JOSEP
LLUÍS MARTÍN BERBOIS
Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma
de Barcelona i Tècnic de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat
de Catalunya. És estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i
la primera meitat del XX, en especial en temes de política i cultura catalana.
És autor de tretze llibres i ha publicat més de cent seixanta textos entre
articles a revistes especialitzades i capítols i ressenyes de llibre.
XAVIER
ZAMBRANO
Xavier Zambrano (Sant Sadurní d’Anoia, 1977) és
llicenciat en Filologia Anglesa i traductor. Ha publicat la novel·la negra
Lleugera sang (2018) i els poemaris Malvestats i paisatges (2014), Marxarà el
circ (2015) i Va durar (2017). Ha traduït a Conan Doyle, Stevenson i D. H.
Lawrence, entre altres autors.
En
Sherlock Holmes és un personatge ambigu i complicat que desferma passions,
gairebé com una addicció per a alguns dels personatges de les seves històries,
els quals, tot i sentir-se insultats per l'investigador, perceben aquesta
atracció.
Com a
lectors de l'obra d'en Doyle, traductor i historiador, què creieu que causa
aquest efecte, perquè en Doyle el va crear d'aquesta manera? Té algun reflex
amb ell o amb la seva realitat immediata?
JLM. Crec que Doyle es va fonamentar a partir d'una sèrie
de lectures i de persones que l'envoltaven (com Joseph Bell) per donar forma a
l'eminent detectiu privat.
Sherlock Holmes físicament i anímicament té poc de Conan
Doyle i més de John Watson. Tot i així, el nom de Sherlock Holmes sí que surt
d'influències externes del moment. El cognom Holmes era força freqüent a l’Anglaterra
del moment però potser prové de l'estimació que tenia Conan Doyle i la seva
família per l'obra d'Oliver Wendell Holmes. I el nom de Sherlock (inicialment
es deia Sherrinford) també havia aparegut en algunes obres que havia llegit Arthur
Conan Doyle. Cal dir que per aquells anys hi havien alguns inspectors de la
policia força notables que es deien Sherlock de nom o Holmes de cognom.
XZ. Penso que les persones queden fascinades per ell a
causa de la seva excentricitat i la manera directa, però educada, de dir les
coses. No li agradaven els circumloquis ni les mitges veritats tan habituals en
les convencions socials, i encara més en l’era victoriana.
Sherlock
Holmes és difícil de catalogar, però al meu entendre és un dels precursors de novel·la
negra. Com definiríeu les novel·les i relats en què apareix?
JLM. Crec que són interessants històries on el culpable
no es veu a primera vista, fet que ens dóna més emoció al relat.
XZ. És un doble precursor: de la literatura d’enigma i
també de la literatura negra més atmosfèrica. Aquesta doble paternitat fa que
sigui fonamental en l’evolució de la literatura criminal.
Si
haguéssiu de definir el seu públic, quin seria? El recomanaríeu als joves?
JML. És una persona força solitària, tot i estar moltes
hores amb en John Watson, misogin, fumador, drogoaddicte, sec, un munt de
qualitats que no donen peu a fer amistat; però que un cop el coneixes quedes
atrapat pel personatge.
El recomano a tothom, tan se val si ets més jove o menys.
És una lectura per tots els públics.
XZ. Originàriament es va escriure pensant en un públic
adult, però el poden llegir perfectament els joves espavilats.
Arthur
Conan Doyle va ser un autor prolífic, tot i no ser la d'escriptor la seva
professió, perquè creieu que la resta de la seva obra ha passat tan
desapercebuda? Quins altres títols de l'autor ens recomanaríeu?
JML. L'èxit de Sherlock Holmes va tapar qualsevol altre
obra de Conan Doyle, però té llibres com "El món perdut", "Les
aventures del Brigadier Gerard", "La guàrdia blanca", "La
mòmia" o d'altres històries de por que són el suficientment bones per
poder gaudir-les.
XZ. No conec a fons la resta de la seva obra. És un cas
semblant al de Cervantes, que va viure tota la vida disgustat per la mala
acollida de les seves poesies i obres de teatre. Sovint un autor no s’adona de
la veta d’or que ha trobat i només veu el que no funciona tan bé.
