BIO ANIOL RAFEL
Aniol Rafel (Barcelona, 1977) ha exercit de llibreter, de lector professional, de corrector d’estil i ortotipogràfic, de traductor, de tècnic editorial, d’assistent editorial, d’editor i de director literari.
PERISCOPI
Edicions del Periscopi pretén seleccionar i editar per al lector en català obres contemporànies que destaquin pel seu valor literari, així com fer de lligam entre importants veus narratives i els lectors que busquen una referència que els aporti la seguretat d’una experiència lectora gratificant i plena en català.
ENTREVISTA
IDR. Com i quan et vas fer addicte a la lectura i quins són els teus primers records lectors?
AR. Des de petit he viscut envoltat de llibres. Un dels primers dels que recordo haver llegit amb fruïció és un llibre de Rudyard Kipling que es titula Precisament així, diria que editat per Juventut. A la meva habitació també hi tenia i devorava els Astèrixs i els Tintins. Més tard, cap als tretze o catorze, entro al món de Tolkien, i d'aquí, a Lovecraft.
IDR. Què ets abans: lector o editor?
AR. Lector, sense cap mena de dubte. De fet, un editor ha de ser, sempre, en primera instància, un lector, un lector voraç.
IDR. Com vas començar en el sector?
AR. Una mica per casualitat. Havia estat viatjant, i de nou a Barcelona, vaig entrar a treballar a una llibreria de viatges, on se'm va despertar la curiositat de saber quin camí seguien els llibres per arribar fins allí, i a partir d'aquí, vaig començar-me a formar tant com vaig poder per poder aportar el meu granet de sorra per fer
arribar bons llibres als lectors.
IDR. Quan et vas adonar que volies dedicar-te a la edició?
AR. A mida que començo a col·laborar amb diversos professionals del sector i veig que les feines que m'encarreguen les faig bé, que queden satisfets dels resultats i jo m'ho passo bé fent-les. I a mida que vaig tenint la satisfacció de col·laborar a fer realitat diversos llibres.
IDR. Com va començar el somni de Periscopi?
AR. És un procés lent, de maduració personal i professional, però hi ha un moment que, d'alguna manera, podria dir-se que va ser una epifania. Va ser llegint Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès, on un dels personatges fa notar que no hi ha (en aquell moment) ni una sola pàgina de David Foster Wallace traduïda al català, i m'adono de l'enorme forat que això representa i, alhora, de les enormes possibilitats que això obre.
IDR. Com resumiries la vostra filosofia?
AR. El titular senzill és que volem publicar bona literatura en català. Creiem en la intel·ligència del lector i esperem poder-nos guanyar la seva confiança a través de la feina ben feta, de l’esforç, de la il·lusió i la professionalitat. A través, en definitiva, dels llibres publicats.
IDR. Descriu-nos en poques paraules la línia editorial de Periscopi i quins són els vostres criteris d’edició.
AR. Valorem l’originalitat, la diferència, el talent i l’excel·lència. Volem oferir un catàleg coherent, acurat i necessari que parteix del nostre amor a la literatura, i intentem cuidar tots els detalls al llarg del procés editorial, des que ens arriba el manuscrit fins que el llibre està a les mans del lector.
IDR. He de confessar que Ànima de Wajdi Mouawad és una novel·la que em va remoure profundament, com la vau descobrir? Què us va portar a apostar per ella?
AR. La vam descobrir gràcies a dos estudiants de traducció i interpretació que ens van venir a veure perquè estaven fascinats per l'autor. Poc després vam tenir l'oportunitat de veure Incendis al teatre Romea i vam quedar fascinats, i vam començar a preguntar, i vam saber que acabava de publicar Ànima al Canadà. Quan la vam poder llegir vam tenir clar que era un llibre que volíem publicar sí o sí. No esperàvem que ens funcionés tan bé, però és un llibre que ho mereix, i ens fa molt feliços.
IDR. Què ha de tenir un manuscrit perquè et cridi l'atenció com a editor? I com a lector? Què és allò que et fa deixar una lectura?
AR. Ha de tenir qualitat, que és un terme molt gastat i que cada vegada costa més definir. Ha de tenir personalitat. Ha de saber connectar, ha de convertir-te en una persona diferent un cop l'has llegit. T'ha de transformar.
IDR. Quin consell donaries a un autor novell que cerca editorial per el seu manuscrit?
AR. Primer, que rellegeixi el text amb tanta distància com pugui i s'asseguri que el que envia és el millor text possible. Cal recordar que el millor amic de l'escriptor hauria de ser la paperera? Un cop l'escriptor està convençut, cal que busqui l'editorial que s'adapta millor a les seves característiques. Fer un enviament massiu a totes les editorials que es poden trobar en un llistat no parla massa bé de qui ho fa, per exemple. I que tingui paciència. Que miri de posar-se al lloc de l'editor que rep desenes de manuscrits, i que entengui que mirar-se'ls tots vol temps. Però si està convençut que el seu text té alguna cosa que els altres no tenen, és possible que acabi publicant.
