También estoy en Facebook, Twitter, LinkedIn e Instagram
Isabel Del Rio, Isabel del Río Sanz, @IsabelDlRio y @miransaya
Terapias naturales y holísticas en ANIMA

miércoles, 13 de abril de 2022

Presentación de En la casa de Ícelo en Librería Gigamesh con Inés Macpherson

Algunas fotografías de la presentación de #EnLaCasadeÍcelo InLimbo Ediciones de ayer en Librería Gigamesh con Inés Macpherson.
Hablamos de la estructura de esa casa onírica que habita Ícelo y cómo nos la imaginamos, de las pesadillas y los sueños vívidos, de los miedos que nos susurran durante la noche y de los que nos acosan durante la vigilia.
Gracias por las imágenes a las fotógrafas! 
 
Enlace a la presentación:
 










 

Ressenya d'AIOUA, de Roser Cabré-Verdiell, a El Biblionauta


AIOUA (2022) - Roser Cabré-Verdiell

Allò que vivim a la nostra infància, i també el que no ens donen, ens converteix en qui som d’adults, ens marca en la nostra manera de ser, de rebre i respondre a les situacions, en les nostres relacions i expectatives de la vida. I això, inevitablement, ens passa a tots, ja ens conformem amb el que ens arriba o siguem rebels i ens barallem amb tot i tothom per tal de canviar una cosa que no és a fora, sino dins nostra.

AIOUA és una novel.la psicològics i onírica, on els personatges actuen dins una realitat de fantasia que transita el passat cruent en direcció a un futur desdibuixat. El llenguatge de Roser Cabré-Verdiell és poètic i les seves descripcions son sensitives, tant que et desperten la vista, l’olfacte, el gust…, fen-te venir basques quan toca i percebre la calor o el fred a la pell. L’autora se centra en un tret concret per a mostrar-nos els seus personatges i ells mateixos semblen créixer, brotar d’aquets punt, la resta en va sortint per inèrcia.

(...)

Els mecanismes de la realitat es trenquen a AIOUA, tot i que hi entrem sense adonar-nos-en, ja que els canvis se’ns presenten estranys, però naturals a l’inici, i es van tornant més inversemblants segons avança la història i la pròpia Rut es pregunta si realment està vivint i percebent aquells successos. Hi ha un punt oníric que ens transporta a una dimensió mental del trauma, a un fantàstic del relat intern per a la supervivència. Ens recorda a David Lynch, amb imatges suggerents i esdeveniments impossibles, en la vigília de la protagonista.

(...)

Llegeix més.

 

martes, 5 de abril de 2022

Entrevista a Izaskun Gracia en Libros Prohibidos


«Me gusta investigar el lado oscuro de lo cotidiano, de aquello que nos debería dar seguridad y, sobre todo, todo lo turbio que está dentro de nosotros.» Entrevista a Izaskun Gracia.

 

Izaskun Gracia, licenciada en Filología Vasca, fue editora y cofundadora de la editorial de poesía Masmédula y actualmente trabaja como diseñadora gráfica y traductora. Escribe artículos y críticas literarias para diversos medios.

Además de sus apariciones en antologías y revistas, como poetisa ha publicado Artikoa=Artika (2012, Amargord Ediciones), Despertar lloviendo (2017, Ya lo dijo Casimiro Parker) y Soliloquio soterrado (2021, Libros de la Resistencia), entre otros. Y entre sus libros de relatos podemos encontrar Crónicas del encierro (2016, Salto de página) y Lo que Ruge (2021, El Transbordador).

 

En las letras de Izaskun la ironía, el cinismo y la crítica social nos ofrecen un eco de horror, un grito antiguo de algo que escarba y quiere salir a la superficie. Ambientada en el terror, la fantasía oscura y la ciencia ficción, sus personajes se ven ahogados en una existencia desnaturalizada. Y oculto a la vista, hemos de hallar lo ausente para entender su significado.

(...)

 

IDR: ¿Qué piensas sobre la visualización de la mujer en el mundo de la escritura?

IG: Es innegable que durante siglos se ha invisibilizado a la mujer en el mundo de la escritura (amén de todos los demás mundos, salvo los de los cuidados de seres queridos y hogares) y que en los últimos años se están haciendo muchos esfuerzos para que esta situación cambie. Es verdad que ahora se publica a más autoras y se han empezado a recuperar las obras de aquellas que quedaron relegadas de la historia de la literatura (ojalá también se lean más), pero creo que aún queda un largo camino por recorrer. Aún hay quien niega la historia, quien no lee libros escritos por mujeres por principio o quien intenta relegarnos a escribir sobre temas «femeninos» (es decir, menstruación, enamoramiento, maquillaje y maternidad, poco más o menos). Pero esto no es un problema únicamente literario, sino también social. Mientras la sociedad siga siendo desigual y nosotras nos sigamos llevando la peor parte, esto va a continuar plasmándose en lo que se publica y se lee.


Sigue leyendo aquí.