TÍTOL: La Merceria
AUTOR:
Teresa Roig
EDITORIAL:
Columna
SINOPSI
A la Barcelona de principis del segle XX, un pobre
idealista salva un ric d’una mort segura. L’amistat que els uneix a partir de
llavors li canvia la vida per sempre; a ell i a les futures generacions, ja que
gràcies a aquell gest altruista aconsegueix obrir el negoci familiar que sempre
havia somiat: una merceria. Però aquesta, a part de ser motiu de felicitat i el
principal escenari de la seva vida, també es convertirà en l’origen de tots els
seus maldecaps.
A La merceria viurem de prop els fets històrics
més significatius per a la ciutat i el país, així com els daltabaixos econòmics
de la petita empresa familiar. Descobrirem que tota decisió té repercussions,
que els diners no ho poden tot; coneixerem l’ambició, el dubte, l’enveja,
l’odi, la por... I recordarem que l’única resposta a tots els problemes és
l’amor.
OPINIÓ
Com ja he comentat en altres ressenyes, quan era nena, un
dels meus passatemps preferits era jugar amb botons. En cert moment de la meva
infància, era tal la meva fascinació, que arribava a arrencar-los d'amagatotis
de camises i jaquetes, amb la consegüent clatellada quan s'assabentaven els
grans, i anava a la merceria del barri, de mà de la meva mare o de la meva
iaia, a la recerca de rares joies: amb diferents formes i colors, nacrats i
daurats, fins i tot aquells que semblaven ninots o estris de la casa.
Una altra de les meves aficions durant molt de temps va
ser cosir i brodar. No és que ho fes bé, però sí la meva iaia, pel que li feia
vestits a les meves nines, pedaços als meus peluixos, i algun mocador brodat va
caure com a regal del dia de la mare o per Nadal. Totes elles, aficions que em
tornaven de nou a la merceria del barri, on sempre hi havia la mateixa dona
darrere el taulell, amb diferents ulls, envellint amb els anys, però amb
idèntic cognom, i la vida del barri desfilant per la petita estada, amb draps
bruts inclosos.
L'última novel·la de Teresa Roig tracta justament
d'aquest univers. Un negoci familiar fundat gràcies a un cop d'atzar i bona
voluntat, que es converteix en la fortuna i els grillons d'un cognom, en un
racó de reunió de somriures i llàgrimes.
Roig aprofita la vida dels seus personatges per transitar
per la història. Com ja va fer amb L'herència
de Horst i Pa amb Xocolata,
l'autora ens demostra la seva capacitat de documentació, així com de plasmar
aquest esperit temporal en les seves pàgines, transportant-hi, oferint-nos els
esdeveniments en cru, però amb ulls, somnis i mans, a través dels protagonistes
de la novel·la i d'allò que pateixen i anhelen.
Una de les qualitats de l'autora és la seva capacitat per
escriure de forma senzilla i propera, a més de teixir una doble lectura que ens
condueix a través de les persones mentre caminem per la ciutat de Barcelona.
Dividit en tres parts, narrat de forma cronològica,
descobrim els fets històrics per com afecten els personatges, colpejats pel
moment que els ha tocat viure: la crisi del 29, la Guerra Civil espanyola i la
dictadura.
Un relat d'amistat i somnis, d'amor i família, d'enveja i
humilitat, de dones fortes que viuen amb tenacitat tot i la tragèdia. Un
homenatge a aquells racons on es reunien els veïns d'un barri, on es feia
ciutat.
Recomanat als amants de la història, als que vulguin
descobrir una altra cara i moment de Barcelona, a aquells
que recordin amb afecte les merceries, les botigues de queviures, les
llibreries...
Entrevista al següent enllaç:
http://laodiseadelcuentista.blogspot.com.es/2017/03/mes-que-un-club-de-lectura-de-marzo.html
Isabel del Río
Febrero 2017