Ressenya de MARE (Spècula) a Les Rades Grises per Raül Maigi

«Per què ens fas això, escriptora?»

Isabel del Río (Barcelona, 1983) acaba de presentar Mare, el segon volum del nou segell Spècula, que irromp amb força al panorama del fantàstic amb l’objectiu de publicar gènere escrit originalment en llengua catalana. Isabel del Río és una apassionada tot terreny de la literatura fantàstica (divulgadora, editora, llibretera…) i acumula ja una trajectòria de pes com a autora, amb títols com La Casa de la Torre, Las Bocas de la Montaña (El Señor del Viento) o el compendi de relats de terror En la Casa de Ícelo. Amb Mare, Del Río ofereix una novel·la curta amb un plantejament aparent de ciència-ficció clàssica, tot i que el text aviat es transforma, hibrida i gira de l’aventura espacial cap al terror, amb ingredients apocalíptics i realitats paral·leles. La barreja de gèneres és un dels elements interessants d’aquest llibre curt en el qual Del Río aconsegueix transmetre moltes coses.

(...)

No és oportú avançar massa més de l’argument, simplement dir que l’autora juga amb universos múltiples i realitats alternatives, i difumina la identitat de la protagonista, barrejant el temps i l’espai. El llibre pren, a partir d’aquí, un to molt més fosc i angoixant, amb alguns tints grotescos i macabres. El concepte de maternitat adopta ressonàncies obscures i terrorífiques. Les formes de vida es bifurquen, evolucionen en éssers diferents, els records s’esborren, la matèria i els cossos es confonen…  

(...)

Isabel del Río signa una novel·la trencadora, arriscada, poc habitual en la tradició de la literatura catalana

 

Enllaç a la ressenya.

Recomanacions de MARE per part d'alguns lectors i llibreters

MARE a l'Ara Llegim

M'han provocat un gran somriure quan m'han passat un enllaç a l'article d'Anna Guitart a l'Ara Llegim, Tot el que m'estava perdent, on fa referència a MARE, d'Spècula.

 

"M’han recomanat molt una novel·la que, fa uns quants anys, no hauria llegit. Ara, en canvi, me’n vaig apuntar el nom de seguida, i espero posar-m’hi molt aviat. Es diu Mare, i és de la barcelonina Isabel del Río (Spècula). Què m’hauria tirat enrere, abans, per no llegir-la? Doncs saber que és una odissea espacial. Aquí s’hauria acabat el meu interès: moltes gràcies, passo. Perquè sí, perquè jo, a la que sentia “fantàstic”, desconnectava." 

 

Enllaç a l'article.