Reseña "Cants de sirena negra" de Sebastià Bennassar

TÍTULO: Cants de sirena negra

AUTOR: Sebastià Bennassar

EDITORIAL: Edicions Saldonar

SINOPSIS

Una sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir d’aquesta trobada, ja no és el mateix. L’enamorat, fascinat sense remei, segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència, Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa valenciana. Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final.

Una petita illa al sud de Mallorca, Cabrera, mite i paradís al mateix temps, és la clau de volta de tot plegat.

La mar i la llibertat: dos conceptes, dos anhels que són un en aquesta novel·la.

Un artefacte literari poderós que ens fa reviure la fascinació, que ens atrapa a totes les edats, per l’aventura. Una excusa immillorable perquè no oblidem quins són els sentiments i les idees que ens guien la vida. I una immersió en els millors universos de ficció, els de Herman Melville, Robert Louis Stevenson, Joseph Conrad, Jack London i Jules Verne.

En Castellano:

OPINIÓN

He sido amante de La Isla del Tesoro de R.L. Stevenson, de las sirenas y de los piratas desde que tengo memoria. Para mí unos son tan reales como los otros, y nereidas y sirenas son parte de nuestro mundo, como lo son los caballitos de espuma y los cantos que pueden escucharse en plena tormenta, haciendo que algunos incautos se acerquen a los rompeolas.

“Tu callares, et guardares el secret durant gairebé dos anys abans de contar-me la teva visió de la sirena negra”.

Cants de sirena negra es una historia de marineros, naufragios y amor. De escritores y piratas, antiguos y modernos. Y en especial, de la magia de los sueños y de la importancia de perseguirlos.

“Et vares tirar a la mar. L’aigua estava molt freda i era negra com la nit que amagava el Morning Star de mirades indiscretes. Per sort, el neoprè et protegia dels riscs de la hipotèrmia. (…) El cor et bategava a tota velocitat. T’havies d’asserenar si volies aconseguir arribar amb èxit a la nau romana afonada prop de dos mil anys enrere”.

Ha sido una lectura que me ha emocionado profundamente, siguiendo los pasos de su protagonista en busca de su amor, intentando hallar, como él, las pruebas de que las sirenas y la magia existen, de que si te lo propones de verdad, hasta las últimas consecuencias, los deseos se hacen realidad.

“En el fons els homes no són només el que viuen, sinó també el que els hauria agradat viure. No som només la vida que vivim, sinó també les que hem somiat viure”.

Una novela bien hilada, coherente y realista, pese al trasfondo fantástico. Una preciosa metáfora de lo que significa ser fiel a uno mismo. 

“Hi havia un punt de bogeria en les teves decisions que feia que t’admiràssim. (…) Havies decidit passar alguns anys navegant pel món, a la recerca del teu somni. Aquella era la mena de decisions que sempre envejàvem. Poder deixar enrere una feina, un tipus de vida, tot, per perseguir un somni. Allò era el que més s’assemblava a la valentia”.

La crítica a nuestra sociedad y a cómo tratamos la naturaleza y a las personas es patente en cada página, sin abotargar al lector, como el espíritu de una época cansada de tanta hipocresía dialéctica que finalmente no da palo al agua.

“A poc a poc sembla com si ens haguéssim especialitzat a preparar-nos per al no, per fallar, per poder continuar tirant endavant després de la clatellada, i ens hem avesat a viure massa ràpid d’esquena a la possibilitat que les coses surtin bé”.

Gracias a Bennassar por su historia de sirenas, por su repaso a la historia del mar desde la pasión humana, por una prosa poética que imprime el ritmo de los viajes de su protagonista.

“La humanitat era el que era porquè un bon dia algú havia decidit que la mar estava feta per ser solcada”.

Desde Cabrera a París, pasando por la costa Gallega y los vinos italianos. Buena mesa, arte y literatura, y un buen puñado de anécdotas.

Recomendada a todos aquellos que tengan ganas de vivir una aventura de brisa salada. A los amantes de las sirenas y del mar. Y a todos los que crean en los sueños y en esa clase de amor en el que todo es posible.

“Només hi ha un home per a cada sirena, algunes es passen deu mil anys cercant-lo, jo només n’he passat dos mil cinc-cents. Però ha de ser una persona molt especial, que cregui que en l’amor tot és possible (…)”.

En Català:

OPINIÓ

He estat amant de L'Illa del Tresor de R.L. Stevenson, de les sirenes i dels pirates des que tinc memòria. Per a mi uns són tan reals com els altres, i nereides i sirenes són part del nostre món, com ho són els cavallets d'escuma i els cants que poden escoltar-se en plena tempesta, fent que alguns incauts s'apropin a les esculleres.

“Tu callares, et guardares el secret durant gairebé dos anys abans de contar-me la teva visió de la sirena negra”.

Cants de sirena negra és una història de mariners, naufragis i d’amor. D’escriptors i de pirates, antics i moderns. I en especial, de la màgia dels somnis i de la importància de perseguir-los.

“Et vares tirar a la mar. L’aigua estava molt freda i era negra com la nit que amagava el Morning Star de mirades indiscretes. Per sort, el neoprè et protegia dels riscs de la hipotèrmia. (…) El cor et bategava a tota velocitat. T’havies d’asserenar si volies aconseguir arribar amb èxit a la nau romana afonada prop de dos mil anys enrere”.

Ha estat una lectura que m'ha emocionat profundament, seguint els passos del seu protagonista a la recerca del seu amor, intentant trobar, com ell, les proves que les sirenes i la màgia existeixen, que si t'ho proposes de veritat, fins a les últimes conseqüències, els desitjos es fan realitat.

“En el fons els homes no són només el que viuen, sinó també el que els hauria agradat viure. No som només la vida que vivim, sinó també les que hem somiat viure”.

Una novel·la ben filada, coherent i realista, tot i el rerefons fantàstic. Una preciosa metàfora del que significa ser fidel a un mateix.

“Hi havia un punt de bogeria en les teves decisions que feia que t’admiràssim. (…) Havies decidit passar alguns anys navegant pel món, a la recerca del teu somni. Aquella era la mena de decisions que sempre envejàvem. Poder deixar enrere una feina, un tipus de vida, tot, per perseguir un somni. Allò era el que més s’assemblava a la valentia”.

La crítica a la nostra societat i a com tractem la natura i les persones és palesa a cada pàgina, sense molestar al lector, com l'esperit d'una època cansada de tanta hipocresia dialèctica que finalment no fa res per evitar-ho.

“A poc a poc sembla com si ens haguéssim especialitzat a preparar-nos per al no, per fallar, per poder continuar tirant endavant després de la clatellada, i ens hem avesat a viure massa ràpid d’esquena a la possibilitat que les coses surtin bé”.

Gràcies a Bennassar per la seva història de sirenes, per el seu repàs a la història del mar des de la passió humana, per una prosa poètica que imprimeix el ritme dels viatges del seu protagonista.

“La humanitat era el que era porquè un bon dia algú havia decidit que la mar estava feta per ser solcada”.

Des Cabrera a París, passant per la costa Gallega i els vins italians. Bona taula, art i literatura, i un bon grapat d'anècdotes.

Recomanada a tots aquells que tinguin ganes de viure una aventura d'aire salat. Als amants de les sirenes i del mar. I a tots els que creguin en els somnis i en aquest tipus d'amor en què tot és possible.

“Només hi ha un home per a cada sirena, algunes es passen deu mil anys cercant-lo, jo només n’he passat dos mil cinc-cents. Però ha de ser una persona molt especial, que cregui que en l’amor tot és possible (…)”.

Isabel del Río

Diciembre 2015