NEWS Actividades de La Font de Mimir: marzo – abril 2018

Damos la bienvenida a la primavera con lluvia y pidiendo buen tiempo de cara a las actividades de Sant Jordi.

Marzo ha sido un mes repleto de historias, con amor, poesía y terror; un mes donde hemos invitado a la familia a nuestros compañeros del club de lectura de cifi y fantasía que, lamentablemente, se vieron obligados a despedirse de su hogar; un mes en que cada sábado ha sido una fiesta para los más pequeños de la casa y los juegos han invadido nuestra agenda; un mes para inicios clandestinos y muchos libros para comentar.

En abril no pararemos quietos y queremos invitaros a conocer editoriales nuevas, a descubrir la importancia de una buena traducción, así como su dificultad, y a formar parte de dos clubs de lectura con mucho para charlar.

Y, por supuesto, un abril con una gran diada, que alargaremos el fin de semana hasta el lunes de Sant Jordi. Porque el sábado 21 haremos un encuentro con autores de ilustrado y narrativa para los peques. ¡Un especial con show, fiesta y firmas!

·         Viernes 06 a las 19.00h, presentación de la editorial Reediciones Anómalas.

·         Sábado 07 a las 12.00h, Cuenta Cuentos: Sant Jordi i el Drac gandul.

·         Sábado 14 a las 12.00h, Picapica lector con el Monstruari de ediciones SECC.

·         Martes 17 a las 18.30h, Club de Lectura. Comentaremos: La extraordinaria familia Telemacus, de Daryl Gregory (Blackie Books) y En aquell cel brillen estels desconeguts, de Stalker (Raig Verd).

·         Viernes 20 a las 19.00h, ‘Més que un Club!’: Traductores y traducciones.

·         Sábado 21 un Sant Jordi Infantil:

-          11.30h Show con Jaume Copons y Liliana Fortuny.

-          12.15h Firmas con Muriel Villanueva y Ferran Orta, Maria i Punto, Lia Bertran, Jaume Copons y Liliana Fortuny.

·         Sábado 21 a las 13.00h, Vermú Literario con Alfredo Álamo y Hugo Camacho.

·         Lunes 23 diada de Sant Jordi. Firmas y montones de títulos durante todo el día.

·         Sábado 28 a las 12.00h, Mini-Club de Joc (a partir de 3 años).

Además, todos los mates a las 17.30h tenemos el ‘Ves amb Conte’, un Cuentacuentos muy especial, ¡en el que los libreros somos quienes contamos los cuentos!

Si quieres conocer nuestras recomendaciones y leer nuestras reseñas, síguenos en nuestro blog lafontdemimir.blogspot.com.es y en nuestras redes, ¡¡estamos en FB, Twitter e Instagram!!

Y si te gustaría recibir las noticias de última hora en tu buzón, quieres ser parte de alguno de nuestros clubs o actividades, o te apetece participar en nuestro whats del club de lectura, apúntate visitándonos en la librería o escribiendo un mail a isabel@lafontdemimir.cat

Reseña “Les Enrabiades d’en Marcel” / “Las Rabietas de Simón”, de Ian De Haes

Ressenya: Les Enrabiades d’en Marcel

Autor: Ian De Haes

Editorial: Tramuntana

Quan t'enfrontes al repte d'educar a un altre ésser humà, és quan de veritat ets conscient de les teves limitacions, especialment d'aquelles que signifiquen respirar fons i adonar-te que parles amb un nen, que l'adult ets tu, que has de predicar amb l'exemple i, sobretot, que no ets perfecte i és normal equivocar-se.

Siguem sincers, de vegades oblidem que també vam ser petits i creiem que no vam donar massa guerra. I quan ens veiem davant els nostres petits monstres, creiem que pensen com nosaltres, que el nostre món reglat i etiquetat té sentit per a ells. Però en realitat nosaltres vam ser uns dimoniets que vam tornar turuletas als nostres pares, avis i oncles, i les nostres normes no tenen cap sentit per als nostres fills.

