miércoles, 23 de noviembre de 2022

Ressenya de "Psalm per als construïts en Terres Salvatges", de Becky Chambers



TÍTOL: Psalm per als construïts en Terres Salvatges 
(1r llibre de Mongi i Robot)
AUTORA: Becky Chambers
EDITORIAL: Mai Més Llibres
TRADUCCIÓ: Anna Llisterri
ART: Maria Picasso

SINOPSI:

Fa segles que els robots de Panga van adquirir consciència de si mateixos i van abandonar les eines; segles que van anar-se’n, massivament, a vagar per les Terres Salvatges, sense ser vistos mai més; segles que el seu record es va esvair entre el mite i la llegenda urbana.

Un dia, la vida d’uni mongi del te es capgira amb l’arribada d’un robot, que és allà per fer honor a l’antiga promesa de comprovar què feia la humanitat. El robot no pot tornar fins a haver contestat la pregunta de «què necessiten els humans?».
Però la resposta d’aquesta pregunta depèn de la persona a qui es faci, i de com es faci.

Enllaç al web de Mai Més Llibres.

 

OPINIÓ:

"A qualsevol persona nascuda i criada en una infrastructura humana li costa interioritzar de debò el fet que la seva visió del món està capgirada."


Com a antiga estudiant de Filosofia, en concret d'Ètiques de la Natura i Drets Animals, he gaudit llegint Psalm. Més que una novel·leta curta m'ha recordat un assaig intercultural i ecologista, a un d'aquells relats escrits per monjos budistes que ens parlen de la importància d'entendre que som un sospir en l'univers i estem agermanats amb totes les coses vives.

"Sí, és bonic (...). Les coses que s'estan morint sovint ho són. (...) Crec que hi ha un punt de bellesa en el fet de tenir la sort de ser testimoni d'una cosa que se'n va."


Vida i mort. Costums i educació. Memòria genètica i física. Ésser biològica i objecte. Món humà i món natural. Milers de temes que es tracten amb dolçor i calidesa, mentre li Dex i en Moixeró cuinen, caminen o cerquen solucions a allò que troben al camí.
 

"(...) la vida està fonamentalment en contradicció amb si mateixa". 
 

He de dir que l'inici em costava una mica, però en el moment en què s'inicia la relació discursiva entre els dos protagonistes el ritme i el caire de la història són més àgils, més divertits i nutritius.

Gràcies Mai Més i Becky. Amb ganes de llegir-ne el següent.
 

martes, 22 de noviembre de 2022

Ressenya de MARE per Ramona Solé

"Diferents mares, múltiples dimensions. Ciència-ficció amb tocs de terror, paranoia amb rerefons filosòfic."

"Mare és vida. Pot ser també mort? Una història que són diverses històries jugant entre el temps i les dimensions. Cal atrevir-se a conèixer les mares que ens mostra Isabel Del Rio (Spècula)"

Ressenya de MARE de mà de Ramona Solé. 
 

 

Exposición Legendarias, Sui Generis Madrid 2022

Un honor participar en esta pedazo exposición que reivindica el valor cultural y la magia de nuestros mitos y leyendas.





Ressenya de MARE per Alberto Martín a La Central


"Jugant amb els universos paral·lels i amb el concepte de temps, Isabel del Río ha donat a llum una obra poètica i filosòfica, tan singular com terroríficament bella."


"MARE escrita per Isabel del Río, és una rara avis, una fita dins de la literatura de gènere fantàstic en català: complexa i depurada, la novel·la és un cant a la imaginació més desbordant, un experiment a mig camí entre la ciència-ficció, el terror i la metaliteratura."
 

 
per Alberto Martín a La Central.
 

 



martes, 15 de noviembre de 2022

Ressenya de MARE (Spècula) a Les Rades Grises per Raül Maigi


«Per què ens fas això, escriptora?»

Isabel del Río (Barcelona, 1983) acaba de presentar Mare, el segon volum del nou segell Spècula, que irromp amb força al panorama del fantàstic amb l’objectiu de publicar gènere escrit originalment en llengua catalana. Isabel del Río és una apassionada tot terreny de la literatura fantàstica (divulgadora, editora, llibretera…) i acumula ja una trajectòria de pes com a autora, amb títols com La Casa de la Torre, Las Bocas de la Montaña (El Señor del Viento) o el compendi de relats de terror En la Casa de Ícelo. Amb Mare, Del Río ofereix una novel·la curta amb un plantejament aparent de ciència-ficció clàssica, tot i que el text aviat es transforma, hibrida i gira de l’aventura espacial cap al terror, amb ingredients apocalíptics i realitats paral·leles. La barreja de gèneres és un dels elements interessants d’aquest llibre curt en el qual Del Río aconsegueix transmetre moltes coses.

