TÍTULO: Cants
de sirena negra
AUTOR: Sebastià Bennassar
EDITORIAL: Edicions Saldonar
SINOPSIS
Una
sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir
d’aquesta trobada, ja no és el mateix. L’enamorat, fascinat sense remei,
segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència,
Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa
valenciana. Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap
altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final.
Una
petita illa al sud de Mallorca, Cabrera, mite i paradís al mateix temps, és la
clau de volta de tot plegat.
La mar
i la llibertat: dos conceptes, dos anhels que són un en aquesta novel·la.
Un
artefacte literari poderós que ens fa reviure la fascinació, que ens atrapa a
totes les edats, per l’aventura. Una excusa immillorable perquè no oblidem
quins són els sentiments i les idees que ens guien la vida. I una immersió
en els millors universos de ficció, els de Herman Melville, Robert Louis
Stevenson, Joseph Conrad, Jack London i Jules Verne.
En Castellano:
OPINIÓN
He sido
amante de La Isla del Tesoro de R.L.
Stevenson, de las sirenas y de los piratas desde que tengo memoria. Para mí
unos son tan reales como los otros, y nereidas y sirenas son parte de nuestro
mundo, como lo son los caballitos de espuma y los cantos que pueden escucharse
en plena tormenta, haciendo que algunos incautos se acerquen a los rompeolas.
“Tu callares, et guardares el secret durant gairebé dos
anys abans de contar-me la teva visió de la sirena negra”.
Cants de sirena negra es una
historia de marineros, naufragios y amor. De escritores y piratas, antiguos y
modernos. Y en especial, de la magia de los sueños y de la importancia de
perseguirlos.
“Et vares tirar a la mar. L’aigua estava molt freda i era
negra com la nit que amagava el Morning
Star de mirades indiscretes. Per sort, el neoprè et protegia dels riscs de
la hipotèrmia. (…) El cor et bategava a tota velocitat. T’havies d’asserenar si
volies aconseguir arribar amb èxit a la nau romana afonada prop de dos mil anys
enrere”.
Ha sido
una lectura que me ha emocionado profundamente, siguiendo los pasos de su
protagonista en busca de su amor, intentando hallar, como él, las pruebas de
que las sirenas y la magia existen, de que si te lo propones de verdad, hasta
las últimas consecuencias, los deseos se hacen realidad.
“En el fons els homes no són només el que viuen, sinó
també el que els hauria agradat viure. No som només la vida que vivim, sinó
també les que hem somiat viure”.
Una
novela bien hilada, coherente y realista, pese al trasfondo fantástico. Una
preciosa metáfora de lo que significa ser fiel a uno mismo.
“Hi havia un punt de bogeria en les teves decisions que
feia que t’admiràssim. (…) Havies decidit passar alguns anys navegant pel món,
a la recerca del teu somni. Aquella era la mena de decisions que sempre
envejàvem. Poder deixar enrere una feina, un tipus de vida, tot, per perseguir
un somni. Allò era el que més s’assemblava a la valentia”.
La
crítica a nuestra sociedad y a cómo tratamos la naturaleza y a las personas es
patente en cada página, sin abotargar al lector, como el espíritu de una época
cansada de tanta hipocresía dialéctica que finalmente no da palo al agua.
“A poc a poc sembla com si ens haguéssim especialitzat a
preparar-nos per al no, per fallar, per poder continuar tirant endavant després
de la clatellada, i ens hem avesat a viure massa ràpid d’esquena a la
possibilitat que les coses surtin bé”.
Gracias
a Bennassar por su historia de sirenas, por su repaso a la historia del mar
desde la pasión humana, por una prosa poética que imprime el ritmo de los
viajes de su protagonista.
“La humanitat era el que era porquè un bon dia algú havia
decidit que la mar estava feta per ser solcada”.
Desde
Cabrera a París, pasando por la costa Gallega y los vinos italianos. Buena
mesa, arte y literatura, y un buen puñado de anécdotas.
