TÍTOL: La pomera i altres contes
AUTOR: Daphne du Maurier
TRADUCCIÓ: Marta Pera Cucurell
EDITORIAL: Les Altres Herbes
SINOPSI
Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època. Daphne du Maurier va ser una gran escriptora de literatura de suspens, amb una habilitat única per crear trames d’intriga, fins i tot de terror psicològic, a partir de relacions quotidianes. La seva complicitat amb Alfred Hitchcock va fer que algunes de les seves obres fossin portades al cinema, com Els ocells, un dels contes inclosos aquí, o la novel·la Rebecca, totes dues pel·lícules dirigides per ell. Inquietants, plens d’humanitat i amb tocs fantasmagòrics, els relats de La pomera i altres contes són sorprenentment moderns i impactants.
https://www.laltraeditorial.cat/llibre/la-pomera-i-altres-contes/
OPINIÓ
Daphne du Maurier és una de les meves autores de fons d'armari, aquelles veus amigues a les quals tornes en moments de necessitat, ja sigui a la recerca de consol, refugi o inspiració.
En el Club de Lectura Un té con Damas Oscuras vam comentar l'obra general de l'autora, basant-nos en Los pájaros y otros relatos, publicat per editorial El Paseo amb traducció de Miguel Cisneros. En aquell moment vaig tenir el plaer de compartir opinions i comentaris sobre els relats que hi podem trobar al volum: Els ocells, obra que Alfred Hitchcock faria seva en la pel·lícula homònima; La pomera, relat de terror en què un home s'obsessiona amb l'arbre favorit de la seva difunta muller, i un dels meus preferits de l'antologia; El fotògraf, protagonista del qual em va inspirar la meva pròpia dama "delicada i indefensa"; Fes-me un altre petó, foraster, on ens preguntem quin és el límit entre la venjança i la monstruositat; i El vell, el meu relat predilecte per com juga amb el lector fins al final. També vam comentar No mires ahora y otros relatos, publicat per Biblioteca de Carfax amb traducció de Miguel Sanz, que ja vaig ressenyar en el bloc i trobareu en l'enllaç al peu d'aquest mateix post.
Quina va ser la meva alegria i sorpresa quan em vaig assabentar que Les Altres Herbes —editorial que neix de L'Altra i Les Males Herbes, dues editorials que estan fent una gran feina, publicant autors com Shirley Jackson i Ray Bradbury, entre molts d’altres— publicava La pomera i altres contes, una nova edició i traducció de Daphne du Maurier, aquesta vegada al català de mà de Marta Pera Cucurell.
Ja ho sé, alguns pensareu —i de fet ja m'heu preguntat—, si ja has llegit els relats en l'altra edició per a què tornar a fer-ho? Us en donaré tres motius: primer, perquè gaudeixo enormement cada vegada que llegeixo a Daphne; segon, perquè quan llegeixes una traducció no llegeixes només el relat de l'autor, sinó la versió del traductor, i ja us avanço que la Marta fa un treball immillorable; i finalment, perquè en aquesta edició també hi estan inclosos Monte Verità i Cap Motiu, dos relats llargs que havien estat publicats per separat en castellà, però no estaven en l'anterior edició en castellà ni estaven disponibles en català.
Sense endinsar-me massa en els temes de cada relat, ni esbudellar girs finals —Daphne du Maurier és una autèntica mestra en aquest art, perquè tots els seus relats et deixen en suspens per a després voltejar-te com els ve de gust—, aquesta és una autora recomanada per a tot aquell que gaudi del misteri, el suspens, l'insòlit en la quotidianitat i, per què no, una mica de terror, que mai ve malament. Aquests són relats que us faran mirar amb altres ulls qualsevol detall i témer fins i tot l'aparentment més delicat, el dia més assolellat i l'animal més indefens i personatge més anodí.
OPINIÓN
Daphne du Maurier es una de mis autoras de fondo de armario, aquellas voces amigas a las que recurres en momentos de necesidad, ya sea en busca de consuelo, refugio o inspiración.
En el Club de Lectura Un té con Damas Oscuras comentamos la obra general de la autora, basándonos en Los pájaros y otros relatos, publicado por editorial El Paseo con traducción de Miguel Cisneros. En ese momento tuve el placer de compartir opiniones y comentarios sobre los relatos contenidos en el volumen: Los pájaros, obra que Alfred Hitchcock reversionaría en la película homónima; El manzano, relato de terror en que un hombre se obsesiona con el árbol favorito de su difunta esposa, y uno de mis preferidos de la antología; El joven fotógrafo, protagonista del cual me inspiró mi propia dama “delicada e indefensa”; Bésame otra vez, forastero, donde nos preguntamos cuál es el límite entre la venganza y la monstruosidad; y El viejo, mi relato predilecto por cómo juga con el lector hasta el final. También comentamos No mires ahora y otros relatos, publicado por Biblioteca de Carfax con traducción de Miguel Sanz, que ya reseñé en el blog y encontraréis en el enlace al pie de este mismo post.
Cuál fue mi alegría y sorpresa cuando me enteré de que Les Altres Herbes —editorial compuesta por L’Altra y Les Males Herbes, dos editoriales que están haciendo un gran trabajo, publicando autores como Shirley Jackson y Ray Bradbury, entre muchísimos otros— publicaba La pomera i altres contes, una nueva edición y traducción de Daphne du Maurier, esta vez al catalán de mano de Marta Pera Cucurell.
Ya sé, algunos pensaréis —y de hecho ya me habéis preguntado—, ¿si ya has leído los relatos en la otra edición para qué volver a hacerlo? Os daré tres motivos: primero, porque disfruto enormemente cada vez que leo a Daphne; segundo, porque cuando lees una traducción no sólo lees el relato del autor, sino la versión del traductor, y ya os adelanto que Marta hace un trabajo inmejorable; y finalmente, porque en este tomo también están incluidos Monte Verità y Cap Motiu, dos relatos largos que habían sido publicados por separado en castellano, pero no estaban en la anterior edición en castellano ni estaban disponibles en catalán.
Sin adentrarme demasiado en los temas de cada relato, ni destripar giros finales —Daphne du Maurier es una auténtica maestra en este arte, pues todos sus relatos te dejan en vilo para después voltearte como les apetece—, esta es una autora recomendada para todo aquel que disfrute del misterio, el suspense, lo insólito en la cotidianidad y, por qué no, un poco de terror, que nunca viene mal. Estos son relatos que os harán mirar con otros ojos cualquier detalle y temer incluso lo aparentemente más delicado, el día más soleado y el animal más indefenso y personaje más anodino.
Enllaç a la ressenya de No mires ahora y otros relatos:
http://laodiseadelcuentista.blogspot.com/2019/11/resena-de-no-mires-atras-y-otros.html
Isabel del Río
Juny 2021