lunes, 9 de septiembre de 2019

Ressenya d’ALBA, d’Octavia E. Butler


TÍTOL: ALBA. Saga Xenogènesi I
AUTORA: Octavia E. Butler
TRADUCTOR: Ernest Riera
ART: Vorja Sánchez
EDITORIAL: Mai Més Llibres

SINOPSIS
Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

Octavia E. Butler és una de les autores més reivindicatives i celebrades de la ciència-ficció. Gràcies al seu estil directe i concís, ben aviat t’endinsaràs en els racons més foscos de la condició humana. Apropa’t a la seva obra per primer cop en català i descobreix, de la mà de Lilith i els oankali, quin futur espera a la humanitat.


OPINIÓ
Quan vaig veure l'edició que Mai Més Llibres havia preparat per a ALBA, ja em van seduir prou perquè el volgués llegir, però aquesta és una obra addictiva que, quan l'inicies, tens la necessitat de continuar fins al punt final i exigir la segona part.
Tot i les seves 320 pàgines, es llegeix en un sospir, i és que la història de Lilith —nom de la primera dona a l'antic testament i també de la protagonista d’ALBA— et convida a formar part de la seva vivència i esdevens un més dels supervivents, dubtant com ells, prenent decisions i escollint bàndol.


Una novel·la de ciència-ficció, sí, però també d'antropologia, filosofia i ètica. Qüestions com l'alteritat, la condició femenina, la importància del gènere en la nostra societat, l'ésser humà com espècie, els límits de l'enginyeria genètica, els drets humans i animals —dels éssers vius, pensants i sintents—, la concepció de lideratge com quelcom innat en la humanitat i el conflicte, la guerra, com a conseqüència...  
I és que llegint Butler no pots evitar pensar quin bàndol escolliries, humans o oankali? Voldries tornar a formar part d'una humanitat que sembla voler autodestruir-se? Lluitar i morir per desconeguts? Fins a quin punt nosaltres no som més que
«animals» per a qualsevol altra espècie pensant que ens trobés i, com podríem defensar els nostres drets i queixar-nos, tal com tractem nosaltres les altres espècies del nostre entorn?


Sense voler fes SPOILERS, en el cas de Lilith, jo seria pro-Nikanj i, tenint en compte que és una saga, potser me'n penedeixo però, davant el primer llibre, em costa empatitzar amb els sentiments de la protagonista en el punt final. Espero els vostres comentaris ;)
Una novel·la que recomano moltíssim, tant a lectors de ciència-ficció com als que no ho són. Els temes tractats donen per debat.
PD.: La il·lustració numerada que regalava la editorial amb els primers exemplars és exquisida.



Isabel del Río
Juliol 2019

No hay comentarios:

Publicar un comentario