Recomendada
a todos aquellos que tengan ganas de vivir una aventura de brisa salada. A los
amantes de las sirenas y del mar. Y a todos los que crean en los sueños y en
esa clase de amor en el que todo es posible.
“Només hi ha un home per a cada sirena, algunes es passen
deu mil anys cercant-lo, jo només n’he passat dos mil cinc-cents. Però ha de
ser una persona molt especial, que cregui que en l’amor tot és possible (…)”.
En Català:
OPINIÓ
He estat amant de L'Illa
del Tresor de R.L. Stevenson, de les sirenes i dels pirates des que tinc
memòria. Per a mi uns són tan reals com els altres, i nereides i sirenes són
part del nostre món, com ho són els cavallets d'escuma i els cants que poden
escoltar-se en plena tempesta, fent que alguns incauts s'apropin a les esculleres.
“Tu callares, et guardares el secret durant gairebé dos
anys abans de contar-me la teva visió de la sirena negra”.
Cants de
sirena negra és una història de
mariners, naufragis i d’amor. D’escriptors i de pirates, antics i moderns. I en
especial, de la màgia dels somnis i de la importància de perseguir-los.
“Et vares tirar a la mar. L’aigua estava molt freda i era
negra com la nit que amagava el Morning
Star de mirades indiscretes. Per sort, el neoprè et protegia dels riscs de
la hipotèrmia. (…) El cor et bategava a tota velocitat. T’havies d’asserenar si
volies aconseguir arribar amb èxit a la nau romana afonada prop de dos mil anys
enrere”.
Ha estat una lectura que m'ha emocionat profundament,
seguint els passos del seu protagonista a la recerca del seu amor, intentant
trobar, com ell, les proves que les sirenes i la màgia existeixen, que si t'ho
proposes de veritat, fins a les últimes conseqüències, els desitjos es fan
realitat.
“En el fons els homes no són només el que viuen, sinó
també el que els hauria agradat viure. No som només la vida que vivim, sinó
també les que hem somiat viure”.
Una novel·la ben filada, coherent i realista, tot i el
rerefons fantàstic. Una preciosa metàfora del que significa ser fidel a un
mateix.
“Hi havia un punt de bogeria en les teves decisions que
feia que t’admiràssim. (…) Havies decidit passar alguns anys navegant pel món,
a la recerca del teu somni. Aquella era la mena de decisions que sempre
envejàvem. Poder deixar enrere una feina, un tipus de vida, tot, per perseguir
un somni. Allò era el que més s’assemblava a la valentia”.
La crítica a la nostra societat i a com tractem la natura
i les persones és palesa a cada pàgina, sense molestar al lector, com l'esperit
d'una època cansada de tanta hipocresia dialèctica que finalment no fa res per
evitar-ho.
“A poc a poc sembla com si ens haguéssim especialitzat a
preparar-nos per al no, per fallar, per poder continuar tirant endavant després
de la clatellada, i ens hem avesat a viure massa ràpid d’esquena a la
possibilitat que les coses surtin bé”.
Gràcies a Bennassar per la seva història de sirenes, per
el seu repàs a la història del mar des de la passió humana, per una prosa
poètica que imprimeix el ritme dels viatges del seu protagonista.
“La humanitat era el que era porquè un bon dia algú havia
decidit que la mar estava feta per ser solcada”.
Des Cabrera a París, passant per la costa Gallega i els
vins italians. Bona taula, art i literatura, i un bon grapat d'anècdotes.
Recomanada a tots aquells que tinguin ganes de viure una
aventura d'aire salat. Als amants de les sirenes i del mar. I a tots els que
creguin en els somnis i en aquest tipus d'amor en què tot és possible.
“Només hi ha un home per a cada sirena, algunes es passen
deu mil anys cercant-lo, jo només n’he passat dos mil cinc-cents. Però ha de
ser una persona molt especial, que cregui que en l’amor tot és possible (…)”.
Isabel del
Río
Diciembre
2015