IDR. En Periscopi aposteu per autors de totes les nacionalitats, autòctons o traduïts al català. Com es viu un desafiament tan directe al mercat actual? Com us responen els lectors i el sector en general?
AR. El sector ens ha acollit molt bé. Entén que l'aposta que fem no depèn de la llengua d'origen o de pertànyer a una o altra cultura, sinó del valor que l'obra pugui aportar. I en tots els casos procurem que l'obra arribi en les millors condicions possibles al lector, és a dir, que hagi passat per un procés editorial (traducció, correccions, maquetació, disseny, etc.) tan ben fet com sigui possible.
IDR. Com enfronteu el tema de la promoció?
AR. Creiem molt en els prescriptors, sovint llibreters, que després de llegir les nostres propostes se les fan seves i les recomanen a la gent del seu voltant. Intentem, també, que el disseny tan recognoscible que tenim ens ajudi: si has llegit un parell de llibres de Periscopi i t'han agradat, és molt possible que reconeguis un tercer i vulguis llegir-lo.
IDR. Quin diries que és el paper de l'editor en la promoció? I el de l'autor?
AR. L'editor té la doble funció: fer d'editor de taula, és a dir, procurar que el text estigui tan treballat com es pugui, i fer d'editor, o de publicador, és a dir, de fer arribar aquests continguts al públic. Aquestes funcions sovint requereixen perfils una mica diferents, però toca fer de tot. L'avantatge és que quan es fa amb llibres que et creus, tot és més senzill.
IDR. Les biblioteques, són una eina o un competidor a l'hora de donar a conèixer una nova obra?
AR. Són còmplices en una de les tasques més importants: crear, mantenir i ampliar la base lectora. Si no tenim més lectors, si els que tenim no els mantenim i els acostumem a continguts que exerciten el muscle lector, no anirem enlloc, i en aquesta línia les biblioteques fan una funció importantíssima.
IDR. Què li diries a un autor que tracta de promocionar la seva obra?
AR. Que sigui sincer, perquè podrà vendre gat per llebre una vegada, però no dues. Que sàpiga fer-se visible, però no pesat. Que busqui complicitats, però que no pretengui imposar-les.
IDR. Pots recomanar-nos alguna de les vostres novetats?
AR. Acabem de publicar Ningú no ens espera, de Manuel Baixauli, un dels escriptors més singulars de les nostres lletres. Es tracta d'un recull d'articles extraordinari, on hi trobem humor, quotidianitat, moltes referències a l'art. I que a més estan acompanyats per il·lustracions del propi autor, que també és pintor, i que converteixen l'obra en un llibre contundent i estèticament impecable.
IDR. Què opines del sector editorial actual? Consideres que es publica amb criteri?
AR. Hi ha de tot. Hi ha editorials que publiquen un determinat número de títols perquè ho marca el seu programa o el seu pressupost, perquè han de vendre una determinada quantitat. I clar que vendre hem de vendre tots, però també hi ha altres editorials que prioritzen el contingut, que publiquen un autor tot i saber que en vendran pocs, però saben que el valor cultural d'aquest acte no té preu. Per sort hi ha molt bons
professionals en el món de l'edició, malgrat que no sempre tenen la fama o el
reconeixement que mereixen.
IDR. I sobre els lectors. Creus que és veritat això que diuen que a Espanya no es llegeix? I que si es llegeix es fa només per modes i autors estrangers?
AR. Es llegeix menys que als països veïns, i amb l'agreujant que es publica molt més. Això ens porta a una precarització del sector. Les modes hi són presents, sí, com a tot arreu. El problema, però, no és llegir autors estrangers, sinó quins autors, siguin estrangers o no. També cal dir, però, que hi ha un bon grapat de lectors que tenen un criteri molt clar, que saben què volen i que no es deixen endur pel cantó d'on bufa el vent, i que saben trobar allò que busquen.
IDR. Es llegeix en català?
AR. Es llegeix menys que en castellà, però la tendència va a l'alça. Cal seguir treballant, fent arribar una oferta que sigui igual d'atractiva. Tan de bo algun dia puguem arribar a una situació que s'apropi a la normalitat.
IDR. Què estàs llegint actualment?
AR. Acabo de començar Blat, de Josep Maria Pagès, i
per ara m'està agradant molt.
IDR. Ens recomanes un llibre?
AR. Les recomanacions sempre són complicades sense conèixer
a fons els gustos de la persona a qui recomanes el llibre. Així que en
recomanaré dos, molt bons però força diferents: La pell de la frontera,
de Francesc Serés (Quaderns Crema), un autor immens i que amb aquesta obra ens
permet entendre millor unes vides que, sovint, ens queden massa lluny, i Peter Pan. El niño que no quería crecer.
Una fantasía en cinco actos, James M. Barrie (Siruela), la peça
teatral que dona origen a les posteriors reelaboracions. La ferotgia —l'ànima selvàtica de l'home— i la crueltat són els eixos d'una història
molt allunyada de l'estereotip de llibre infantil.
Isabel del Río
Febrer 2016