El Max, a més de molt mogut, és un nen curiós i creatiu que es qüestiona tot allò que l'envolta. Aquesta és una bona característica per a potenciar, però també pot treure de polleguera el més tranquil dels pares. Quan li dius al teu fill que és millor que no faci alguna cosa, ja que pot fer-se mal, o trencar-se, o fer-se malbé, etc. i ell decideix que no només ha de preguntar-te 'per què' deu mil vegades, sinó que, a més ha de posar a prova la teva hipòtesi perquè aquesta es converteixi en teoria... En fi, ja sabeu de què parlo.

Però el Max té una altra qualitat: el seu caràcter. I com els passa a molts nens, no distingeix l'enuig de la tristesa, la confusió, la frustració o la por, i els seus atacs d'ira poden ser espectaculars. I en aquestes situacions no només sortim nosaltres exhausts, sinó també ell.

Per això, quan l'altre dia vaig veure a les novetats de Tramuntana: Les Enrabiades d'en Marcel, no vaig poder deixar de demanar-lo per la llibreria i per a el Max.

Aquest colorit il·lustrat ens parla d’en Marcel, un nen que comença esclatant quan el seu pare l’envia a la seva habitació després de pintar la paret i, aquesta primera explosió de ràbia, el porta a enfadar-se cada vegada més sovint, fins a saltar sense motiu aparent.

El conte, per arribar millor als nens i que als pares els sigui més senzill explicar-ho, juga amb la metàfora dels animals. La seva ràbia, segons es fa més gran, es converteix en feres més terribles, fins que al final es converteix en un horrible drac que destrueix tot al seu pas.

Al principi del conte, a l'infant ja li sembla bé això de tenir un boc o un lleó que l'ajudin a sortir-se sempre amb la seva, però aviat comença a quedar-se sol; ningú s'atreveix a portar-li la contrària o a jugar amb ell.

Quan arribem al final, en Marcel comprèn que la seva ràbia no fa més que destruir, i ell preferiria una carícia del pare, un petó de la mare o simplement divertir-se amb els seus amics.

La solució? Relaxar-se per sentir i convertir la ràbia en un altre tipus d'energia i emoció.

Quan li vaig llegir el conte per primera vegada al Max, vaig preguntar: Com pot fer perquè el drac se’n vagi? Perquè se’n vagi la ràbia? I el Max va respondre: Ha de respirar fondo i bufar molt fort comptant fins a cinc; una tècnica que fem servir quan s'enfada.

Un conte altament recomanat per a tots aquells que vulguin comprendre millor als seus fills i comunicar-s'hi en el seu llenguatge; per als que estiguin passant per una etapa de ràbia i confusió infantil; per a educadors que vulguin treballar les emocions a l'aula.

*

Reseña: Las Rabietas de Simón

Autor: Ian De Haes

Editorial: Tramuntana

Realmente te haces consciente de tus limitaciones cuando te enfrentas al reto de educar a otro ser humano; specialmente en aquellos momentos en que es necesario respirar hondo y darte cuenta de que hablas con un niño, que el adulto ahí eres tú, que debes predicar con el ejemplo y, sobre todo, que no eres perfecto y es normal errar, querer hacer un ‘apaga y vámonos’. Porque seamos sinceros, a veces olvidamos que también fuimos pequeños y creemos que no dimos demasiada guerra. Y cuando nos vemos ante nuestros pequeños monstruos creemos que piensan como nosotros, que nuestro mundo reglado y etiquetado tiene sentido para ellos, pero en realidad nosotros fuimos unos demonietes que volvimos turuletas a nuestros padres, abuelos y tíos, y nuestras normas no tienen sentido alguno para nuestros hijos.