(...)

No és oportú avançar massa més de l’argument, simplement dir que l’autora juga amb universos múltiples i realitats alternatives, i difumina la identitat de la protagonista, barrejant el temps i l’espai. El llibre pren, a partir d’aquí, un to molt més fosc i angoixant, amb alguns tints grotescos i macabres. El concepte de maternitat adopta ressonàncies obscures i terrorífiques. Les formes de vida es bifurquen, evolucionen en éssers diferents, els records s’esborren, la matèria i els cossos es confonen…  

(...)

Isabel del Río signa una novel·la trencadora, arriscada, poc habitual en la tradició de la literatura catalana

 

Enllaç a la ressenya.

MARE a l'Ara Llegim

M'han provocat un gran somriure quan m'han passat un enllaç a l'article d'Anna Guitart a l'Ara Llegim, Tot el que m'estava perdent, on fa referència a MARE, d'Spècula.
 
"M’han recomanat molt una novel·la que, fa uns quants anys, no hauria llegit. Ara, en canvi, me’n vaig apuntar el nom de seguida, i espero posar-m’hi molt aviat. Es diu Mare, i és de la barcelonina Isabel del Río (Spècula). Què m’hauria tirat enrere, abans, per no llegir-la? Doncs saber que és una odissea espacial. Aquí s’hauria acabat el meu interès: moltes gràcies, passo. Perquè sí, perquè jo, a la que sentia “fantàstic”, desconnectava." 
 

jueves, 10 de noviembre de 2022

Ressenya de "Bons Averanys", de Neil Gaiman i Terry Pratchett, a El Biblionauta


BONS AVERANYS (1990) - Terry Pratchett i Neil Gaiman

Bons Averanys, o quan un àngel i un dimoni es fan amics i escriuen a quatre mans.

 

Cel, Infern i la Fi del Món, temes àmpliament tractats a la literatura i el cinema. Àngels, dimonis, déus amb diferents formes i llenguatges…, des de la gran obra de fantasia que ha governat el món amb flama, creu i espasa, durant tant de temps que molts no poden pensar en una humanitat prèvia, l’imaginari —sense importar el gènere, del terror a la romàntica— s’ha omplert d’aquelles paraules antigues i de les prediccions que ens revelaven l’Apocalipsi.

Però, fins i tot amb un tema tan trillat com aquest —i potser justament per això, perquè ja tenim les normes d’aquest univers ben gravades a l’inconscient col·lectiu— Pratchett i Gaiman van poder escriure una obra genuïna, una historia que barreja humor i fantasia per a parlar-nos, no només de les aventures d’aquests dos personatges tan carismàtics, junt a l’Anticrist i tots els seus secundaris, sinó de l’escala de grisos que composa el món humà i, amb una picada d’ull, fer-nos emmirallar per reconèixer la nostra part de Crowley i d’Aziraphale.

(...)

 

Segueix llegint...

 

viernes, 4 de noviembre de 2022

Entrevista a Alicia Sánchez Martínez en Libros Prohibidos


«La mujer llega hoy en día a lo insólito con un bagaje acumulado durante siglos. Está más apegada a la tierra y tiene una gran conexión con los espíritus, con lo inmaterial.» Entrevista a Alicia Sánchez Martínez

(...)

Al terror de Alicia le gusta deformar lo cotidiano y hacernos viajar entre la oscuridad de nuestra propia ciudad. Aprovechándose de los ambientes comunes nos habla del horror que en ellos se gesta, de los demonios y espíritus que moran en nuestro interior, a punto de estallar, de metamorfosear la carne y mutilarnos… Cuenta historias sobre feminidad atrapada, retorcida, sobre relaciones que convierten las miradas en pesadilla.

(...)

I: En cuanto a tus obras y método, sin duda tus personajes y escenarios destilan esa oscuridad y malestar…

A: Bien visto. Siempre me han dicho que mis personajes resultan antipáticos, pero lo que ocurre en realidad es que acumulan mucha rabia en su interior. Suelen ser mujeres a las que la vida les ha vapuleado de lo lindo, están cansadas de transigir y explotan de forma inesperada, ya sea mediante la automutilación, la metamorfosis, el asesinato…

 

Sigue Leyendo...