"A l’última nit de l’any fa referència al barceloní mite de l’home dels nassos. És un relat molt característic de la Isabel del Río: dolç i afable a simple vista però que amaga un rerefons fosc i devastador. Amb una prosa poètica, plaent i molt colpidora l’autora ens narra la història d’una nena sorgida d’un arbre. Resulta impossible no connectar emocionalment amb ella: és un personatge amb una voluntat tenaç, reivindicativa, d’aquelles que no es pot tòrcer. A través del text coneixerem les seves vivències d’una nit de finals d’any, quan un individu visita casa seva aprofitant que els seus pares i els seus germans no hi són. El conte té una forta càrrega emotiva, una cadència hipnòtica que fa impossible deixar-lo a mitges. Vet aquí una delícia de relat que cal gaudir passat el capvespre i a poder ser a l’última nit de l’any."