Max, además de muy movido, es un niño curioso y creativo que se cuestiona todo cuánto le rodea. Esa es una buena característica para potenciar, pero también es algo que puede sacar de quicio al más tranquilo de los padres. Cuando le dices a tu hijo que es mejor que no haga algo, pues puede hacerse daño, o romperlo, o estropearlo, etc. y el decide que no sólo ha de preguntarte ‘por qué’ diez mil veces, sino que, además ha de poner a prueba tu hipótesis para que ésta se convierta en teoría… En fin, ya sabéis de qué hablo.

Pero Max tiene otra cualidad: su carácter. Y como les sucede a muchos niños, no distingue el enfado de la tristeza, la confusión, la frustración o el miedo, y sus ataques de ira pueden ser espectaculares. Y en estas situaciones, no sólo salimos nosotros exhaustos, sino también él.

Por ello, cuando el otro día vi en las novedades de Tramuntana: Las Rabietas de Simón, no pude dejar de pedirlo para la librería y para Max.

Este colorido ilustrado nos habla de Simón, un niño que empieza estallando cuando su padre le manda a su habitación tras pintar la pared y, esta primera explosión de rabia, le lleva a enfadarse cada vez más a menudo, hasta saltar sin motivo aparente.

El cuento, para llegar mejor a los niños y para que a los padres les sea más sencillo explicárselo, juega con la metáfora de los animales. Su rabia, según se hace más grande, se convierte en fieras más terribles, hasta que al final se convierte en un horrible dragón que destruye todo a su paso.

Al principio del cuento, al niño ya le parece bien eso de tener una cabra o un león que le ayuden a salirse siempre con la suya, pero pronto empieza a quedarse solo; nadie se atreve a llevarle la contraria o a jugar con él.

Cuando llegamos al final, Simón comprende que su rabia no hace más que destruir y él preferiría una caricia de papá, un beso de mamá o simplemente divertirse con sus amigos.

¿La solución? Relajarse para sentir y convertir la rabia en otro tipo de energía y emoción.

Cuando le leí el cuento por primera vez con Max, le pregunté: ¿Cómo puede hacer para que se vaya el dragón? ¿Para que se vaya su rabia? Y Max respondió: Ha de respirar hondo y soplarla muy fuerte contando hasta cinco; una técnica que usamos cuando se enfada.

Un cuento altamente recomendado para todos aquellos que quieran comprender mejor a sus hijos y comunicarse con ellos en su lenguaje; para quienes estén pasando por una etapa de rabia y confusión infantil; para educadores que deseen trabajar las emociones en el aula.

Isabel del Río

Febrero 2018

Entrevista a Xavier Zambrano i Josep Lluís Martín Berbois, experts en Sherlock Holmes, traductor i prologuista de “Les Aventures de Sherlock Holmes”, amb Viena Edicions

JOSEP LLUÍS MARTÍN BERBOIS

Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i Tècnic de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, en especial en temes de política i cultura catalana. És autor de tretze llibres i ha publicat més de cent seixanta textos entre articles a revistes especialitzades i capítols i ressenyes de llibre.

XAVIER ZAMBRANO

Xavier Zambrano (Sant Sadurní d’Anoia, 1977) és llicenciat en Filologia Anglesa i traductor. Ha publicat la novel·la negra Lleugera sang (2018) i els poemaris Malvestats i paisatges (2014), Marxarà el circ (2015) i Va durar (2017). Ha traduït a Conan Doyle, Stevenson i D. H. Lawrence, entre altres autors.

En Sherlock Holmes és un personatge ambigu i complicat que desferma passions, gairebé com una addicció per a alguns dels personatges de les seves històries, els quals, tot i sentir-se insultats per l'investigador, perceben aquesta atracció.

Com a lectors de l'obra d'en Doyle, traductor i historiador, què creieu que causa aquest efecte, perquè en Doyle el va crear d'aquesta manera? Té algun reflex amb ell o amb la seva realitat immediata?

JLM. Crec que Doyle es va fonamentar a partir d'una sèrie de lectures i de persones que l'envoltaven (com Joseph Bell) per donar forma a l'eminent detectiu privat.

