@IsabelDlRio / @miransaya

miércoles, 25 de septiembre de 2019

Ressenya “Aquell estiu sufocant”, d’Eduard von Keyserling


TÍTOL: Aquell estiu sufocant
TÍTOL ORIGINAL: Schwüle Tage
AUTOR: Eduard von Keyserling
TRADUCCIÓ: Clara Formosa
EDITORIAL: Viena Edicions
COL·LECCIÓ: Petits Plaers

SINOPSIS
Una novel·la breu en què l'enfant terrible de la literatura alemanya desemmascara la doble moral de l'alta societat del 1900.


Eduard von Keyserling (Schloss Tels-Paddern, Curlàndia, 1855 – Munic, Baviera, 1918). Nascut en el si d'una família de la noblesa alemanya amb propietats al Bàltic, fou un dels màxims exponents de l'impressionisme literari. Va estudiar a Viena, però va passar bona part de la seva vida a Munic. El 1904, ja malalt de sífilis, va publicar Aquell estiu sufocant. Al final dels seus dies, paralitzat i cec, va fer cremar bona part de les obres que tenia pendents de presentar al seu editor.

En Bill, fill d’una família aristocràtica, ha suspès els exàmens d’accés a la universitat. Com a càstig, durant l'estiu, en comptes de passar les vacances prop del mar amb la mare i els germans, s’haurà de quedar estudiant a la finca de la família, en companyia del seu pare, amb qui amb prou feines ha tingut mai tracte. A mesura que passen els dies, en un ambient de calor sufocant, en Bill comença a intuir el caràcter real del pare, que dista molt de la imatge que amaga darrere de les convencions socials.

OPINIÓ
Què amaga l’estiu? Quins secrets poden tenir els boscos, els camps daurats, les cares familiars i les cases que coneixem des de nens?
Uns exàmens suspesos son l’inici d’unes vacances que, al protagonista d’aquesta història, li semblen un exili, un infern, un càstig no merescut. La companyia és la del seu pare, un home ben plantat i culte a qui no coneix i al que tem. L’esperança és a la imatge idealitzada de les seves joves cosines.
L’amor, el desig, la pèrdua, l’excitació juvenil i allò que s’espera de nosaltres. Un estiu que ho canviarà tot.
Un relat escrit amb delicadesa, afilat com el pensament d’un adolescent enrabiat, amb un caire melancòlic e inevitable. La crítica d’una època i d’una manera de fer i pensar que, potser per algunes coses, ens pot semblar llunyana, però massa propera per la hipocresia a la que ens condueix la norma social davant del nostre propi sentir.
Recomanat a tot tipus de lectors. Una lectura que es fa en un moment amb imatges perdurables.

Isabel del Rio
Juliol 2019


No hay comentarios: