i
llibreters? Trobeu moltes traves?
Judit: Al contrari, gairebé tothom ens ha rebut amb els braços oberts i estem molt agraïts per les mostres de suport.
Sergi: Després està el fet de trobar freaks per tot,
surten de sota les pedres. Vas a parlar amb una traductora, una correctora o
una llibretera i descobreixes a una eminència del fantàstic que viu amagada
rere una muntanya de llibres normals. Ajuda treballar amb gent que coneix tan bé aquesta literatura.
D'on vénen el nom i el logo?
Sergi: Hi han referències amagades a llibres de Poe, Barrie i Bradbury. S'hi representen els tres gèneres amb què treballem. També ens agraden les connotacions melancòliques i combatives del nom.
Com resumiríeu la vostra filosofia? Què és el que us fa decidir per un manuscrit?
Judit: Busquem històries de qualitat i que puguin interpel·lar
al lector sobre problemàtiques i reptes presents. Aquesta seria a grans trets
la principal preocupació.
Sergi: Si anem més al fons, volem que el nostre catàleg ajudi a
reparar el greuge històric que han patit les autores, així que sempre tindrem
més dones publicades que homes. També volem donar veu a gent de diferents
procedències i realitats socials. Que una autora o autor no estigui publicat en
la nostra llengua o en castellà pot ser un bon motiu per decidir-nos per un
títol.
Quin consell donaríeu a un autor novell que cerca editorial pel seu manuscrit?
Judit: Cal treballar molt la proposta, que les principals idees quedin clares en poques paraules i estudiar bé el sector per dirigir-se a aquelles editorials que realment encaixen amb el llibre. Després, malauradament, cal tenir paciència. Nosaltres, per exemple, tenim tancada la recepció de manuscrits, perquè som conscients que no podríem llegir i respondre en un termini acceptable.
Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Mai Més? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries?
Judit: Som dos editors i un bon grapat de col·laboradors.
Sergi: El recorregut d'un llibre és el següent. Ara mateix estem
centrats en les publicacions internacionals. Tots dos estem atents a les
novetats que ens arriben d'altres països, llegim blogs, fem seguiment a autors
i editorials i llegim. També avaluem títols clàssics inèdits en la nostra
llengua, que acumulin motius per ser recuperats. Un cop tenim un bon llistat
consensuat que s'adigui al perfil del nostre segell, confeccionem un pla
editorial (establim dates de publicació, assignem a col·leccions, etc.).
Judit: Arribats a aquest punt em toca treballar a mi amb les
agències i els representants dels autors per tancar contractes de cessió de
drets. Quan ja hi ha un acord, jo em centro en la selecció i contractació de
traductores i correctores, mentre que el Sergi treballa en el disseny del
llibre i la selecció i contractació d'il·lustradores per la coberta.
Sergi: Quan ja tenim coberta, traducció i correcció, jo faig la
maquetació de la primera versió del llibre i fem galerades. El següent pas és
cosa de la impremta. I amb el llibre imprès i enquadernat cedim la
responsabilitat a Les Punxes, que és la nostra distribuïdora, i als llibreters.
En aquest punt nosaltres ens centrem en la promoció.
Judit: Aquest és el resum de tot el procés en línies generals.
Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?
Judit: Ara només en falta un títol per anunciar aquest any, dels sis que tenim programats. Estem confeccionant la llista de llibres que publicarem l'any vinent —entre 8 i 10 si tot va bé. Estem en negociacions per tres i ja hem tancat un parell que tenen traductor assignat. Aquest és l'estat actual i malauradament, encara no podem dir noms.
Com enfronteu el tema de la promoció? Són útils les xarxes socials? I el boca-orella?
Sergi: Som actius a les xarxes, sobretot a Twitter, que és on
per ara ens és més intuïtiva la comunicació amb els lectors. A Facebook i
Instagram no ho tenim tan interioritzat, però hi som i intentarem millorar de
mica en mica. Encara que destinem uns recursos econòmics a la promoció de cada
llibre, som petits i les xarxes, els blogs i els mitjans de comunicació són
molt importants per la difusió dels nostres títols.
Quin diríeu que és el paper de l'editor en la promoció? I el de l'autor?