Sherlock Holmes físicament i anímicament té poc de Conan Doyle i més de John Watson. Tot i així, el nom de Sherlock Holmes sí que surt d'influències externes del moment. El cognom Holmes era força freqüent a l’Anglaterra del moment però potser prové de l'estimació que tenia Conan Doyle i la seva família per l'obra d'Oliver Wendell Holmes. I el nom de Sherlock (inicialment es deia Sherrinford) també havia aparegut en algunes obres que havia llegit Arthur Conan Doyle. Cal dir que per aquells anys hi havien alguns inspectors de la policia força notables que es deien Sherlock de nom o Holmes de cognom.

XZ. Penso que les persones queden fascinades per ell a causa de la seva excentricitat i la manera directa, però educada, de dir les coses. No li agradaven els circumloquis ni les mitges veritats tan habituals en les convencions socials, i encara més en l’era victoriana.

Sherlock Holmes és difícil de catalogar, però al meu entendre és un dels precursors de novel·la negra. Com definiríeu les novel·les i relats en què apareix?

JLM. Crec que són interessants històries on el culpable no es veu a primera vista, fet que ens dóna més emoció al relat.

XZ. És un doble precursor: de la literatura d’enigma i també de la literatura negra més atmosfèrica. Aquesta doble paternitat fa que sigui fonamental en l’evolució de la literatura criminal.

Si haguéssiu de definir el seu públic, quin seria? El recomanaríeu als joves?

JML. És una persona força solitària, tot i estar moltes hores amb en John Watson, misogin, fumador, drogoaddicte, sec, un munt de qualitats que no donen peu a fer amistat; però que un cop el coneixes quedes atrapat pel personatge.

El recomano a tothom, tan se val si ets més jove o menys. És una lectura per tots els públics.

XZ. Originàriament es va escriure pensant en un públic adult, però el poden llegir perfectament els joves espavilats.

Arthur Conan Doyle va ser un autor prolífic, tot i no ser la d'escriptor la seva professió, perquè creieu que la resta de la seva obra ha passat tan desapercebuda? Quins altres títols de l'autor ens recomanaríeu?

JML. L'èxit de Sherlock Holmes va tapar qualsevol altre obra de Conan Doyle, però té llibres com "El món perdut", "Les aventures del Brigadier Gerard", "La guàrdia blanca", "La mòmia" o d'altres històries de por que són el suficientment bones per poder gaudir-les.

XZ. No conec a fons la resta de la seva obra. És un cas semblant al de Cervantes, que va viure tota la vida disgustat per la mala acollida de les seves poesies i obres de teatre. Sovint un autor no s’adona de la veta d’or que ha trobat i només veu el que no funciona tan bé.

És tot un repte traduir al català a un autor i un personatge com en Holmes, com ha estat el procés? Què has après en el camí? Alguna anècdota?

XZ. He après que Conan Doyle dominava el tempo de la narració com pocs autors. Sabia quan pitjar l’accelerador i quan demorar-se a descriure un ambient amb tot luxe de detalls. També he après que a Anglaterra hi havia infinits tipus de carruatges.

Historiador i membre del Cercle Holmes, com vas arribar fins aquí? Per què aquesta passió pel personatge i el seu món?

JML. Vaig arribar quan als 11 anys vaig veure un programa a la tele que parlaven d' "Estudi en escarlata". Al poc temps vaig anar a una llibreria i el meu pare me'l va comprar. No obstant, només vaig llegir 25 pàgines i el vaig deixar fins els 17 anys. Llavors sí que el vaig devorar i vaig continuar amb els successius títols. Per aquella època també vaig entrar al Círculo Holmes, fet que em va fer enganxar encara més al personatge. El fet que ara sigui historiador m'ha fet acostar més a Conan Doyle perquè era un gran estudiós de capítols de la història en general i perquè m'ha servit per fer l’epíleg/ estudi que hi ha en el llibre i futures recerques sobre aquest tema que ja he iniciat.

Com a experts en el tema, heu de conèixer tota mena d'històries al voltant de l'obra i l'autor, ens expliqueu alguna?

JML. L'assassinat de Sherlock Holmes per part de Conan Doyle va fer que els treballadors de la City londinenca portessin crespons negres, que molts treballadors no anessin a treballar en senyal de dol i que fins i tot la mare de Doyle recriminés al seu fill la decisió que havia pres.

XZ. Les dues primeres novel·les de Sherlock Holmes van tenir una acollida més aviat discreta. Després, amb la publicació dels relats,  va començar la febre.

Si alguna cosa hi ha a les obres d'en Doyle, és aquesta atmosfera tan ben reeixida. Quin era el seu secret? I les seves fonts?

JML. Ell veu molt de la literatura de la seva època i d'Edgar Allan Poe.

XZ. Part del secret rau en la densitat gairebé al·lucinatòria amb què la prosa de Conan Doyle tracta els detalls: la posició d’unes mans, la manera com incideix un llum de gas als plats d’una taula parada, el somiquegi d’una llar de foc en una nit plujosa. Sabia aprofitar elements de moviments anteriors —com el gòtic i la sensation novel— i dur-los al seu terreny de joc.

L'època en què es van crear les històries d'en Holmes va ser també d'altres grans com l ‘Stevenson, en Wilde... Per què creieu que hi va haver tal formiguer de ments i històries? Quina relació hi havia entre ells?

JML. Molts d'ells es coneixien per temes personals o literaris i, fins i tot, s'aconsellaven respecte al que escrivien. Molta de la literatura gòtica de finals del segle XIX i principis del XX va sorgir, en part, per la important revolució industrial que estava realitzant Anglaterra durant el segle XIX. Són moments de grans descobriments on l'ésser humà juga a ser Déu. En són un exemple Dràcula, L'Home invisible, El Retrat de Dorian Grey, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, etc...

XZ. Tots es coneixien. No sé per què en determinats indrets i èpoques es produeix una concentració de talent d’aquest calibre. En part és atzar, en part s’han de donar condicions favorables en el sistema literari del moment.

Què us apassiona a vosaltres de les històries d'en Sherlock Holmes?

JML. La lògica que utilitza Sherlock Holmes i com et pot capgirar una teoria en un moment.

XZ. Sobretot l’atmosfera. No tant els enigmes.

Per als profans, amb quina obra els recomanaríeu que s'iniciessin?

JML. Jo començaria per "Estudi en escarlata" i després en les "Aventures de Sherlock Holmes". Ha, ha, ha

XZ. Les aventures de Sherlock Holmes que ha tret Viena edicions :)

Sortint-nos del tema Holmes, però seguint en la literatura, què esteu llegint ara mateix? Què ens recomaneu?

JML. "Mary Shelley" de Muriel Spark (ed. Lumen, difícil de trobar).

XZ. Quan estic traduint no m’embarco en lectures de pes. Espigolo aquí i allà cercant paraules i girs que em puguin servir. Si em pregunten, sempre recomano Juan Carlos Onetti.

"La Font de Mimir", llibreria que fa barri amb una invitació a la lectura

“La font de Mimir”: una llibreria que fa barri amb una invitació a apassionar-se per la lectura

(…) La Isabel, a més, és escriptora de novel·la i assaig per a joves i adults, i editora i traductora. S’encarrega de crear i programar les activitats que convoquen al públic a una cita amb la lectura. Com el Club de Lectura, al que conviden autors perquè bé presentin les seves obres bé puguin tenir una trobada amb els lectors. Amb un cafè, també.