És tot un
repte traduir al català a un autor i un personatge com en Holmes, com ha estat
el procés? Què has après en el camí? Alguna anècdota?
XZ. He après que Conan Doyle dominava el tempo de la
narració com pocs autors. Sabia quan pitjar l’accelerador i quan demorar-se a
descriure un ambient amb tot luxe de detalls. També he après que a Anglaterra
hi havia infinits tipus de carruatges.
Historiador
i membre del Cercle Holmes, com vas arribar fins aquí? Per què aquesta passió
pel personatge i el seu món?
JML. Vaig arribar quan als 11 anys vaig veure un programa
a la tele que parlaven d' "Estudi en escarlata". Al poc temps vaig
anar a una llibreria i el meu pare me'l va comprar. No obstant, només vaig
llegir 25 pàgines i el vaig deixar fins els 17 anys. Llavors sí que el vaig
devorar i vaig continuar amb els successius títols. Per aquella època també
vaig entrar al Círculo Holmes, fet que em va fer enganxar encara més al
personatge. El fet que ara sigui historiador m'ha fet acostar més a Conan Doyle
perquè era un gran estudiós de capítols de la història en general i perquè m'ha
servit per fer l’epíleg/ estudi que hi ha en el llibre i futures recerques
sobre aquest tema que ja he iniciat.
Com a
experts en el tema, heu de conèixer tota mena d'històries al voltant de l'obra
i l'autor, ens expliqueu alguna?
JML. L'assassinat de Sherlock Holmes per part de Conan
Doyle va fer que els treballadors de la City londinenca portessin crespons
negres, que molts treballadors no anessin a treballar en senyal de dol i que
fins i tot la mare de Doyle recriminés al seu fill la decisió que havia pres.
XZ. Les dues primeres novel·les de Sherlock Holmes van
tenir una acollida més aviat discreta. Després, amb la publicació dels
relats, va començar la febre.
JML. Ell veu molt de la literatura de la seva època i
d'Edgar Allan Poe.
XZ. Part del secret rau en la densitat gairebé
al·lucinatòria amb què la prosa de Conan Doyle tracta els detalls: la posició
d’unes mans, la manera com incideix un llum de gas als plats d’una taula
parada, el somiquegi d’una llar de foc en una nit plujosa. Sabia aprofitar
elements de moviments anteriors —com el gòtic i la sensation novel— i dur-los al seu terreny de joc.
L'època en
què es van crear les històries d'en Holmes va ser també d'altres grans com l
‘Stevenson, en Wilde... Per què creieu que hi va haver tal formiguer de ments i
històries? Quina relació hi havia entre ells?
JML. Molts d'ells es coneixien per temes personals o
literaris i, fins i tot, s'aconsellaven respecte al que escrivien. Molta de la
literatura gòtica de finals del segle XIX i principis del XX va sorgir, en
part, per la important revolució industrial que estava realitzant Anglaterra
durant el segle XIX. Són moments de grans descobriments on l'ésser humà juga a
ser Déu. En són un exemple Dràcula, L'Home invisible, El Retrat de Dorian Grey, el Dr.
Jekyll i Mr. Hyde, etc...
XZ. Tots es coneixien. No sé per què en determinats
indrets i èpoques es produeix una concentració de talent d’aquest calibre. En
part és atzar, en part s’han de donar condicions favorables en el sistema
literari del moment.
Què us
apassiona a vosaltres de les històries d'en Sherlock Holmes?
JML. La lògica que utilitza Sherlock Holmes i com et pot
capgirar una teoria en un moment.
XZ. Sobretot l’atmosfera. No tant els enigmes.
Per als
profans, amb quina obra els recomanaríeu que s'iniciessin?
JML. Jo començaria per "Estudi en escarlata" i
després en les "Aventures de Sherlock Holmes". Ha, ha, ha
XZ. Les aventures de Sherlock Holmes que ha tret Viena
edicions :)
Sortint-nos
del tema Holmes, però seguint en la literatura, què esteu llegint ara mateix?
Què ens recomaneu?
JML. "Mary Shelley" de Muriel Spark (ed. Lumen,
difícil de trobar).
XZ. Quan estic traduint no m’embarco en lectures de pes.
Espigolo aquí i allà cercant paraules i girs que em puguin servir. Si em
pregunten, sempre recomano Juan Carlos Onetti.