Judit: La promoció és cosa de l'editorial. Tenim un pla de comunicació i un pressupost dedicat. Hi han autors amb molta habilitat a les xarxes i això segur que ajuda després amb la venda, però això no és ni molt menys rellevant a l'hora de decidir-se per un títol o altre. El que nosaltres busquem en els autors és qualitat literària.
Quin paper tenen els canals clàssics en l'èxit d'un nou llibre? Fins a quin punt influeixen en ell els comercials, les llibreries i els mitjans de comunicació?
Judit: Com editorial som massa joves per a conèixer l'impacte de cada un dels actors en l'èxit d'un títol. En tot cas, ja us avancem que per nosaltres tots són aliats. Estem molt contents amb la feina comercial de les Punxes que han aconseguit que els nostres llibres es trobin per tot el territori sense dificultat des del primer dia. També és evident que molts llibreters i periodistes fan una gran feina de prescripció. Nosaltres mateixos, com a lectors, tenim els nostres recomanadors de confiança.
Les biblioteques, són una eina o un competidor a l'hora de donar a conèixer un nou títol?
Sergi: Sota el nostre criteri, les biblioteques són un vector
essencial per la difusió de la cultura. Personalment, no hem avaluat el seu
impacte econòmic en la venda de llibres —hi han opinions enfrontades—, però
creiem que la seva importància està molt per sobre del que dictin les
necessitats de la societat de consum.
Hi ha més dificultats tractant-se d'obres de gènere i en català?
Judit: És obvi que els llibres de gènere fantàstic pateixen de cert estigma. Sovint és considerada una literatura de segona i creiem que això s'accentua analitzat des d'una perspectiva cultural catalana. Després, tenim una bona part del fandom de casa acostumat a llegir gènere només en castellà. Es podria dir que aquests seran els nostres cavalls de batalla. Lluitar contra l'estigma i apropar lectors del castellà.
Què aconsellaríeu a un autor que estigui intentant promocionar la seva obra?
Sergi: Upps, aquesta és complexa. Ni tan sols sabem si nosaltres ho estem fent bé. Et podem explicar la nostra estratègia: La primera postura seria procurar ser sempre constructius i no destructius (bon rotllo). La segona, entendre que hi ha molta gent intentant fer difusió de les seves creacions/productes i que tots hem de treballar per no saturar el canal de brossa —cal evitar l'spam innecessari.
Què en penseu del sector editorial actual?
Sergi: La situació és complexa. A la saturació del mercat i domini dels grans grups, que fan la pinça als petits, podem sumar el context d'inestabilitat i retrocés econòmic que pateix part de la nostra societat —cal recordar que nosaltres no venem llibres als turistes—. Però hem repetit sovint que, com a lectors del fantàstic, estem avesats als escenaris distòpics!
I sobre els lectors, es llegeix o no es llegeix?
Judit: I tant que es llegeix... Molt! Fa cent o cinquanta anys podies ser analfabet i dur una vida més o menys normal. Avui en dia llegir és una habilitat indispensable per accions tan quotidianes com fer servir el mòbil o internet. La gent ha de llegir per fer qualsevol cosa. Amb la narrativa és difícil de quantificar, però si sumem tots els formats —llibres, e-books, pàgines web, còmics, videojocs... —, és molt probable que cada dia el nombre de lectors creixi.
Paper o e-book? Quina és la vostra opinió com a editors i com a lectors?
Sergi: Ens agraden els llibres de paper, esperem que això quedi palès en les nostres edicions físiques. Això no vol dir que obviem la resta de formats. Creiem que cada lector té els seus propis hàbits de lectura i la nostra missió és, en la mesura de les nostres possibilitats, facilitar-li. Cal dir que ens agradaria tenir els mitjans per publicar també en format àudio-llibre.
Què esteu llegint actualment?
Judit: The haunting of tram car 015, de P. Djèlí Clark
Sergi: Pérfidas!, de Tamara Romero.
Ens recomaneu un llibre?
Sergi: Vaig gaudir molt amb El largo viaje a un pequeño planeta iracundo, de Becky Chambers. El llibre és una meravella i està fantàsticament traduït per l'Alexander Páez. A veure si això serveix per fer una mica de pressió i Insolita s'afanya amb el segon volum.
Judit: Rosalera, de
Tade Thompson. Increïble!!
Enllaç a la
ressenya de Els assassinats de la Molly
Southbourne:
Enllaç a la
ressenya d’Alba:
Isabel del Río
Juliol 2019