“És més que un club” –explica amb humor la Isabel- perquè també fem taules rodones amb experts i parlem de formats com ara la il·lustració, de gèneres, com la novel·la negra. Sense lectors no hi ha llibres”, subratlla l’escriptora i llibretera. Ara preparen tallers que seran clubs amb jocs didàctics, però ja estan pensant en moltes més activitats. Sant Jordi serà aviat una cita important i per això han decidit crear un “Petit Sant Jordi”, dos dies abans i dedicat exclusivament al públic infantil. La creativitat, a la Font de Mimir, té un llarg recorregut.

Llegeix-la a:

http://ajuntament.barcelona.cat/comerc/ca/actualitat/la-font-de-mimir-una-llibreria-que-fa-barri-amb-una-invitacio-apassionar-se-la-lectura

NEWS Actividades librería La Font de Mimir: febrero-marzo 2018

Dejamos atrás la nieve... Sí, ¡¡la nieve!! Y tan increíble como el agua sólida en la Ciudad de Barcelona, es que Carles y una servidora hayamos participado en un spot del #comerçsonabé. ¿Queréis bailar y leer un ratito con nosotros? Os invito a ver el spot:

https://www.youtube.com/watch?v=KuXt13930xk&sns=fb

Pasada la BCNegra, con nuestra charla anual para jóvenes y la Semana de Baker Street, iniciamos el mes de marzo con un montón de actividad, ¡¡y con novedades!! Con cuentos para bebés, presentaciones de poesía y novela, un sábado especial dedicado a los ilustrados de Flamboyant, regresa el Club de Joc y el Mini-Club de Joc, y disfrutaremos de una tertulia muy misteriosa a la luz de una vela.

·         Sábado 10 a las 12h, Mini-Club de Joc (+3 años).

·         Jueves 15 a las 19h, Recital Corazones en la playa, con su autor, Joan Camps.

·         Sábado 17 a las 12h, Cuenta Cuentos para Bebés: ‘Coloraines’ (hasta 3 años).

·         Sábado 17 a las 13h, Presentación de Des de dins, con su autora, Sàbel Gámez.

·         Martes 20 a las 18.30h, Club de Lectura doble: El largo viaje a un pequeño planeta iracundo, de Becky Chambers y Un intrús a l’estany, de Joan Marcé.

·         Miércoles 21 a las 19h, Tertulia A la llum d'una espelma, con su autor, David Gómez Simó, la editora de SECC edicions y la psicóloga Mercè Rigo.

·         Viernes 23 a las 18.30h, Club de Joc.

·         Sábado 24 a las 12h, Cuenta Cuentos con la editorial Flamboyant: 'Un tramvia ple de sorpreses' con Patrícia McGill.

·         Miércoles 28 a las 20h tenemos una actividad a puerta cerrada. ¡¡Infórmate en la librería y reserva tu plaza!!

Si quieres conocer nuestras recomendaciones y leer nuestras reseñas, síguenos en nuestro blog lafontdemimir.blogspot.com.es y en nuestras redes, ¡¡estamos en FB, Twitter e Instagram!!

Y si te gustaría recibir las noticies de última hora en tu email, ser parte de nuestros clubs y actividades, o quieres participar en nuestro whats del club de lectura, te puedes apuntar visitándonos en la librería o escribiendo a isabel@lafontdemimir.cat

Manifiesta tu realidad a través de tu fuerza interior – Charla y Ritual

Este jueves 8, manifiesta tu realidad a través de tu fuerza interior. Os espero en la sala de actos del Centre Cívic Torre Llobeta.

Intensivo de Relato en el CC TorreLlobeta

El sábado pasado, en el taller intensivo sobre relato en el Centre Cívic Torre Llobeta Unas alumnas con las que daba gusto trabajar. ¡¡Han salido unos relatos que van directo al concurso!!

Llibreters que posen ritme al camí cap a l'escola

Vols saber perquè en Carles i la Isabel fan el taller de contes més divertit del món? El #comerç de proximitat de Barcelona #sonabé #comerçBCN#NouBarris #Horta @lafontdemimir
https://youtu.be/KuXt13930xk